Andalusia s’encamina a les urnes sense indici de canvi i amb vent a favor del PP

Abans d’acabar-se l’abril, el president del Govern andalús, Juan Manuel Moreno, després de setmanes d’indecisió, va optar per anticipar uns cinc mesos les eleccions andaluses per celebrar-les el diumenge 19 de juny. Al tancament de la campanya electoral són moltes les incògnites que han de resoldre les urnes tot i que la sortida del PP del Govern a Andalusia és, en vista de totes les enquestes, improbable. El vent bufa de cua per als populars.

Els sondejos han reiterat que el PP és el favorit i fins i tot podria aconseguir una fita històrica amb una majoria suficient per governar en solitari, cosa que suposaria un segon mandat per a Moreno com a president, però també un canvi polític en la societat andalusa. El PSOE va guanyar les passades eleccions, del 2018, i el PP va governar amb el pitjor resultat de la seva història després d’un pacte amb Cs i Vox.

Ara Vox lluita per aconseguir la clau del Govern i arribar a una vicepresidència, com va aconseguir a Castella i Lleó. Cs es juga la seva supervivència i salvar-se de la desaparició amb un resultat que li permeti mantenir-se en el Parlament i fins i tot tornar a reeditar la coalició a la Junta.

El PSOE apel·la a l’«orgull vermell» i lluita a capa i espasa per revertir la sentència dels sondejos, que aboquen el que va ser partit hegemònic entre els andalusos al desastre electoral, fins i tot amb un retrocés respecte als pitjors resultats de la seva història, collits per Susana Díaz el 2018. Baixar del milió de vots tindria conseqüències serioses en un dels seus grans fortins i passaria factura a Pedro Sánchez pensant en les generals. A més, si el PP aconsegueix una victòria sòlida, es refermaria la idea de canvi de cicle polític i es dispararia l’‘efecte Feijóo’ que atribueixen a la renovació del lideratge en el PP i el seu nou president, Alberto Núñez Feijóo. El terratrèmol polític podria fins i tot tenir conseqüències i desencadenar una crisi de Govern com a revulsiu.

Les esquerres es juguen també molt en unes eleccions que no van poder començar amb pitjor peu. La divisió al costat esquerre del PSOE va marcar la campanya en els seus inicis i només la figura de la vicepresidenta Yolanda Díaz ha aconseguit mítings multitudinaris en l’última setmana. Hi ha dues paperetes a l’esquerra andalusa més enllà de la socialista, la de Teresa Rodríguez amb Endavant Andalusia i la de Per Andalusia, que integra Podem, IU, Més País, Equo, Aliança Verda i Iniciativa del Poble Andalús. Una confluència electoral que obre el camí per al projecte polític nacional ‘Sumar’ de Díaz a Espanya, amb l’enorme dificultat que comporta tenir Podem resistint-se a cedir poder i negant-se a assumir un paper de partit subaltern.

Campanya plana ‘in crescendo’

La campanya electoral va començar molt plana i va anar guanyant en tensió. En els primers dies, la successió de fires, romeries i festes patronals va marcar les fotos dels candidats i també la desconnexió dels andalusos, que no donaven mostres de més interès per unes eleccions que no tenien ni tan sols escenografia de carrer, amb poquíssimes banderoles o cartells en les vies públiques. Els debats electorals, a TVE i Canal Sur el primer i segon dia de campanya van canviar aquesta tendència. Una onada de calor amb temperatures per sobre dels 40 graus va marcar la segona setmana i tot i que els termòmetres parlen d’una treva, hi ha temor que aquest diumenge, pont del Corpus en algunes províncies, els andalusos triïn anar-se’n a la platja i no votar.

La participació és una altra de les incògnites. Les esquerres han acusat Moreno de buscar aquesta desmobilització, però ara tensa fins i tot un PP que va optar pel perfil baix davant el temor que els seus electors es relaxin per la successió d’enquestes favorables. El vot per correu s’ha disparat un 96%, una dada que fa pensar que molts ciutadans (162.000) volien votar però no estarien al seu lloc de residència.

Moreno (PP) ha fet una campanya de to presidencialista, amable, sense perdre el somriure ni el bon to i sense respondre a la gran pregunta: ¿pactaria un Govern amb Vox? ¿Donaria la vicepresidència a Macarena Olona? El líder del PP ha defugit totes les batalles ideològiques i tots els envits de Vox. Amb una campanya ‘marca Juanma’, amb les sigles del PP gairebé desaparegudes i supeditades al seu perfil com a president, ha defensat una gestió desideologitzada i per a tots els andalusos, amb moltes més banderes d’Andalusia que d’Espanya o del partit en tots els mítings. Ha sigut la clau de la campanya del PP, que lluita per escriure un moment històric i aconseguir el gran tomb polític que no va aconseguir en les anteriors eleccions. Moreno no vol que els seus electors es relaxin, però a les seves files veuen pròxima «la mítica xifra» dels 55 diputats, majoria absoluta. Seria un canvi sense precedents en una comunitat d’hegemonia socialista.

