Les notes de Villarejo sobre l’‘operació Catalunya’: secretes a Espanya i en dos jutjats d’Andorra

En els assumptes que afecten les clavegueres policials tot és complicat. I pel que fa a l’‘operació Catalunya’ encara més, perquè la Fiscalia i la Justícia espanyola no veuen delicte per obrir un procediment per la presumpta investigació sense aval judicial de les clavegueres del Ministeri de l’Interior del Govern de Mariano Rajoy, perquè consideren que el que hi va haver es va emmarcar en una tasca policial. Tanmateix, han avalat les investigacions desenvolupades a Andorra. I allà hi ha la paradoxa principal: unes notes informatives que, segons l’excomissari José Manuel Villarejo, redactava per al que era director adjunt operatiu (DAO), Eugenio Pino, estan declarades secretes a Espanya i, de forma paral·lela, han sigut incorporades en dues causes judicials del país pirinenc, que les ha difós a les parts personades.

Són les relatives a com es va aconseguir la «captura de pantalla» amb els comptes dels Pujol que va publicar ‘El Mundo’, el juliol del 2014, arran de la qual l’expresident català Jordi Pujol va admetre tenir diners a Andorra procedents de l’herència del seu pare. En aquestes notes, Villarejo explica una trobada a l’hotel Villamagna entre el llavors responsable d’Afers Interns, Marcelino Martín-Blas, i el que era director general de la Banca Privada d’Andorra, Joan Pau Miquel, en què aquest reclama 500.000 euros per facilitar informació dels Pujol. Segons els documents «apòcrifs», es van pagar dels fons reservats. Tanmateix, altres fonts consultades desmenteixen que els serveis secrets abonessin cap quantitat, i asseguren que tot és una invenció del polèmic comissari, que afronta una acusació de la Fiscalia de 109 anys de presó.

Dues declaracions

Villarejo, principal imputat a Espanya de les clavegueres policials, ha declarat dues vegades davant la justícia andorrana, però com a testimoni. Una va ser en el procediment iniciat arran d’una querella presentada el 2016 pels amos de la BPA andorrana, els germans Higini i Ramon Cierco, contra els policies que diuen que els van pressionar amb la mort del banc si no escoltaven la «gent de Madrid». És la que es va ampliar el 2020 amb, entre altres persones, l’expresident del Govern Mariano Rajoy i els seus ministres Cristóbal Montoro i Jorge Fernández Díaz, per delictes de coaccions, amenaces d’un dany constitutiu de delicte, xantatge, extorsió a òrgans constitucionals i document fals, i en què recentment s’ha cursat una comissió rogatòria perquè es personin en les actuacions.

Tanmateix, una gravació inclosa en el sumari del cas Tàndem mostra que en realitat Villarejo va ordir el 2017 amb el seu soci Adrián de la Joya i l’empresari Alberto Pedraza un pla perquè la Policia i la Justícia espanyoles iniciessin una investigació contra els integrants del Govern d’Andorra, per intentar frenar la intervenció de la Banca Privada d’Andorra (BPA), propietat dels Cierco.

Villarejo va declarar de forma extensa en una causa oberta per revelació de secrets davant el Jutjat d’Instrucció número 1 del Principat d’Andorra. Davant la jutge Batlle, el juliol del 2021, l’excomissari va atribuir tota responsabilitat en l’adquisició de la «captura de pantalla» dels Pujol a Martín-Blas, per a continuació afegir que ell, com a agent d’intel·ligència, «havia rebut ordres» del «Govern de fer un seguiment sobre el moviment econòmic del clan Pujol».

En la declaració de Villarejo, a la qual ha tingut accés aquest diari, se’l sent explicar que Martín-Blas havia dit que una persona li va donar la captura de pantalla dels Pujol en una reunió a la Direcció General de la Policia, a la qual també van assistir Pino, i el llavors director general, Ignacio Cosidó. Segons el comissari, el responsable d’Afers Interns havia d’actuar per encàrrec «de les màximes institucions del Govern espanyol i especialment del CNI, que era qui analitzava aquest tipus d’informació».

Malgrat la seva versió, l’esmentada gravació del 2017 de Villarejo posa de manifest que el mateix Pedraza va planejar culpar el comissari principal Martín-Blas de l’‘operació Catalunya’, ja que de forma literal diu: «Pepe [Villarejo] ha de pujar a l’ombra de la Justícia andorrana. [...] I buscarem la fórmula de dir: “Escolta, és que Martín-Blas m’ho va prendre, però jo he seguit treballant, i allà els derrotes a tots. I Marcelino sabia perfectament que els Pujol tenien els comptes. I l’altre [Marcelino Martín-Blas] no en té ni puta idea, perquè no és tan llest com nosaltres. I li tires la merda».

Precisament, el mateix Villarejo va ser interpel·lat pel fiscal en una de les seves declaracions d’Andorra sobre aquesta conversa que va gravar Alberto Pedraza, en què l’empresari va admetre rebre diners dels Cierco. Tanmateix, el comissari jubilat ho va negar, mentre va acusar el CNI d’haver alterat la gravació, que no obstant consta com a prova vàlida en el cas Tàndem.

«El que sí que ha estat és Villarejo»

Per la seva banda, Eugenio Pino també va declarar davant la jutge andorrana en el procediment en què està imputat Rajoy. Va negar que Martín-Blas s’hagués entrevistat amb Joan Pau Miquel per ordre seva, que és el que havia declarat l’exresponsable d’Afers Interns, que, a més, va afirmar que només va tenir èxit en la seva gestió després que Pino assistís al casament d’un nebot d’un advocat relacionat amb els Cierco i que compartís taula amb un d’ells.

Notícies relacionades

Sánchez i Illa pacten avui la reactivació de les bilaterals Generalitat-Estat

Sánchez desafia Aldama a presentar proves i titlla de "fals" el seu relat

L’exdirector adjunt va donar la versió contrària: que va assistir el casament a petició de Martín-Blas. I a la pregunta de si aquest comissari havia estat a Andorra, va respondre: «El policia d’Espanya que no hi hagi estat no és policia, perquè Andorra és un país afectiu... El que sí que hi ha estat és Villarejo, que hi ha anat a oferir-se per animadversió, per perjudicar».

L’exdirector adjunt operatiu va negar haver rebut notes informatives de Villarejo, perquè fer-ho suposava «blanquejar-les». Va afegir que el que va fer amb la «captura de pantalla» dels Pujol va ser entregar-la a la UDEF i al ministre, perquè, com que no tenia capçalera del banc i només constava de números, no se’n podia fer res fins que el mateix expresident li va donar legitimitat al reconèixer-ho i mirar de justificar-ho amb l’herència.