Sis dies per a una sortida obligada

La resistència de Mónica Oltra ha durat sis dies. Sis llargues jornades en què la vicepresidenta del Govern valencià ha anat perdent a poc a poc els suports que van anar sorgint en els instants posteriors a la seva citació com a investigada per part del Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana (TSJCV) i que defensaven la seva continuïtat dins del Consell. El procés d’aïllament, com tendeix a passar en política, ha sigut subtil però constant, tant en el si del seu propi partit com entre els socis del Botànic. Ningú ha volgut alçar la veu per ella ni contra ella i la feina ha sigut bàsicament de fontaneria perquè fos la mateixa Oltra qui fes el pas d’apartar-se. I així ho va acabar fent ahir en una compareixença precipitada en la qual es va evidenciar que marxa de mala gana i per no donar «coartades a ningú» –va dir amb referència al president Ximo Puig i al PSPV–, per trencar l’executiu tripartit. A continuació, la seqüència dels fets.

Dijous, 16 de juny: Silenci després de la temuda imputació.

Tot va esclatar cap al migdia de dijous passat. El TSJCV citava la vicepresidenta, consellera d’Igualtat i portaveu del Consell a declarar com a investigada per la gestió dels abusos del seu exmarit a una menor tutelada pel departament que ella comandava. El moment havia arribat: l’elefant al qual tot l’executiu valencià intentava ignorar des de fa mesos era ja a l’habitació. Com un acte reflex després de rebre un cop, la reacció inicial del Consell va ser de replegament. Oltra no va parlar i Puig es va limitar a defensar que la seva imputació no comprometia «en absolut» el projecte del Botànic i a demanar respecte a la justícia. Però el cas no va trigar a saltar al tauler nacional i obrir informatius, butlletins, diaris i webs, elevant així el nerviosisme a la Presidència, que aquella mateixa nit veia ja com la crisi esquitxava el Govern valencià. Unides Podem encara es mantenia al costat de la líder de Compromís.

Divendres, 17 de juny: Oltra es defensa des de la representació.

Es va deixar un marge perquè Oltra compareixia l’endemà en l’habitual roda de premsa després del ple del Consell. Allà va insistir que la dimissió no era una opció perquè estava sent víctima d’una «cacera de l’extrema dreta», cosa que convertia l’assumpte en una «qüestió política» que la situava a ella com a dic davant de l’assetjament ultra. L’enroc deixava Puig cada vegada més acorralat per una oposició que havia sentit olor de sang i que fixava sobre ell la responsabilitat del cas. A més, el ple de la sala de premsa deixava clar que el tema havia traspassat les fronteres valencianes, ja no només a nivell mediàtic sinó polític, àmbit on alguns aliats de Compromís a Madrid com Yolanda Díaz començaven també a marcar distàncies amb Oltra. Amb eufemismes mil·limetrats, el president va començar a mostrar el camí d’Oltra: va cridar a la reflexió, va demanar «prendre decisions» i va insinuar que el bé superior a conservar era el tripartit. Unes declaracions en línia amb les de l’alcalde de València, Joan Ribó, que hores abans havia obert les primeres esquerdes en el ferri tancament de files de la coalició amb Oltra. Vetlladament, l’aigua començava a obrir-se pas.

Dissabte, 18 de juny: La ‘festa’ marca un punt d’inflexió.

Dissabte va marcar un punt d’inflexió. Lluny de recular, l’acte electoral de Compromís, programat abans de la imputació del seu líder, es va convertir en una exaltació de l’encara llavors vicepresidenta, que va aprofitar per alertar que «el Botànic no és Botànic si no hi és Compromís». Però el que va generar un malestar més gran entre els socis del Botànic va ser la deriva festiva de la trobada, que va acabar amb Oltra i altres membres del partit ballant. Unides Podem seguia amb un perfil més baix, però Puig ho va deixar clar dilluns: «No estic per a festes», va dir.

Domingo, 19 de juny: L’efecte Andalusia pressiona Puig.

Les eleccions andaluses de l’endemà no van portar tampoc bones notícies per al Consell. Ningú del tripartit va respirar aquell dia, però la lectura del PSPV dels comicis a Andalusia és que la majoria deMoreno Bonilla és un premi a la moderació i a la gestió i entén que el cas Oltra provoca justament el contrari. La decisió no estava presa però les opcions eren cada vegada més limitades i no fer res deixava de ser una opció.

Dilluns, 20 de juny: Ultimàtum i esquerdes abans del conclave.

Notícies relacionades

ERC busca la via per recuperar militants

El testimoni d’Aldama deixa al TS l’opció d’investigar el Govern

El temps de la reflexió comença a esgotar-se i Puig marca els temps. En el seu primer acte del dia, el president assegura que la crisi ha de quedar conclosa durant la setmana i incideix que «cal posar per sobre de qualsevol cosa un projecte que ha aixecat la hipoteca reputacional» del País Valencià. A més, les veus internes continuen guanyant espai a poc a poc. Ribó insisteix a mantenir obertes totes les opcions i diu que Oltra és «imprescindible» però que «es poden prendre decisions en molts sentits». També la consellera Mireia Mollà es desmarca i demana «reflexions col·lectives».

Dimarts, 21 de juny: Adeu donada suport per la cúpula.

La jornada d’ahir va ser frenètica. La reunió de l’executiva de Compromís es presentava com l’escenari ideal per comunicar una decisió, tot i que les primeres declaracions de mandataris de la coalició apuntaven que la resistència seguia. Oltra va comunicar que s’absentaria de la cita per no influir en la decisió del seu partit, però ja amb la dimissió acceptada, es va presentar a la seu de la coalició per comparèixer davant dels mitjans i comunicar la seva sortida. Una sortida que finalment és decisió d’Oltra però que ha sigut incitada des de molts punts.