Sumar arrenca el 8 de juliol

El projecte de Díaz neix ferit després del 19-J i la imputació d’Oltra

Per Andalusia, la candidatura apadrinada per la vicepresidenta, fracassa i obté només 5 diputats

DAVID CASTRO

Liderar un espai polític i apadrinar una candidata casa malament amb el fete de desvincular-se després dels resultats electorals obtinguts, tot i que aquests suposin una dura patacada per als teus plans futurs. En aquesta situació es troba Yolanda Díaz després de les males xifres que va obtenir Per Andalusia –la coalició de Podem, IU, Més País i tres partits més– aquest diumenge i a menys de 20 dies de llançar Sumar. Els tan sols cinc diputats que han aconseguit en el Parlament andalús són ja una osca en el seu procés d’escolta que, a més, es veu amenaçat per la recent imputació de Mónica Oltra pel presumpte encobriment dels abusos del seu exmarit a una menor tutelada.

L’entorn de la vicepresidenta segona i ministra de Treball no s’ha cansat de rebutjar la idea que les eleccions andaluses van ser un primer pas en la confrontació del front ampli que planteja. Després de conèixer-se els resultats de Per Andalusia, la mateixa Díaz va publicar un missatge a les xarxes socials admetent que era «una nit difícil per a les persones progressistes», però no va esmentar en cap moment la candidatura d’Inma Nieto que, des del principi, va recolzar. «Necessitem obrir un nou temps que miri al futur», continuava la vicepresidenta, en relació amb Sumar i desmarcant-se de l’ocorregut.

Però la realitat és una altra. Al contrari de la seva escassa participació en les eleccions de Castella i Lleó –només va acudir a un acte–, la ministra de Treball s’ha bolcat en Andalusia. Va intervenir en les conflictives negociacions inicials entre Podem, IU i Més País, que es van tancar ‘in extremis’, amb errors administratius i airejant, una vegada més, els conflicte interns. La seva intervenció va arribar fins al punt d’assenyalar Nieto com la candidata. I ja en campanya, Díaz va participar en tres actes multitudinaris –amb Ione Belarra i Íñigo Errejón– i va acompanyar en tot moment la cap de llista.

Els primers dubtes

Ara, els resultats de Per Andalusia –5 escons, quan el 2018 en van aconseguir 17 amb Endavant Andalusia– són un mal abonament amb què començar a sembrar el procés d’escolta que arrencarà el 8 de juliol a Madrid, coincidint amb la celebració de la festa de l’Orgull LGTBI. A més, sembren certs dubtes sobre el futur del projecte. A priori, l’impuls de la vicepresidenta segona resulta indubtable. Almenys, en termes de popularitat. L’alta assistència als actes de Díaz van fer que, per uns moments, en la direcció de Per Andalusia imaginessin uns resultats electorals millors dels esperats.

No va ser així. La pregunta, per tant, és si l’aparent èxit de Díaz es pot transformar en vots a les urnes. De moment, la coalició de Podem, IU i Més País no ha aconseguit capitalitzar a Andalusia la presència dels morats en el Govern i la ministra de Treball tampoc ha aconseguit ser el revulsiu necessari per reactivar els votants de l’esquerra.

Les divisions internes

El transcurs de la campanya també mostra la fragilitat de les aliances que Díaz pretén aconseguir. Tot i que el procés d’escolta no va de partits, com repeteix en cada ocasió que se li pregunta, la intenció de la vicepresidenta és unir totes les formacions a l’esquerra del PSOE i superar els marges d’Unides Podem. Davant les males perspectives a les urnes, Díaz; la secretària general de Podem, Ione Belarra; el líder de Més País, Íñigo Errejón, i fins i tot l’exlíder dels morats Pablo Iglesias es van veure obligats a oferir una imatge de reconciliació.

Cal veure si els resultats que han llançat les urnes permeten mantenir aquesta, aparent i pública, bona sintonia. De moment, hi ha acusacions creuades de baixa intensitat sobre el mal funcionament de la campanya electoral i sobre qui hauria de recaure la responsabilitat.

Les qüestions judicials

Notícies relacionades

La patacada a Andalusia se suma a una altra de les incomoditats que li va sorgir a Díaz la passada setmana. La vicepresidenta de la Generalitat valenciana, Mónica Oltra, va ser imputada pel presumpte encobriment dels abusos del seu exmarit a una menor tutelada. Es tracta d’un assumpte espinós que podria esquitxar la mateixa Díaz, que des de fa mesos ha mostrat la seva sintonia amb la dirigent de Compromís en diversos actes. «És el començament d’una cosa meravellosa», va dir la ministra de Treball en la primera trobada que va compartir amb Oltra, que està cridada a formar part del projecte de Díaz.

I no és l’única. Díaz també ha deixat clar que vol «sumar» a l’alcaldessa de Barcelona i coordinadora general de Catalunya en Comú, Ada Colau, a la seva futura plataforma. Tot i que menys sonada, sobre la regidora barcelonina també pesa una imputació pels presumptes delictes de coaccions i prevaricació. Tot això podria tacar l’arrencada de Sumar.