La investigació d’Andorra a Rajoy reflecteix pressions a la banca per obtenir dades dels Pujol

La investigació de la justícia andorrana a l’expresident del Govern Mariano Rajoy i els exministres d’Economia i Interior, Cristóbal Montoro i Jorge Fernández Díaz reflecteix pressions per part dels comandaments policials de l’època a la Banca Privada d’Andorra (BPA) per obtenir dades sobre les presumptes irregularitats financeres del clan dels Pujol.

«M’han dit que li comuniqui el següent, que el Banc d’Espanya està fent una inspecció a Banc de Madrid i se’l carregaran», va ser la presumpta amenaça que va rebre el 2014 el conseller delegat de l’entitat, Joan Pau Miquel, per part de Celestino Barroso, que es va identificar com l’agregat d’Interior en l’ambaixada espanyola a Andorra.

Així es desprèn de la conversa telefònica continguda en sumari, a què ha tingut accés Europa Press, en què s’inclou tota la investigació per part de la Justícia d’aquest país des que es van iniciar les indagacions. La intenció de Barroso era, suposadament, obtenir informació sobre els comptes que la família de l’expresident de la Generalitat catalana tenia al banc andorrà.

A la trobada, Barroso comunica a Miquel que porta «un missatge des de Madrid». No era cap altre que una amenaça fonamentada en una inspecció a l’entitat. «Hi ha una empresa americana disposada» a apoderar-se del banc, el va avisar, i li va oferir una alternativa: «Depèn de vostès el fet que fracassi, que s’aturi la inspecció i que tot segueixi com està en l’actualitat, sempre i quan vostès accedeixin a alguna cosa».

En aquell moment Miquel va repreguntar a Barroso quin era el seu càrrec. «I vostè és l’inspector de l’ambaixada d’Espanya. És policia», li va etzibar. «Sí, inspector en cap de policia... soc aquí d’encarregat d’Interior. Això no és una missió gaire meva, però bé», va reconèixer. «Però entenc que té un caràcter oficial», li va dir el CEO. «Ho deixarem entre cometes», li va aclarir Barroso.

Accedir «al seu joc»

Durant la conversa, el policia explica que abans que el Banc d’Espanya «faci la destralada» i els americans es facin «càrrec» del banc la mateixa entitat pot accedir a un tracte. «Es pot paralitzar sempre que vostès accedeixin, que és a la seva mà parar-ho. Què se’ls demanarà, no ho sé», va reconèixer, i va afegir que, si es mostrava d’acord, transmetria a l’emissor d’aquesta proposta la informació perquè es posessin en contacte.

En la declaració en seu judicial el mateix Miquel va explicar que l’únic «objectiu o mandat» de Barroso era deixar molt clar que si no es procedia «al seu joc» i a mantenir «fluidament els contactes que proposaven la situació es deterioraria molt fins al fet que el banc desapareixeria».

Davant d’aquesta situació, i segons el relat del CEO del banc, finalment va mantenir fins a tres reunions diferents amb un home que es va presentar com Félix Rodríguez a l’Hotel Villamagna de Madrid. Segons es recull als documents del sumari, aquest seria el nom utilitzat per l’excap de la Unitat d’Assumptes Interns (UAI) Marcelino Martín Blas.

En aquesta primera trobada, de tot just quinze minuts, Martín Blas li facilita un full escrit a mà a Miquel en què es pot llegir: «L’Estat espanyol està en guerra, lluitem contra el nacionalisme i volem tota mena d’informació que vostè tingui en relació amb Mas, Junqueras i Pujol».

Malgrat que el CEO va aclarir que no tenien «aquesta informació» i que no hi havia «cap motiu per pensar» que el banc en disposés, el comissari insistia. Dues setmanes després, en una trobada ulterior, Miquel va insistir a Martín Blas que estava encantant de col·laborar-hi, però que «no tenia constància de les persones» a qui es referia.

«Ho faran sí o sí»

Conforme a l’explicació del conseller delegat del banc en seu judicial, Martín Blas no només va demanar informació de BPA, sinó també d’altres entitats. En total es van celebrar dues trobades més, i el total s’eleva a quatre de diferents, i sempre van versar sobre el mateix tema: els comptes de diversos dirigents catalans.

«En cap moment es va posar sobre la taula, en aquestes entrevistes i trucades, que tot això es fes per buscar una contraprestació econòmica sinó, vaja, al contrari, que ‘vostès ho faran sí o sí, perquè és que sinó ens carregarem el banc, o sigui, ens el carregarem, i sabem perfectament com fer-ho i els americans existeixen», va explicar Miquel al jutge.

Però Barroso no es va reunir únicament amb Miquel. Segons el sumari també ho va fer amb el president de l’entitat, Higinio Cierco, a qui va assegurar que «seria convenient» que parlés amb «unes persones a Madrid pel tema del banc». «Altrament morirà, i els americans estan al corrent de com es pot fer», el va avisar.

El mateix Cierco, que també es va querellar davant de la justícia andorrana contra Barroso i Martín Blas per delictes de coaccions i xantatge, relatava en l’escrit que dos anys després d'aquesta trobada va rebre una sèrie de notes amb informació relativa a les trobades amb tots dos policies.

Les notes anònimes de Villarejo

Aquesta mena d’informes, que no contenien firma ni capçalera de cap mena, explicaven que els responsables del banc, forçats per l’amenaça rebuda, van accedir a col·laborar aportant informació sobre els Pujol. En concret, segons el contingut d’aquests documents, un Excel amb moviments bancaris del clan entre desembre del 2010 i gener del 2011 per un total de 3,4 milions.

L’autor d’aquests documents qüestionava «el comportament de Martín Blas» com a «coneixedor» dels moviments bancaris al negar-se a investigar-ho. «Es devien estar realitzant activitats de cap manera compatibles amb la funció policial que la Constitució espanyola té assignada al Cos Nacional de Policia», advertia.

L’autopresentat com a «denunciant» d’aquests fets, segons la defensa del president de BPA, podria ser el comissari jubilat José Manuel Villarejo, que mantindria «una confrontació» amb Martín Blas, cosa que hauria provocat que l’assenyalés d’aquesta manera. El mateix Villarejo, segons es recull en la querella, va reconèixer el 2016 que era l’autor d’aquestes notes que va enviar en un inici de manera anònima.

Aquests fets són, entre altres, en què indaga la jutge d’instrucció especialitzada número 2 d’Andorra, Stéphanie Garcia Garcia. La magistrada investiga Rajoy i els exministres Montoro i Fernández Díaz per la seva presumpta relació amb els intents de conèixer «mitjançant vies il·legals» informació bancària secreta dels expresidents de la Generalitat Jordi Pujol i Artur Mas, així com de l’exvicepresident Oriol Junqueras, dins de la coneguda com a ‘operació Catalunya’.

Notícies relacionades

Recaptar tots els impostos

Sánchez i Illa pacten avui la reactivació de les bilaterals Generalitat-Estat

Aquesta mateixa setmana es va donar a conèixer que la jutge ha instat els investigats a designar un advocat o, en el seu defecte, en el termini de 15 dies a comptar des de la notificació de les querelles, se’ls n’assignarà un d’ofici.

En la comissió rogatòria, del 20 de maig del 2022, consten com a querellats Mariano Rajoy, Cristóbal Montoro, Jorge Fernández Díaz, l’exsecretari d’Estat Francisco Martínez i l’exdirector general de la Policia Ignacio Cosidó, així com els excomandaments policials Eugenio Pino i Bonifacio Díez.