«Aquí ja no queda ningú»: pressió sobre Arrimadas després de l’enfonsament andalús de Cs

Tot i que en cada cita electoral la sensació és queCiutadans es va dessagnant a poc a poc, l’enfonsament a Andalusia després d’aquest 19 de juny (de 21 escons passa a zero i es deixa pel camí més de mig milió de votants) deixa el partit en un estat de descomposició gairebé total. 

En aquest moment, l’única referència en un Govern de pes és Begoña Villacís, la vicealcaldessa de l’Ajuntament de Madrid, a més d’alguna alcaldia en províncies més petites com Badajoz o Palència, i municipis a la Comunitat de Madrid (Alcobendas i Valdemoro). El grup parlamentari del Congrés (amb nou diputats després de la marxa d’un d’ells al Grup Mixt) es manté com el principal tresor d’oposició des del qual Inés Arrimadas continuarà tenint veu, almenys el que queda de legislatura.

Pel camí han anat caient els governs de coalició amb el PP (Madrid en va ser el clar exemple, amb una relació pèssima entre els socis que va portar Isabel Díaz Ayuso a arrasar amb els votants taronges l’any passat; i a Castella i Lleó, on també el popular Alfonso Fernández Mañueco va trencar el seu acord amb Pago Igea, que va aconseguir resistir com a procurador en l’avanç electoral del febrer). L’Executiu andalús és amb diferència el que millor salut ha tingut fins a l’últim moment. Prova d’això és que Moreno no va cessar cap dels seus consellers, tampoc Juan Marín com a vicepresident, amb la convocatòria electoral.

Marín va anunciar diumenge a la nit la seva dimissió assumint la responsabilitat del desastre electoral. Però càrrecs consultats per aquest diari asseguren que ell «no és l’únic responsable» de la debacle i que la situació de Ciutadans no és ja compromesa, sinó que posa un peu a l’abisme sense que sembli haver-hi remei. «Aquí ja no queda ningú. Això és un desastre», reconeixen en plena ressaca electoral. 

L’executiva taronja es reuneix aquest dilluns a la seu nacional i Arrimadas ja ha deixat clar que pretén aguantar el cicle electoral que ve: «Gràcies als més de 120.000 andalusos que continuen confiant en el projecte liberal, que hem de reimpulsar entre tots», va escriure a Twitter.

Ciutadans tenia serioses aspiracions d’entrar al Parlament andalús. Els seus càlculs eren tres escons (Sevilla, Màlaga i Cadis) i fins i tot creien poder lluitar pel de Còrdova i Granada. Les previsions del PP coincidien en els tres primers diputats, fins i tot Moreno ho va dir en una entrevista en el tancament de la campanya. Els populars sabien que obtindrien una victòria molt forta, però la prudència va imperar fins a l’últim moment. I si per si sols no aconseguien arribar a la majoria absoluta, la idea era sumar aquests tres escons de Ciutadans com si fossin un sol bloc per firmar els 55.

Però el PP va superar les seves pròpies expectatives i va consolidar una «majoria absolutíssima» (segons el terme encunyat per Alberto Núñez Feijóo fa dies) arribant als 58 diputats. I Ciutadans es va quedar en el no-res, deixant-se 15 punts respecte al 2018, quan encara sota la batuta d’Albert Rivera el partit taronja va aconseguir entrar en el seu primer Govern autonòmic. 

A Sevilla, per exemple, els taronges es van quedar en un 3,8% del vot davant més del 17% que van aconseguir fa quatre anys. A Màlaga el cas és encara més sagnant: aquest diumenge amb prou feines van aconseguir el 3,6% dels suports quan el 2018 van vorejar el 20% dels vots. I a Cadis, que van superar la barrera del 20% en aquell moment, van comptar en aquesta ocasió amb el 3,8% de les paperetes. A cap província va ser possible obtenir representació.

I amb aquestes dades a la mà, totes les mirades es dirigeixen ara a Inés Arrimadas tot i que en el partit veuen difícil que hi hagi «decisions transcendentals». La presidenta sempre ha traslladat als seus càrrecs que no té intenció d’«aferrar-se al càrrec» però, alhora, en el seu equip més pròxim tenen dissenyada una estratègia per intentar sobreviure seguint el cas dels liberals alemanys (van desaparèixer del Bundestag i ara han tornat a seguir decisius per a la formació de Govern). I, en aquest sentit, asseguren a aquest diari que la intenció és «aguantar» tot el cicle electoral que ve.

En el partit sí que hi ha dirigents de pes que reconeixen els «molts errors» que s’han comès en l’etapa d’Arrimadas, tot i que l’espineta veritable segueix clavada per la moció de censura de Múrcia, que va desencadenar un nou temps polític. Des d’aquell moment i amb l’excepció de Castella i Lleó (en plena crisi salvatge del PP i la caiguda de Pablo Casado), el PP no ha deixat de créixer. 

«O matàvem el PP o ens matava»

Notícies relacionades

L’Advocacia de l’Estat veu compatible la condemna del procés i l’amnistia

Trapero aposta per un increment dels Mossos per rebaixar el crim

En aquest moment de descomposició, a més d’una reflexió sobre els errors comesos, en la formació continuen discutint algunes eleccions d’Arrimadas en el seu equip més pròxim, posant en dubte que la companyia de la líder estigui sumant al rearmament del partit. 

I entre les reflexions actuals també es diu que Ciutadans no ha sobreviscut a les coalicions del PP, que ha aconseguit capitalitzar tots els èxits. Per això, alguns càrrecs que van criticar algun posicionament de Rivera el 2019, també admeten que l’obsessió de l’antic líder per fer el sorpasso i ocupar l’espai del PP tenia sentit perquè si no «el PP acabaria amb nosaltres, ens mataria, com està passant».