Anàlisi

Eleccions Andalusia 2022: Predi, davant el silenci demoscòpic

Les prediccions demoscòpiques apunten que les converses postelectorals no seran senzilles i és probable que s’allarguin fins a l’últim moment

L’última setmana abans d’unes eleccions sol estar plena de soroll i silenci demoscòpic. L’article 69 de la llei orgànica del règim electoral general (LOREG) impedeix que mitjans de comunicació, empreses demoscòpiques i partits puguin fer-se ressò de sondejos d’opinió des del dilluns previ al diumenge electoral. Aquesta prohibició implica que, malgrat que es continuen elaborant enquestes, poca gent pot informar-se sobre la seva evolució. Ja sigui per distribució interna en els partits, contactes o filtracions, moltes vegades interessades. Predi posa, en gran mesura, solució a aquest lapsus informatiu. Amb el seu mètode, basat en les expectatives dinàmiques d’experts, és capaç de fer prediccions durant l’última setmana, no només sobre les oscil·lacions d’escons dels partits, sinó també sobre el govern resultant més probable fins al dia de les eleccions.

Amb els debats electorals ja a la pituïtària –l’últim va ser dilluns–, res fa presagiar que es pugui produir algun esdeveniment que agiti l’equilibri actual. Un equilibri que, a tot estirar, pot reforçar les tendències presents des de l’última setmana.

Una última setmana agitada

Les campanyes electorals solen tenir tres fases. La primera, prèvia a l’inici oficial de la campanya, es distingeix per recollir els efectes de l’acompliment dels partits durant la legislatura. És el moment de repartir les cartes de joc, calcular els mínims electorals i les expectatives de creixement. En el cas d’Andalusia, el moment inicial es va marcar per un PP a l’alça, un Vox andalús desdibuixat amb problemes de lideratge i un PSOE en hores baixes, així com la resta de partits de centre i esquerra. De seguida, la segona fase de la campanya va començar amb una aposta decidida: Vox posicionava Macarena Olona, una de les seves figures més carismàtiques, com a cap de cartell. Des d’aquell moment, Vox va començar a retallar posicions (va passar de 18 escons, segons Predi, a 21). El PP, malgrat aquest acostament seguia, en un primer lloc indiscutible (va baixar de 46 a 43). A l’esquerra, era Per Andalusia qui arrencava aquesta fase electoral amb mal peu a causa de les seves baralles internes pel lideratge de la coalició (va perdre un escó pel camí, fins als 8). En aquesta fase, Cs i Endavant Andalusia lluitaven per aconseguir representació.

L’inici de la tercera fase de la campana el sol protagonitzar el primer debat, especialment en el cas andalús. Amb diversos candidats nous que es donen a conèixer (només Juanma Moreno, Juan Marín i Teresa Rodríguez amb un nou partit repetien), els ciutadans tenen una primera oportunitat de posar-los cara i avaluar-los. Si hi ha alguna cosa que es pot treure en clar amb les dades de Predi és que al PSOE li van provar malament els dos debats. Pel camí s’ha deixat dos escons. Aquesta pèrdua l’ha rendibilitzat l’esquerra. Endavant Andalusia ha doblat els seus números i ha passat a tenir 4 escons predits. Tot i que Per Andalusia ha vist una lleu millora des dels debats, aquest avenç no s’ha traduït en guany d’escons, tot i que, si segueix la seva tendència actual, podria passar de 8 a 9, segons les dades de Predi.

Els moviments provocats pels debats han sigut especialment interessants a la dreta. Si bé el primer debat va fer que la candidata de Vox li tragués un escó al PP, el segon debat va tenir l’efecte contrari. Posicionar temes nous, molt arriscats, a més de l’histrionisme va poder tenir un efecte advers per als ultradretans. El seu dessagnament electoral des del segon debat pot tenir també un efecte mecànic. És comú que en l’última setmana el partit al capdavant es beneficiï de l’efecte ‘bandwagoning’, és a dir, la força d’atracció natural que té el partit percebut com a guanyador i, per tant, capaç de formar majories més sòlides. Sobretot quan la candidata de Vox va explicitar a l’últim debat que, tot i que només fes falta un escó de Vox per arribar a una majoria de dretes, el PP hauria d’acceptar els ultradretans com a socis de coalició. En l’última setmana Vox s’ha deixat tres escons fins als 19 actuals, mentre que el PP ha tornat als 46 amb els quals començava la precampanya.

El futur govern autonòmic

Aquest envit, amb el qual Olona exigeix una coalició independentment de l’equilibri de forces entre PP i Vox després de les eleccions, no només ha pogut perjudicar Vox electoralment, sinó que els perseguirà l’endemà de les eleccions. Segons Predi, precisament, aquesta exigència l’únic que ha fet és augmentar les probabilitats que hi hagi un govern en solitari del PP avalat per Vox. Tot i que és la segona opció més probable (33%), se situa ara a només dotze punts de l’opció més probable: la coalició PP-Vox (45%). L’envit d’Olona, en definitiva, evidencia la seva debilitat i fa més costós per al PP arribar a un acord de govern formal amb Vox. Una tercera opció creixent, en vistes de l’augment de tensió en el camp de la dreta, és que es produeixi una repetició d’eleccions (17%).

Notícies relacionades

Fins i tot sent improbable, el que demostren aquests moviments és que les negociacions no seran senzilles i és probable que s’allarguin fins a l’últim moment. Els dos partits, PP i Vox, tenen raons per fer peticions maximalistes. Cap acord pot vendre’s fàcilment com un èxit per a les dues parts. Com advertia en un article anterior, Andalusia no és ni Madrid ni Castella i Lleó i segurament inaugura un nou capítol en les relacions entre PP i Vox que tindrà una lectura contundent de cara a les moltes eleccions que se celebraran el 2023.

Les estimacions de Predi continuen fins a l’últim dia i es publicaran, com és costum, aquí, a EL PERIÓDICO. No se’n perdin els últims moviments.