Moreno iguala a Andalusia la gesta de Felipe González contra la UCD el 1982

El president de la Junta d’Andalusia va ressenyar dues de les moltes trucades que havia rebut la nit electoral. Una, per descomptat, la del president del seu partit, Alberto Núñez Feijóo, que li va deixar clar que ell després d’aquesta aclaparadora majoria absoluta més que baró era ja «el califa» del PP, un esglaó per sobre de la resta de presidents autonòmics. L’altre missatge el va tenir d’un històric socialista la identitat del qual queda preservada. Després de felicitar-lo li va ressenyar que havia aconseguit a la comunitat andalusa el que el PSOE va aconseguir el 1982. «Això l’hi vam fer nosaltres a la UCD», li va dir. Juan Manuel Moreno ha copiat moltes coses de Felipe González, un polític que ha reconegut públicament que admira des de la seva joventut. «El canvi és que Espanya funcioni», va explicar González sobre el lema de la campanya, ‘Pel canvi’, que el 1982 el va portar a la majoria absoluta. «El canvi és que Andalusia funcioni», ha repetit Moreno vint anys més tard moltes vegades cada vegada que se li ha preguntat sobre el seu Govern. Al quarter general del PP andalús han admès en moltes ocasions que era l’objectiu, repetir aquella gesta. En les eleccions del 1982, el PSOE va passar del 30% dels vots del 1979 al 48,11%. El 19 de juny, el PP de Moreno va saltar del 20,75% dels vots al 43,13%. Va sobrepassar els vint punts de diferència. No hi ha precedents d’aquest salt en vots amb només una convocatòria electoral pel mig. El PP ho va aconseguir del 1993 al 2000, però va necessitar dues conteses electorals.

El PP ha guanyat a Andalusia en tres anys i mig un total de 830.000 vots. Ho ha fet amb la ‘marca Juanma’, evitant unes sigles del PP que admeten que no funcionen en una comunitat on encara hi ha molta trinxera ideològica i en un camí de centre moderat, sense caure en provocacions, sense ficar-se amb el PSOE ni amb Vox. Res queda d’aquell Moreno que el 2018 va obrir la seva campanya a les portes d’un prostíbul per denunciar els excessos del PSOE i va cavalcar tota la campanya a cavall de la corrupció i l’herència socialista. En aquesta ocasió, Moreno no ha insultat ningú.

Ningú esperava una victòria absoluta tan aclaparadora. Els sondejos previs situaven el PP entre els 47 i els 51 escons. Només el ‘tracking’ de GAD3, elaborat amb 9.200 entrevistes, a mil de diàries, entre el 6 i el 18 de juny, va clavar el resultat. Moreno va començar a creure que l’absoluta podia ser possible a partir de dijous. Mai, ha admès en públic, va pensar en els 58 diputats.

El PP de Moreno ha aconseguit elevar en més de 20 punts percentuals els vots des del 2018. La seva àmplia majoria se cimenta en tres claus. La primera és l’absorció íntegra de Cs, que desapareix del Parlament. Això apuntaria en el saldo dels populars mig milió de vots aproximadament.

Els populars creuen que recuperen també vot escapat a Vox en les últimes eleccions generals. El partit de l’extrema dreta guanya respecte al 2018 un total de cent mil vots. Tanmateix, comparant amb les generals, on el PP es va quedar a tot just 7.000 vots de Vox, que li va donar el ‘sorpasso’ a quatre de les vuit províncies andaluses, la caiguda de la candidatura de Macarena Olona és de gairebé 400.000 vots. El PP recupera espai a la dreta

En ciutats i localitats on Vox va celebrar mítings i havia arrasat en les generals, ha guanyat el PP aquestes autonòmiques. A El Ejido, Almeria, l’única localitat on Vox va guanyar en les autonòmiques del 2018, el PP va obtenir el 47,56% dels vots i Vox, un 27%. Moreno va pujar gairebé 5.500 vots, va duplicar els seus resultats pràcticament. A Lucena, Algesires o Lepe el PP ha duplicat els resultats i en tots l’extrema dreta queda per darrere.

