Els guàrdies civils que van detenir els CDR no aclareixen a la defensa l’origen de la causa per terrorisme

Els sis guàrdies civils que van participar en els atestats dels detinguts el setembre del 2019, en l’anomenada operació Judes, no han aclarit a la defensa l’origen de la investigació que va suposar el processament de 13 membres dels Comitès de Defensa de la República (CDR) per integració en organització terrorista i nou també per tinença, dipòsit i fabricació de substàncies o aparells explosius i inflamables de caràcter terrorista.

La citació es va produir a instàncies de la defensa, que pretenia saber com es va arribar fins als arrestats en l’operació Judes i, en concret, volia conèixer el contingut de les diligències obertes el 2017 (durant el procés independentista) de què es va derivar el sumari relatiu a l’anomenat Equip de Resposta Tàctica (ERT),  que el jutge de l’Audiència Nacional Manuel García-Castellón considera una cèl·lula integrada per individus de diferents comitès que «evidencien una gran radicalitat», als quals s’havien encarregat accions més delicades per la seva predisposició i entrega més grans «a la causa».

El magistrat, que té previst concloure la instrucció uns 10 dies després que les defenses tinguin accés als àudios i intervencions telefòniques, com va ordenar la Sala Penal, considera que l’objectiu final dels processats era aconseguir la independència de Catalunya, fent servir la violència per forçar les institucions a concedir per la via dels fets la separació de la resta d’Espanya.

Malgrat estar tots en llibertat per ordre de la Sala, el jutge només va retirar a un l’acusació a l’entendre que no tenia «les facultats mentals necessàries per tenir consciència, per exemple, de l’abast jurídic de les seves respostes a l’interrogatori de l’acusació», cosa que el deixava indefens davant el «poder sancionador de l’Estat».

«No ho sé, no ho recordo»

Mentre des de l’acusació s’ha destacat que els guàrdies civils han ratificat els informes existents en la causa en què se’ls atribueix la tinença de substàncies explosives per preparar artefactes i haver planejat un assalt al Parlament, des de les defenses s’assegura que dels sis testimonis només la instructora dels atestats i el cap d’informació de Catalunya entre setembre del 2017 i maig del 2021 han admès més coneixement que un simplement administratiu.

Notícies relacionades

Com més població, més recursos

L’Advocacia de l’Estat veu compatible la condemna del procés i l’amnistia

No obstant, tots dos s’han escudat que no recordaven l’assumpte concret pel qual se’ls preguntava o la impossibilitat de contestar per ignorar si part de la instrucció era secreta. Els advocats d’Alerta Solidària presents en la declaració han intentat que el jutge reprengués els agents, però aquest, segons fonts presents en la compareixença, els ha respost que ell «no podia obligar ningú a recordar res».

Previsiblement la defensa, que afirma que la Sala Penal els ha emparat en el seu dret a conèixer totes les actuacions en la seva totalitat fins en set resolucions, tindrà accés aquest dilluns als àudios i gravacions que el tribunal va declarar que havien de conèixer el mes de març passat.