Enquestes de les eleccions a Andalusia 2022: així estan els sondejos a peu d’urna

El PP acaricia una històrica majoria absoluta a Andalusia. Els sondejos a peu d’urna publicats al tancament dels col·legis electorals situen l’actual president de la Junta, Juanma Moreno, amb moltes possibilitats de superar la barrera dels 55 escons al Parlament andalús, que li permetria governar sense necessitat de suports. El sondeig elaborat per GAD3 per a TVE i Canal Sur atorga als populars la majoria absoluta, amb 58-61 diputats. Tanmateix, les enquestes de Sociométrica i NC Report deixen el PP lleugerament per sota d’aquesta majoria absoluta. Però sí que coincideixen tots els sondejos és a vaticinar una patacada del PSOE, que empitjoraria el seu resultat dels comicis del 2018.

Segons el sondeig de GAD3, el PP aconseguiria 58-61 escons (ara en tenia 26); el PSOE, 26-30 (ara en tenia 33); Vox, 13-15 (ara en tenia 12); Per Andalusia, 4-5; i Endavant Andalusia, 3. Ciutadans, que ara tenia 21 diputats, desapareixeria del Parlament andalús, en el cinquè daltabaix electoral consecutiu. Les dues marques de l’esquerra alternativa, que el 2018 es van presentar juntes, comptaven ara amb 17 parlamentaris.

En canvi, l’enquesta de Sociométrica per a ‘El Español’ deixa Moreno per sota la majoria absoluta, situa Vox a prop de la vintena d’escons i no fa desaparèixer Ciutadans. El PP obtindria 47-50 diputats; el PSOE, 26-29; Vox, 17-20; Per Andalusia, 7-9; Endavant Andalusia, 2-4; i Ciutadans, 0-5.

El sondeig de NC Report millora lleugerament les expectatives dels populars i els socialistes. El PP aconseguiria 48-52 escons; el PSOE, 31-33; Vox, 15-18; Per Andalusia, 6-8; Endavant Andalusia, 3; i Ciutadans, 0.

En les dotzenes eleccions autonòmiques, els andalusos decideixen aquest diumenge si opten pel segon govern sense presència socialista en més de 40 anys d’autonomia en una cita amb indubtable impacte en la política nacional. Pedro Sánchez mesura el seu suport electoral en el principal bastió històric del PSOE; Alberto Núñez Feijóo afronta els seus primers comicis com a líder del PP; la vicepresidenta Yolanda Díaz assaja el seu projecte ‘Sumar’ setmanes abans de la seva presentació oficial i Inés Arrimadas es juga la supervivència de Ciutadans com a projecte polític.

El PSOE sempre ha sigut la força més votada a Andalusia en unes eleccions autonòmiques, tret de les de 2012, quan el llavors candidat del PP, Javier Arenas, va aconseguir la victòria en vots però no va obtenir una majoria suficient per impedir un govern d’esquerres entre els socialistes i IU.

La mitjana de totes les enquestes publicades des de novembre fins dilluns 13 de juny, últim dia legal per difondre sondejos, vaticinava una ampla victòria del PP en vots i escons, però situava l’actual president de la Junta, Juanma Moreno, davant el perill de dependre de l’extrema dreta de Vox, que firmaria una nova escalada electoral en la comunitat on es va estrenar en les institucions espanyoles el 2018. Aquells comicis els van guanyar els socialistes, però l’aliança de PP i Cs va liquidar quatre dècades d’hegemonia del PSOE.

Una fotografia similar ofereix el mercat de prediccions Predi, que EL PERIÓDICO ha actualitzat diàriament durant tota la campanya, fins aquest diumenge electoral. Els populars estan a 9 escons de la majoria absoluta en el Parlament andalús i obtindrien més representació que la suma de tota l’esquerra, però Moreno necessitaria el suport o l’abstenció del PSOE o de Vox per tornar a ser investit.

Participació canviant

La participació dels electors andalusos en les autonòmiques registra oscil·lacions importants amb diferències de fins a 24 punts, ja que en cap ocasió va baixar del 54%, però tampoc va arribar al 78%. En concret, la participació en les eleccions andaluses durant els últims 30 anys ha sigut més alta en les cinc ocasions en què s’han convocat junt amb les eleccions generals (1986, 1996, 2000, 2004 i 2008), anys en què el percentatge de votants mai va baixar del 68%.

Notícies relacionades

Com més població, més recursos

L’Advocacia de l’Estat veu compatible la condemna del procés i l’amnistia

Així, la xifra més alta de participació es va registrar en els comicis autonòmics de 1996, coincidents amb els generals, amb un 77,94%, mentre que l’índex més gran d’abstenció es va produir en les autonòmiques de 1990, convocades en solitari, quan el 45,22% dels andalusos no van acudir a votar.

La simultaneïtat de comicis autonòmics i generals sempre ha ofert millors dades de participació, ja que, al marge del 77,94% registrat el 1996, també concentra els quatre millors índexs de la història electoral autonòmica: el 75,79% el 2004; el 73,65% el 2008; el 70,55% el 1986 i el 68,71% el 2000. La coincidència amb les europees el 1994 va situar l’índex de participació en el 67,28%.