Sens dubte, la tercera pota de la contundent majoria absoluta del PP a Andalusia després de 40 anys està en el vot prestat des de les esquerres, s’ha de pensar que sobretot del PSOE. Els socialistes neguen aquest transvasament, però les evidències parlen. Les enquestes prèvies assenyalaven dades com que un 25% de votants socialistes valoraven com a bona o molt bona la gestió de la Junta. Davant això, un 20% d’aquests votants qualificaven de dolenta o molt dolenta la gestió de Pedro Sánchez. A totes les enquestes es fixava almenys en un 10% el transvasament d’electors socialistes al PP. En algunes, per sobre del 15%. Amb totes aquestes dades sobre la taula, el PSOE continua negant aquest salt i culpa els seus mals resultats a l’abstenció, que va ser dos punts menor que el 2018.

El PP assenyala que té un transvasament de vots aproximadament del 5% d’Izquierda Unida i més del 10% del PSOE. A l’espera del baròmetre postelectoral que habitualment fa el Centre d’Investigacions Sociològiques (CIS), d’aquí unes setmanes, on les dades seran més rigoroses, els populars miren a les municipals i al seu triomf en pobles on ni tan sols tenen un regidor. A la província de Sevilla, la dada és històrica per al PP, mai havien aconseguit derrotar el PSOE en cap cita electoral. El PP passa de 3 a 9 diputats. El PSOE cau de sis a cinc. A Màlaga, la victòria popular és aclaparadora, amb el 47% dels vots.

Hi ha casos que criden l’atenció. A Utrera (52.600 habitants) el PP no va obtenir representació en les passades municipals. No hi té cap regidor. Va obtenir 969 vots en les últimes locals. Aquest diumenge Moreno va sumar 9.341 vots, 6.211 més que en els últims comicis. El PSOE va perdre 1.482 vots.

En feus històrics del PSOE com Alcalá de Guadaíra o Dos Hermanas, que formen part del cinturó industrial roig de Sevilla, els resultats també són sorprenents. A la primera localitat, el PP passa de 4.500 vots el 2018 a 13.413, triplica els seus resultats. A Dos Hermanas, el que sempre ha sigut poble talismà dels socialistes, el PP passa de 6.700 vots a 23.600. En tots dos guanya per primera vegada al PSOE.

L’abstenció no ho explica tot

A l’esquerra l’ha castigat l’abstenció, però no només això. Aquest diumenge hi va haver gairebé dos punts més de participació (al 58,36% del 56,56%) que el 2018 i, tanmateix, el PSOE, Per Andalusia i Endavant Andalusia, van perdre més d’un quart de milió de vots. Va votar més gent que en les últimes andaluses i hi ha menys vots a l’esquerra. Emparar-se amb la falta de mobilització deixa sense analitzar qüestions importants.

Notícies relacionades

Com més població, més recursos

L’Advocacia de l’Estat veu compatible la condemna del procés i l’amnistia

Crida també l’atenció en aquestes eleccions que el PP ha guanyat el relat del vot útil per frenar Vox. Entre les moltes banderes preses al PSOE hi ha aquesta també. Moreno, que va aconseguir arribar a la Junta el 2018 pactant la investidura amb Vox, ha aconseguit convèncer els andalusos que el millor per evitar Macarena Olona al Govern era entregar-li una majoria absoluta. Mentre el PP es col·locava, segons el Baròmetre del CIS, com el partit que millor defensa els interessos de la comunitat o que més s’assembla a Andalusia per a la majoria dels andalusos, el PSOE continuava clamant en els seus mítings sobre el referèndum del 28 de febrer del 1980 que va donar a Andalusia una autonomia de primera.

El PSOE encara no s’ha assabentat d’aquest canvi social. Apel·lava al que va passar fa quaranta anys mentre que Moreno cantava l’himne andalús en tots els mítings i tancava el discurs la nit electoral movent una bandera blanca i verda que uns nens li van regalar al començar la campanya. El 50% del cens electoral amb dret a vot ha nascut després del 1980.