El PP ha apostat la major part de la seva campanya a eixamplar la seva base electoral pel centre esquerra, demanant el vot d’electors socialistes en anteriors comicis. Allà hi ha la clau d’aquestes eleccions, caldrà veure si Moreno aconsegueix convertir de veritat el PP en el partit majoritari i de les classes mitjanes a Andalusia. El líder nacional ha fet una campanya pròpia a Andalusia, amb actes al marge de Moreno, però molt respectuosa amb el candidat.

El dubte d’Olona

Davant aquesta aposta, Vox ha fet una campanya dura, agressiva, en la qual Macarena Olona no ha convençut com el «canó electoral» que els seus van dir que seria, amb tòpics i folklore per suplir el seu origen alacantí. L’embolic del seu empadronament, presumptament fraudulent, a Salobreña (Granada) i el paper fallit de la candidata en el primer debat van fer que Vox primer tragués del focus Olona durant diversos dies i després que canviés d’estratègia, emfatitzant encara més els temes ideològics. Vox va arrencar amb grans expectatives, de fins a 26 diputats, i acaba amb previsions que situen l’extrema dreta per sota dels 20.

El seu missatge respecte al PP és clar: no donaran ni un sol vot gratis. Exigeixen entrar en el Govern d’Andalusia, sigui quina sigui l’aritmètica electoral. Moreno tindrà molt difícil formar govern si no queda gaire a prop de la majoria absoluta, les esquerres ja han descartat rotundament una abstenció per evitar Vox a la Junta. El PP confia en Cs, que ha fet una campanya desinhibida en la qual Juan Marín, acompanyat d’Inés Arrimadas, ha tret profit amb humor i un bon paper en els dos debats electorals. Si aconsegueixen estar en el Parlament amb dos o tres diputats serien fonamentals per sumar els 55.

El candidat socialista, Juan Espadas, ha fet més quilòmetres que ningú en una campanya intensa, amb el lema «Si votem, guanyem», però que els sondejos auguren no servirà per frenar una hecatombe. El PSOE confia a donar la sorpresa i que el vot ocult demostri que no cauran dels 33 diputats actuals. Espadas va ser un candidat designat per Ferraz i ha comptat amb el suport de Pedro Sánchez i dels ministres en la seva campanya per vendre la gestió i les polítiques socials del Govern davant la inacció de què acusen Moreno en la Junta i amb una advertència: votar el PP és ficar Vox a la Junta. Els socialistes han apel·lat a l’orgull vermell, han defensat els 37 anys del PSOE a Andalusia amb missatges com que «tot el bo» que hi ha en la comunitat es deu a aquest partit i fins i tot ha fet un conat de començar a reconciliar-se amb un passat difícil pel cas dels ero.

L’estrena de Díaz

Per Andalusia va tenir un inici molt difícil. La baralla tan dura de Podem davant IU i Més País pel cap de cartell, els llocs de sortida de les candidatures i els recursos econòmics va provocar un acord polític fora de termini legal. La lluita era a Andalusia, però es decidia a Madrid, on Podem lluita per no ser engolit sense més ni més pel projecte polític que Yolanda Díaz ha anunciat que començarà el 8 de juliol, Sumar, i amb el qual ja s’ha postulat com a candidata en unes generals «per guanyar Espanya». La vicepresidenta i ministra de Treball, que va començar esborrant-se de la campanya andalusa, va rectificar davant les peticions d’auxili d’IU i el PCE i ha demostrat que té molta empenta acompanyant la candidata Inmaculada Nieto.

Notícies relacionades

L’Advocacia de l’Estat veu compatible la condemna del procés i l’amnistia

Trapero aposta per un increment dels Mossos per rebaixar el crim

Omple els mítings, tot i que no se sap si això evitarà el daltabaix a les urnes que assenyalen les enquestes per la fragmentació d’aquest espai i la confusió dels electors entre baralles i sigles diferents. Andalusia serà el punt de partit d’aquest nou projecte de les esquerres a Espanya i tot i que no es consolidi a les urnes, tots els actors admeten ja que la confluència política i el lideratge de Díaz és irreversible.

Des d’Endavant Andalusia, Teresa Rodríguez ha fet una campanya molt personal i efectiva, defensant que són l’única formació sense tuteles des de Madrid i amb obediència andalusa, reivindicat l’accent andalusista i sense defugir des del primer moment el cos a cos amb la candidata de Vox, Macarena Olona, convençuda que era una obligació «desemmascarar» una extrema dreta a què ha acusat de «disfressar-se» per «enganyar» els obrers i la gent del camp a Andalusia. Amb pocs recursos ha sigut sens dubte una de les campanyes més eficaces quant a repercussió mediàtica i en xarxes socials.