El PP fa història i escombra a Andalusia amb una sòlida majoria absoluta

El PP guanya les eleccions a Andalusia fent història i amb majoria absoluta, amb 57 escons amb el 90% escrutat. És el millor resultat del partit en unes eleccions autonòmiques, després de la victòria del 2012, amb 50 diputats, que no li va servir per formar Govern. Juan Manuel Moreno repetirà com a president de la Junta d’Andalusia i podrà governar en solitari, sense lligams, amb les mans lliures. El PP guanya per primer cop a les vuit províncies andaluses, inclosa Sevilla, l’aldea gal·la del PSOE on mai havia patit cap derrota.

Els crits de felicitat i celebració arriben a la planta baixa de la seu del PP d’Andalusia, al sevillà carrer San Fernando, amb cada escó que sumen els populars. Moreno fa història i compleix el seu somni. Millora els resultats d’Isabel Díaz Ayuso a Madrid, que no va aconseguir la majoria absoluta. L’estratègia de moderació del president de la Junta d’Andalusia, que ha defugit els debats ideològics i els enfrontaments amb Vox, deixant de banda totes les seves provocacions, han fet efecte. Andalusia es posa en mans del PP i la seva marca ‘Juanma’. L’anomenat ‘efecte Feijóo’ i el canvi de cicle a Espanya que tant ha anunciat el PP es compleix en la comunitat més socialista d’Espanya, on el PSOE va governar sense interrupció durant 37 anys.

Després que Vox hagi advertit que no donaria ni un sol vot al PP sense entrar en el Govern, les seves amenaces queden en foc d’encenalls. Moreno no necessita ningú. Macarena Olona no és el canó electoral que els seus van pronosticar i es queda amb 14 escons, tot just dos per sobre dels que van aconseguir quan el 2018 van irrompre per primera vegada i per sorpresa en les institucions.

El PSOE cau a 32 diputats. En perd un respecte a les últimes eleccions, quan ja aquest partit va firmar el pitjor resultat de la seva història a Andalusia. Serà difícil pair aquest resultat i s’haurà de veure si aquest partit cau del terra psicològic del milió de vots, una barrera que en cas de traspassar-se li complicaria de forma molt important a Pedro Sánchez el que li queda cap a les eleccions generals. El càstig als socialistes en una comunitat on han sigut hegemònics durant gairebé 40 anys és molt important i mina l’estat d’ànim del partit.

Les altres esquerres també pateixen un fracàs rotund. Per Andalusia es queda en 5 escons i Endavant Andalusia, la marca de Teresa Rodríguez, n’aconsegueix 2. La suma quedaria 10 escons per sota del que van aconseguir fa tres anys i mig. El càstig sever per a l’esquerra és tot un avís.

Ciutadans, fins al 72% de l’escrutini, segueix fora del Parlament andalús. És el gran daltabaix que ja van viure en l’àmbit nacional. Passen de 21 diputats a 0. Desapareixen del Parlament andalús malgrat la coalició amb el PP, que s’emporta tot el vot del centre dreta.

Tomb històric

El PP de Juan Manuel Moreno va aconseguir arribar al poder a Andalusia per sorpresa de la mà de Cs i després d’un pacte d’investidura amb Vox. Ho va fer amb el pitjor resultat de la seva història en unes autonòmiques, 26 diputats. Aquest resultat suposa un tomb històric en una comunitat que sempre s’ha decantat de forma majoritària per la papereta socialista.

L’anhelada transformació social que ha lluitat Moreno, venent un perfil moderat i de centre, amb una gestió que ha assegurat que estava allunyada de les ideologies, compleix la seva missió. Amb aquestes dades, el PP consolida la seva majoria absoluta empassant-se Cs, rescatant vot que se’n va anar a Vox i també convencent electors socialistes en comicis anteriors que li deixin el seu vot a Moreno per frenar Vox.

Notícies relacionades

Les urnes castiguen la fractura de l’esquerra andalusa, que s’enfonsa i perd més de la meitat dels seus diputats

Com més població, més recursos

En les últimes eleccions andaluses, el desembre del 2018, el PSOE va guanyar amb 33 diputats, el PP en va obtenir 26, Ciutadans 21, Endavant Andalusia 17 i Vox 12.

 Per primer cop en la història des de 1982, en unes d’autonòmiques el PP guanya a les vuit províncies d’Andalusia, inclosa Sevilla, que sempre ha sigut socialista en totes les convocatòries, l’aldea gal·la que resistia fins i tot en els moments més delicats del PSOE. Ja no.