Recuperar ERC i sis tasques més del Govern central després de les eleccions a Andalusia

En les últimes setmanes, el Govern de coalició ha hagut de fer gala de la seva capacitat per jugar amb l’aritmètica parlamentària per suplir els ponts trencats amb ERC. La relació va quedar molt malmesa després de conèixer-se l’espionatge a 60 dirigents i activistes de l’independentisme català i basc. Alguns d’ells reconeguts per l’Estat espanyol.

L’Executiu bicolor ha anat salvant sempre la situació a la Cambra Baixa, però els ensurts –ja en van alguns– fan efecte. Així, recompondre els llaços amb els republicans catalans es preveu imprescindible per encarrilar el final de la legislatura amb el menor nombre possible de sobresalts. I, si és possible, abans del debat de l’estat de la nació, que serà al juliol.

El malestar s’estén també a la relació entre el Govern central i la Generalitat. Pels uns i pels altres, la taula de diàleg no es convoca des del setembre del 2021. Les convocatòries electorals a Castella i Lleó, primer, i a Andalusia, han sigut un dels arguments per anar postergant aquesta cita. Tampoc hi ha data per a la comissió Bilateral, convocada al febrer.

La celebració de la cimera de l’OTAN a Madrid a finals de mes serà una de les fites decisives del que falta de legislatura. Pedro Sánchez aconseguirà la màxima visibilitat de cara a l’exterior des que va arribar a la Moncloa i serà una cita decisiva per incrementar la seva rellevància en política internacional i apaivagar les crítiques que rep de l’oposició per la seva escassa influència.

No obstant, la cimera també portarà cua en el si del Govern de coalició. Està previst que tots els països membres de l’Aliança ratifiquin el compromís d’elevar la despesa en Defensa fins al 2% del PIB. Aquesta qüestió ha provocat una de les grans enganxades entre el PSOE i Unides Podem, que rebutja rotundament aquest increment. S’espera que les discrepàncies no enterboleixin la cimera, ja que cap ministre morat forma part de l’organització ni assistirà als actes per les carteres que ocupen.

Entre els assumptes més complexos que afronta el Govern de coalició hi ha la necessitat de pal·liar les conseqüències de la guerra d’Ucraïna. Abans del 30 de juny, el Consell de Ministres haurà de prorrogar les mesures per fer front a aquesta crisi amb l’aprovació d’un nou decret llei. Entre les mesures hi ha la rebaixa de 20 cèntims en la gasolina, el preu de la qual ja supera els dos euros per litre. A més, l’ala morada de l’Executiu està demanant incloure la creació d’un fons de 560 milions perquè els abonaments de transport públics costin només 10 euros i la creació d’un nou impost a les elèctriques.

Més enllà d’aquestes negociacions en el si del Govern, socialistes i morats hauran d’aconseguir després el vistiplau del Congrés. A l’abril va obtenir una majoria molt ajustada gracias al ‘sí’ a última hora d’EH Bildu i els suports del PNB, el PDECat, Més País, Compromís, PRC, Nova Canàries i Terol Existeix. ERC hi va votar en contra.

Com frenar la inflació –el maig va tancar en un 8,7%– produïda per l’encariment de les energies és una altra de les tasques pendents de l’Executiu. Dimarts passat es va posar en marxa el mecanisme aprovat pel Govern per topar el preu del gas en 40 euros i intentar rebaixar així el cost de l’energia. Tanmateix, en els primers dies de funcionament, lluny de disminuir, el preu de la llum ha augmentat. A falta de veure com es comporta en els pròxims dies, l’Executiu podria veure’s obligat a adoptar noves mesures.

En la crisi energètica entra també en joc la relació amb Algèria. El país que va ser principal subministrador de gas d’Espanya –ara ho són els Estats Units– va donar per trencades les relacions comercials amb Espanya després del gir de Sánchez respecte al Sàhara. La Comissió Europea va sortir en suport d’Espanya i va avisar Algèria de les possibles repercussions que podria tenir si persistia la seva actitud.

Hi havia qui pensava dins del Govern que els Pressupostos Generals de l’Estat per al 2022 podrien ser els últims de la legislatura. Tanmateix, Sánchez ha donat l’ordre de començar a treballar en els comptes públics de l’any vinent i els ministeris ja s’estan coordinant amb Hisenda per iniciar els treballs. La negociació entre el PSOE i Unides Podem es preveu complexa.

Els socialistes han deixat clar que compliran amb el seu compromís amb l’OTAN i elevaran el pressupost en Defensa al 2% del PIB, una cosa que els seus socis en l’Executiu i també al Congrés rebutgen; els morats, per la seva banda, reclamen la reforma fiscal recollida en l’acord de coalició que van firmar Sánchez i Pablo Iglesias a l’inici de la legislatura i veuen aquesta negociació com l’última batalla per aconseguir-ho.

També serà un termòmetre clar dels suports amb què compta el Govern per tirar endavant l’agenda legislativa en els últims mesos de la legislatura. En cas de no comptar amb els suports necessaris, no portarien els Pressupostos al Congrés i els comptes del 2022 es prorrogarien per a l’any 2023 i 2024, ja que l’any vinent davant les eleccions no es negociaran els Pressupostos.

El Govern de coalició haurà de continuar complint els compromisos adoptats amb la Unió Europea per continuar rebent els fons europeus. En el segon semestre del 2022 haurà de portar a terme més de 30 reformes, entre les quals hi ha un bloc important que afecta les pensions: adequar el període de còmput per calcular la pensió, adequar la base màxima de cotització i substituir el factor de sostenibilitat per un mecanisme d’equitat intergeneracional. Aquestes qüestions obligaran a una intensa negociació en el si de l’Executiu i, posteriorment, amb la resta de partits polítics.

El Govern també vol sol·licitar a la Unió Europea una part dels crèdits que s’engloben dins dels Fons Europeus. Per a això, al més aviat possible, l’Executiu haurà de remetre a Brussel·les un nou pla en el qual inclogui nous compromisos a canvi de rebre els diners.

Andalusia ha sigut la primera cita amb les urnes del cicle electoral que s’inicia ara. El maig del 2023, totes les comunitats autònomes –tret de Catalunya, el País Basc, Galícia, Castella i Lleó i Andalusia– celebraran eleccions i també els municipis. De cara a aquests comicis, els dos partits del Govern hauran de posar a punt les seves formacions i recolzar-les des de l’Executiu.

A més, en els pròxims mesos, la vicepresidenta segona i líder d’Unides Podem, Yolanda Díaz, es dedicarà a recórrer Espanya per entaular un diàleg amb la societat de cara a conformar un front ampli per a les eleccions generals del 2023. Aquest procés podria tensar les costures de l’espai morat i dificultar la convivència en el si del Govern.