Un jutge de Londres decidirà per escrit si autoritza o no a recórrer el rei Joan Carles sense audiència

Ara es tracta de saber si un jutge o jutgessa –habitualment és un de sol o sola– aprecia «motius de llei sostenibles» per autoritzar un recurs d’apel·lació contra la sentència del 24 de març passat per la qual el jutge Matthew Nicklin va rebutjar la immunitat sobirana o d’Estat invocada per la defensa de Joan Carles I per deslliurar-se de la demanda civil de la seva examant.

Normalment, el «veredicte» és molt breu. El jutge o jutgessa –la Cort d’Apel·lacions no havia designat, fins al dilluns 21 de juny, en qui recaurà la decisió– resol i comunica «per escrit» (‘casi given a decision on paper’), segons una providència del 15 de juny passat, coneguda per aquest diari.

Immunitat, sí o no

Si s’aprecia que la immunitat sobirana en què basa els seus arguments la defensa de Joan Carles I (l’emèrit és membre de la família reial, és sobirà i membre de la Casa Reial espanyola) té aparences de prosperar tenint en compte que es tracta d’un tema discutible o planteja una situació molt rellevant per al dret, el jutge o la jutgessa donaran llum verda perquè es presenti un recurs d’apel·lació; altrament es denegarà.

Per tant, aparentment no es debat una qüestió de fons. Però és indubtable que després que el jutge Nicklin denegués la primera sol·licitud per apel·lar el passat 29 de març en súplica o reposició –recursos que així es denominen en el sistema judicial espanyol–, una segona negativa, contrària a Joan Carles I, introdueix el procediment en les altres dues qüestions prèvies que, juntament amb la immunitat, estan donant llargues a aquesta causa.

«Les normes del procediment civil a través de l’article 52.6. 1 assenyalen que per donar el permís a apel·lar el Tribunal considera que l’apel·lació té perspectives reals de ser estimada o qüestions rellevants que justifiquen escoltar el recurs», apunta el ‘barrister’ (advocat que presenta els casos davant els tribunals) Josep Gálvez, del bufet Del Canto Chambers, a Londres, a EL PERIÓDICO.

Desig de paper

«La defensa del rei emèrit ja va sol·licitar la primera sol·licitud d’apel·lació en la vista del 29 de març. Ja ha tingut l’oportunitat d’al·legar en una audiència el seu desig d’apel·lar. A aquests efectes, la Cort d’Apel·lacions al fer la revisió de la petició la farà sobre paper, perquè entén que han tingut l’oportunitat d’expressar els seus punts de vista. En ocasions excepcionals que així ho justifiquin pot haver-hi una vista, però aquí es tractaria de reproduir el que ja s’ha dit el passat 29 de març», va explicar.

En efecte, el jutge Nicklin va desestimar l’apel·lació a la seva pròpia decisió. La seva sentència del 24 de març conté arguments contundents.

«Si Joan Carles I roba un anell de diamants en una joieria a Hatton Garden [a Camden, l’històric ‘districte del diamant’ a Londres] no s’enfrontaria, segons la seva defensa, a un procediment civil o penal en aquesta jurisdicció (llevat que l’Estat espanyol renunciï a la seva immunitat). Això no és possible», va sentenciar el jutge.

Obstacle legal

La barrera que se li planteja al recurs d’apel·lació tant per ser autoritzat com si aconseguís obrir-se pas després d’aquest primer filtre –l’autorització– és que la sentència del jutge Nicklin cita jurisprudència precisament de la Cort d’Apel·lacions per definir si Joan Carles I forma part de la Casa de Sa Majestat el Rei Felip VI (‘household’ en anglès).

Segons deia «la Cort d’Apel·lacions ha afirmat que històricament el criteri central per ampliar la immunitat personal a membres d’una ambaixada diplomàtica (a part potser de les esposes) és la dependència, i no l’activitat d’aquestes persones en tasques diplomàtiques o funcions en representació del diplomàtic». I en aplicació d’aquest criteri, atenent els arguments dels advocats de Corinna, el jutge afirmava que Joan Carles I no tenia dependència respecte de Felip VI i que, fins i tot, se li havia tret la seva assignació anual (193.000 euros).

La defensa de Joan Carles I va argüir que el jutge hauria de tenir en compte que «la Cort d’Apel·lacions no ha formulat un test o prova per interpretar la frase «membres de la seva família formant part de la Casa Reial».

Sense prova documental

Notícies relacionades

Així va començar l’Ave del Desert

Quatre hores amb Felip VI, ¿què més pot sortir?

Per tant, va assenyalar Nicklin que «depèn de mi decidir si Joan Carles I és membre de la família del rei Felip VI formant part de la seva Casa Reial partint de les proves presentades en aquest cas». I tenint en compte aquestes, entre les quals, tot i que no determinant però sí il·lustratiu, el fet que ni la defensa ni la Secretària del Foreign Office [Ministeri d’Afers Estrangers britànic] poguessin presentar al tribunal un document oficial sobre la condició o estatus de Joan Carles I en l’ordenament constitucional espanyol, el jutge va resoldre que la circumstància que el rei emèrit és pare de Felip VI i membre de la família no significa que sigui membre de la Casa Reial.

El jutge Nicklin vol accelerar tant com sigui possible el procediment per entrar en els actes que denuncia la demanda de Corinna. En principi, va anunciar el 29 de març que aspirava que la Cort d’Apel·lacions resolgués l’assumpte per poder celebrar una audiència l’1 de juliol en el Tribunal Superior de Justícia amb l’objectiu de resoldre les dues qüestions prèvies, una vegada superada la de la immunitat: la forma presumptament irregular, segons la defensa de Joan Carles I, de comunicar-li la demanda el 29 de desembre del 2020 (per WhatsApp al seu telèfon mòbil ja que no va poder ser registrada al palau de la Zarzuela, segons els advocats de Corinna) i la sol·licitud que la justícia anglesa declini la jurisdicció a favor d’Espanya amb l’argument que els actes d’assetjament no encaixen en la llei del Regne Unit.