¿Què es juga cada partit en les eleccions d’Andalusia 2022?

El PSOE d’Andalusia, la maquinària electoral abans gairebé perfecta, greixada després de 37 anys en el poder, tanca la seva campanya autonòmica més amarga i difícil. Mai va tenir els pronòstics a favor, però d’aspirar a una remuntada i somiar a millorar els seus 33 escons del 2018 i fins i tot guanyar ha passat a creuar els dits per mantenir aquest territori, per no desplomar-se.

Les coses es presenten malament el 19-J per a Juan Espadas i ho saben en la federació, la joia de la corona del partit, igual que a Ferraz i a la Moncloa. Però al PSOE-A encara s’aferren al «corrent de vot ocult» i a l’evidència que les enquestes s’han equivocat, reiteren a la cúpula.

En l’equip d’Espadas se senten «satisfets de la gran campanya» del seu líder perquè ha recorregut, en només 15 dies, 6.000 quilòmetres (un total de 18.000 des de gener) i ha pogut sentir una «receptivitat i un carinyo que no capten els sondejos». Aquesta absència de rebuig de la seva candidatura, afirmen, els fa pensar que el resultat serà millor del que es preveu. El seu missatge central, que només el PSOE-A «és capaç de parar la dreta i la ultradreta» i que aquests quatre anys han sigut «perduts» per a l’autonomia.

El 19-J tindrà, inevitablement, una doble lectura. Per al PSOE-A, per la seva resistència (o no) en una terra que ha modelat durant quatre dècades. La convicció que Espadas, «corredor de fons», seguirà al capdavant passi el que passi és total. Per Ferraz i per la Moncloa, les urnes mesuraran la fortalesa del Govern de Sánchez en l’últim examen abans de les municipals i autonòmiques de maig del 2023. Dirigents federals i ministres s’han bolcat en la comunitat, s’han multiplicat en mítings, però la presència del president ha sigut més continguda en aquesta campanya: només tres actes.

La Moncloa no ha volgut assumir més riscos, dona per assegurada la derrota i mira cap endavant. Però els números, si són especialment dolents, interpel·laran Sánchez sí o sí. Tots en el PSOE contenen la respiració i intenten esquivar la tragèdia.

Juanma Moreno ha aconseguit acabar la campanya sense ficar-se en cap embolic i sense generar cap polèmica que hagi espatllat les bones perspectives que tenia. El 2018, el candidat del PP va treure 250.000 vots menys que el PSOE, el pitjor resultat dels populars a Andalusia (750.778 vots, 26 escons), però es va recolzar en Ciutadans i Vox per aconseguir ser investit president. Ara, després de tres anys i mig en els quals ha aconseguit, diu, que «la dreta no faci por», les enquestes l’assenyalen com a clar guanyador. 

Ell somia doblar el nombre de diputats i obtenir majoria absoluta (55 seients), tot i que cap sondeig ha posat aquest nombre negre sobre blanc. Sap que, si no aconsegueix aquesta fita, l’extrema dreta el pressionarà per entrar al Govern. «Si tan sols necessita un vot, si tan sols necessita una abstenció de Vox, no l’hi donarem si Vox no és al Govern», va avisar l’aspirant d’ultradreta, Macarena Olona.

Fonts de la direcció del PP no es creuen l’amenaça i no accepten la comparació amb Castella i Lleó, on Alfonso Fernández Mañueco va haver de compartir el poder (una vicepresidència i tres conselleries) amb els de Santiago Abascal. «El PP de febrer i març, quan va caldre negociar amb Vox allà, no és el PP d’ara», afirma un membre de la cúpula amb referència a la caiguda de Pablo Casado. L’equip de Feijóo considera que la formació ultra acabarà permetent a Moreno continuar presidint la Junta si el PP té més escons que totes les esquerres juntes i només l’hi falten uns quants per a la seva investidura.

