El projecte Barna de les ‘clavegueres’ de Rajoy suposava «un pla d’imatge per rellançar el PP català»

L’operació Catalunya per investigar sense aval judicial els líders independentistes va ser «un pla d’imatge per rellançar el PP català», segons va anotar a les seves agendes el comissari jubilat José Manuel Villarejo, que va batejar com a projecte Barna el conjunt d’actuacions parapolicials que va portar a terme per encàrrec o amb el consentiment de l’ex secretària general del PP María Dolores de Cospedal, que va donar el tret de sortida a aquestes pràctiques després d’una trobada mantinguda entre tots dos el 26 d’octubre de 2012.

La iniciativa per afavorir electoralment el PP consta en un «pla de treball» de Villarejo del 9 de desembre de 2012, avançat per aquest diari, en el qual també es poden llegir altres anotacions en què el comissari jubilat plasma les reunions que havia programat: «Dilluns, Reunió M.D. [María Dolores de Cospedal] 9.15. Junta de Coordinació 11.H. Chisco [el secretari d’Estat de Seguretat Francisco Martínez], Pin [Eugenio Pino], Nº1 [el ministre Jorge Fernández Díaz], Oli [l’excap de la UDEF José Luis Olivera]. Contacte amb Vik [Victoria Álvarez, l’exparella de Jordi Pujol Ferrusola] per formalitzar denúncia».

La resta d’apunts al·ludeixen l’Audiència Nacional, que va ser el tribunal en el qual es van iniciar les indagacions contra la família Pujol. Tanmateix, el jutge que va obrir la causa, Pablo Ruz, va impedir que Villarejo contaminés la investigació dels Pujol, tal com consta a les agendes, ja que va deixar en mans d’una altra unitat policial les indagacions contra el clan de l’expresident català.

Rebuig del pacte fiscal

Aquesta actuació de Villarejo, que no només era coneguda pel PP, sinó que també va comptar amb l’aval dels seus comandaments del Ministeri de l’Interior, es va produir en un context d’enfrontament entre el partit de Mariano Rajoy i l’independentisme. El rebuig el 20 de setembre de 2012 per l’Executiu de Madrid del pacte fiscal que li va proposar el llavors president de la Generalitat, Artur Mas, que pretenia crear una Hisenda catalana, va evidenciar la ruptura entre el PP, llavors al Govern central, i el nacionalisme de Convergència i Unió (CiU), que iniciava el seu camí cap al procés.

Pocs dies després, el 25 de setembre de 2012, Mas convocava eleccions per al 25 de novembre, amb l’objectiu de promoure el dret a l’autodeterminació de Catalunya. El líder català va justificar la seva decisió en la necessitat que «la veu dels 1,5 milions de catalans» que havien acudit a la manifestació independentista de la Diada es traslladés «a les urnes».

La llavors presidenta del PP català, Alícia Sánchez-Camacho, va considerar que CiU llançava «Catalunya a l’abisme». El camí de «separar Catalunya de la resta d’Espanya», va dir, creava una «fractura i divisió» en la societat catalana. El Partit Popular volia aprofitar les eleccions per significar-se com a garant de la unitat entre Catalunya i Espanya, davant un PSC «perdut en les seves disputes internes», va completar la líder del PP català.

Un altre apunt, aquest de 18 de novembre de 2012, que Villarejo atribueix a «Cot», en al·lusió al que era director general de la Policia sota Govern del PP Juan Cotino (ara mort), és encara més evident sobre les pretensions del PP: «Insisteix que cal forçar la raó per la qual Mas convoca urgentment les eleccions. [...] Exigir tornar allà a Barna utilitzant la llei».

Tocs a Sánchez-Camacho

En la reunió en què se situa l’inici de l’operació Catalunya, el 26 d’octubre de 2012, també apareix el nom de Sánchez-Camacho, ara senadora del PP per la Comunitat de Madrid i diputada a l’Assemblea madrilenya. Villarejo escriu «Organitza cita amb Alícia», i quatre dies després, «ILH», sigles que coincideixen amb les del marit de Cospedal, l’empresari Ignacio López del Hierro, que dona «diversos tocs perquè Alícia S. Camacho no era a l’hotel».

Tot i que és a l’entrada del 6 de novembre, encapçalada per «ASC: modista», on apareixen diversos números de telèfon, entre els quals els de l’expresident català Artur Mas i Oriol Pujol, l’únic dels fills de l’altre expresident que es dedicava a la política. En un àudio avançat pel diari digital ‘El Món’ es constata un suposat encàrrec de la dirigent del PP a Villarejo en el qual li facilita diversos telèfons, com el de l’actual conseller d’Economia i Hisenda, Jaume Giró, que ha anunciat la interposició d’una denúncia.

En la gravació se sent Villarejo dir a Sánchez-Camacho: «Insisteixo, aquesta guerra que farem és per evitar que aquests individus obtinguin la majoria absoluta, però el dia 26 cal continuar pencant al màxim», a la qual cosa ella respon: «Si el dia 26 obtenen la majoria absoluta [inoïble], i el Govern [central] no pressiona amb coses d’aquestes, Espanya se’n va a fer punyetes. Si tenen 62 o 63 diputats aquí tindran majoria absoluta i al Parlament hi haurà les declaracions unilaterals...».

«Pla de treball»

Entre els papers del comissari jubilat hi ha una altra anotació que va titular «pla de treball Barna», datat la vigília, el 5 de novembre, en el qual escriu més d’una vintena de punts, en els quals cita mitjans de comunicació, però també Daniel Osácar, l’extresorer de CDC condemnat en el cas Palau i imputat en el 3%, així com «A M comptes del pare Luxemburg» [aquesta última amb referència a Artur Mas]; «Palau, comptes personals», «corrupció mossos» i «contactes banquers Andorra» al costat de la qual afegeix «documents ¡¡Vital!!».

El dia 22 d’aquell mateix mes l’excomandament policial apunta que Sánchez-Camacho estava «molt emprenyada per la declaració» que havia prestat un policia, segons Villarejo, i anunciava «comentar-li a Cospe els temes», en clara al·lusió a l’ex secretària general del PP María Dolores de Cospedal.

«Suport al màxim amb tot»

Notícies relacionades

Un xoc i moltes espines

Recaptar tots els impostos

A l’anotació del 6 de desembre, Villarejo reitera que Cospedal està d’acord amb el que s’ha fet amb un «suport al màxim amb tot» i li envia al seu cap de gabinet, José Luis Ortiz «amb 100 i en promet 50 més per a dilluns», alhora que es compromet a «informar-la». Tanmateix, ni Ortiz ni Cospedal han sigut processats en relació amb aquestes anotacions analitzades en el cas Kitchen, perquè la Sala Penal de l’Audiència Nacional dubta de la seva veracitat.

Quatre dies després, el comissari escriu una cita amb «MD» [María Dolores de Cospedal], a les 10 amb «Viky» [Victoria Álvarez, exparella de Jordi Pujol Ferrusola], a les 11 amb el llavors secretari d’Estat de Seguretat, Francisco Martínez, i a les 13.45, amb «J.R.» [l’empresari Javier de la Rosa], entre altres persones. Era el seu pla de reunions per impulsar el que ell va anomenar projecte Barna, que tenia com a finalitat «rellançar el PP català» d’Alícia Sánchez-Camacho, però que la premsa, després de conèixer de la seva existència, va batejar com a operació Catalunya. La Justícia espanyola considera que es va tractar de tasca policial i que els informes policials sense prou indicis per iniciar una investigació es van rebutjar, per la qual cosa no hi va haver delicte.