Andalusia dona ales a Feijóo i envia un seriós avís a Sánchez

La rotunda victòria de Juanma Moreno (PP), a l’aconseguir la majoria absoluta amb 58 escons, suposa la millor carta de presentació que podia tenir el nou líder conservador a tot Espanya: guanya el PSOE en el seu feu històric (fins i tot en el nucli dur de la província de Sevilla) i frena Vox, que serà irrellevant malgrat els 14 escons obtinguts. Macarena Olona volia ser decisiva, forçar la seva entrada en l’Executiu i al final no serà necessari. Moreno s’ha imposat amb una xifra semblant a la dels socialistes a principis de segle.

A Andalusia ha vençut un polític que s’assembla molt a Feijóo en les formes i en el fons. Els electors han premiat la moderació de Moreno, que ha concentrat les paperetes de Ciutadans (zero diputats) i ha frenat el creixement exprés de la ultradreta. A Isabel Díaz Ayuso li agrada remarcar que va saber contenir Vox a Madrid en els comicis de l’any passat amb la seva majoria àmplia (tot i que no absoluta). Ho va fer amb un estil i uns lemes molt semblants als de Santiago Abascal. Però tant Feijóo, a Galícia, com ara Moreno han demostrat que també es pot aturar l’evolució ascendent dels radicals d’una altra manera. Aquesta lectura en clau interna del PP, tenint en compte el caràcter polític d’Ayuso, és un altre punt beneficiós per al nou cap de files dels conservadors.

Les conseqüències de la guerra

El president del PP espera que Andalusia sigui la Galícia del 2009. Aquell any, ell mateix es va imposar amb una majoria absoluta en les eleccions en aquesta comunitat i, a partir d’aquí, Mariano Rajoy va sumar la victòria de les municipals, les autonòmiques i les generals del 2011. «Canvi de cicle» serà una de les expressions més utilitzades en els pròxims mesos pels dirigents populars.

La direcció del partit creu que els andalusos han castigat el Govern central per no haver respost amb diligència a la pandèmia de covid-19 i a les conseqüències econòmiques de la guerra d’Ucraïna i creuen que el pitjor està per venir, amb un Banc Central Europeu que al juliol finalitzarà les compres de deute dels estats de l’eurozona i apujarà els tipus d’interès.

La volatilitat de la política i l’actualitat internacional aconsellen poques càbales, sobretot si davant es té Sánchez amb un ‘Manual de resistència’ molt utilitzat. En el PSOE i el Govern van donar per perdudes aquestes eleccions ben aviat i han encaixat la caiguda de tres diputats (30) com una mala nota, però suficient per no obrir-se en canal. «Juan Espadas només porta uns mesos al capdavant del partit. Acaba de començar el seu projecte», assenyalaven fa uns dies dirigents socialistes.

Sánchez haurà de decidir en les pròximes setmanes què farà per aconseguir rendibilitzar totes les mesures que ha impulsat els últims anys (creació de l’ingrés mínim vital, augment del salari mínim, els ertos, les mesures per frenar l’impacte de la pujada de la llum...). La radiografia que li han mostrat les urnes a Andalusia s’afegeix a la delicada situació que viu al Congrés, on ha perdut el suport d’ERC per l’escàndol de l’espionatge a 18 dirigents independentistes. En el partit socialista creuen que en aquests comicis ha fallat la mobilització, apunten fonts de la direcció, i que això no passarà en les generals, «per no perdre el Govern».

Mals auguris

El mal resultat de Per Andalusia (5 escons) ha portat el nom de Inmaculada Nieto a les paperetes, però afecta de ple Yolanda Díaz, vicepresidenta del Govern i ministra de Treball. Díaz es va implicar en l’elecció de la candidata i també ha participat en tres actes en què va aconseguir mobilitzar milers de persones. El pla de la successora de Pablo Iglesias és presentar el seu projecte Sumar el 8 de juliol i aquesta no és la millor carta de presentació. Per Andalusia representava la primera prova per aquesta suma de sensibilitats i corrents diferents de les esquerres.

Díaz ha encaixat aquesta mala notícia tres dies després d’una altra que també afecta els fonaments de Sumar: la imputació de la vicepresidenta i consellera d’Igualtat i Polítiques Inclusives, Mónica Oltra, per protegir el seu exmarit en els abusos a una menor tutelada. Oltra és una dona clau en el seu projecte de futur.

Endavant Andalusia, amb l’anticapitalista Teresa Rodríguez, ha tret gairebé la mínima (2 seients), gràcies a mantenir la marca amb què es va presentar en les anteriors eleccions sota el paraigua de Podem i Izquierda Unida.

La decisió d’Arrimadas

L’enfonsament de Ciutadans s’afegeix a una llista de fracassos que obligarà Inés Arrimadas a prendre una decisió: continuar desapareixent de les institucions en les municipals i autonòmiques de l’any vinent o permetre que els seus s’integrin en les files del PP amb la fórmula que els dos partits acordin.

Els taronges van caure de forma estrepitosa a Catalunya (febrer del 2021), van desaparèixer de l’Assemblea de Madrid (maig del 2021) i van quedar amb la mínima representació a Castella i Lleó (febrer del 2022). Ara també han sortit del Parlament andalús: de 21 a 0.

Notícies relacionades

Cs desapareix d’Andalusia en la seva cinquena hecatombe electoral

Tres escenaris per després de les eleccions andaluses

L’estratègia de negociació que Albert Rivera va implantar el 2019, a l’escollir sempre el PP en alguns ajuntaments i autonomies on eren partit frontissa i no voler ajudar el PSOE, s’ha demostrat com una mala decisió, i la formació ha sigut engolida pels populars.

Les andaluses han deixat encàrrecs per tothom. Amb les municipals i autonòmiques del maig del 2023, tots tenen marge per «progressar adequadament».