La situació de Ciutadans és tan delicada a tot Espanya que caure de 21 a tres escons en les eleccions d’aquest diumenge s’interpretaria de manera positiva. L’enfonsament que viu el partit taronja des de la debacle en les generals del 2019 s’ha anat confirmat elecció rere elecció. Van desaparèixer de l’Assemblea de Madrid i es van quedar amb una representació escassa a Catalunya i a Castella i Lleó. Les enquestes marquen que aquesta tendència continuarà a Andalusia, tot i que hagi sigut la comunitat en la qual l’aliança amb el PP ha funcionat millor i més temps. 

Juan Marín, vicepresident de Juanma Moreno, no ha pogut rendibilitzar l’acció de Govern realitzada durant tres anys i mig. El soci gran s’ha menjat el petit. Marín confia que les poques actes que aconsegueixi es puguin sumar a les del PP i continuar compartint així poder a la Junta. La millor associació per a Ciutadans seria que la seva aportació, per petita que fos, arribés a donar-li la majoria absoluta a Moreno (55 escons és el nombre màgic) i entre tots dos barressin el pas a Vox.

Andalusia serà, tot i que Yolanda Díaz no ho vulgui, el laboratori de proves del front ampli que pretén construir de cara a les eleccions generals del 2023. Així ho han entès Podem, IU, Més País, Equo, Aliança Verda i Iniciativa, que s’han posat a la seva disposició i han aprofitat l’èxit de la vicepresidenta segona, per intentar impulsar les expectatives electorals de la seva candidata, Inma Nieto. Les prediccions d’EL PERIÓDICO, aquest divendres, els donen vuit escons. Molt lluny dels 17 que van aconseguir el 2018. 

Amb una arrencada accidentada per les discrepàncies internes que van amenaçar de fragmentar encara més l’espai a l’esquerra del PSOE, els dirigents estatals de totes les formacions han apostat per «reconciliar-se» –almenys públicament– per evitar la desmobilització del seu electorat. Dels resultats que treguin les urnes dependrà que el projecte de Díaz arrenqui amb bon peu o iniciï la seva etapa amb núvols a l’horitzó.

Vox no donarà suport al PP si això no implica la seva entrada al Govern d’Andalusia. La candidata del partit d’ultradreta, Macarena Olona, ha centrat el seu discurs a criminalitzar la migració i deixar clar que volen entrar a l’Executiu si Moreno necessita un sol dels seus vots per revalidar la presidència autonòmica. La intenció és ratificar el gir d’estratègia que van posar en marxa a les eleccions a Castella i Lleó, primer territori on els de Santiago Abascal van exigir tocar poder.

Segons les prediccions publicades per EL PERIÓDICO DE CATALUNYA aquest divendres, Vox podria arribar als 19 escons, set més que els que va aconseguir el 2018. Tanmateix, aquestes estimacions queden curtes respecte a les previsions que estudiava la cúpula del partit fa unes setmanes. L’aposta per Olona, que s’ha armat de tòpics andalusos per evitar les crítiques sobre la seva escassa vinculació amb el territori, podria no resultar tan encertada com semblava al principi.

Teresa Rodríguez sap moure’s en l’arena electoral. I en aquesta campanya ho ha tornat a demostrar. L’excandidata de Podem en les anteriors eleccions s’ha presentat en aquesta ocasió sense suport electoral però conservant el nom amb el qual es va presentar als passats comicis, Endavant Andalusia. Tot i que la marca continua conservant alguna estrebada, la fragmentació de l’esquerra no sembla que ajudi la líder d’Anticapitalistes. Al davant té Per Andalusia, la coalició de Podem, IU, Més País, Equo, Aliança Verda i Iniciativa. 

La candidata d’Endavant Andalusia es va allunyar dels seus antics aliats per friccions internes fa uns anys i per haver xocat amb la direcció estatal de Podem. En la campanya, Rodríguez s’ha reivindicat com el referent d’un andalusisme que no està controlat per les cúpules nacionals dels partits. Tot i així, les seves expectatives electorals se situen entre 2 i 4 escons.