Les ‘clavegueres’ de Rajoy després de denunciar els Pujol: «Molt decebut per la resolució de Ruz de no admetre la denúncia»

Els tripijocs del comissari jubilat José Manuel Villarejo arribaven al PP i a la cúpula d’Interior passant per jutges i fiscals. Però les coses no sempre li sortien com les havia planejat. Això va passar amb la denúncia de Victoria Álvarez, exparella del primogènit de l’expresident de la Generalitat Jordi Pujol, en la qual explicava que l’havia acompanyat a Andorra amb diners en metàl·lic en bosses de plàstic: el jutge de l’Audiència Nacional Pablo Ruz no la va admetre a tràmit.

El revés al pla orquestrat per Villarejo amb el llavors ministre de l’Interior, Jorge Fernández Díaz, per obrir aquesta investigació i una altra que no va fructificar en relació amb l’expresident català Artur Mas i els seus suposats comptes a l’estranger, queda evidenciat en l’anotació del comissari jubilat de 28 de desembre de 2012.

En ella escriu que qui llavors era cap de gabinet del ministre Jorge Fernández Díaz, Francisco Martínez, està «molt decebut per la resolució de Ruth [grafia amb què Villarejo identifica el magistrat que llavors ocupava el Jutjat Central d’Instrucció número 5] de no admetre la denúncia».

La decepció respon que Villarejo havia fet tot el que estava a la seva mà perquè la iniciativa arribés a bon port. Per això el 17 de desembre anota a la seva agenda: «Reunió AN [amb referència a l’Audiència Nacional], pendent de dades» i «Salinas [el llavors cap d’Anticorrupció, Antonio Salinas] s’encarregarà del tema. Toc rebut del fiscal general [Eduardo Torres-Dulce]. Pendent del tema, avisar-lo amb novetats».

El problema és que la denúncia recau en el Jutjat Central d’Instrucció número 5, que llavors tenia Pablo Ruz al capdavant. En l’àudio avançat per El País i Fuentes Informadas se sent com Fernández Díaz diu que «Ruz no és el millor», una afirmació que va corroborar el llavors número dos de la policia, Eugenio Pino, que s’ha convertit en el primer condemnat per aquestes pràctiques policials qüestionables, per intentar introduir un ‘pendrive’ d’origen dubtós en el cas Pujol.

Tornada a l’Audiència Nacional

Després de ser rebutjada per Ruz, la denúncia de Victoria Álvarez va recaure en un jutjat ordinari de Madrid, situat a la madrilenya plaça de Castella, fins on es va desplaçar Villarejo per entrevistar-se en qualitat de suposat agent encobert amb el llavors degà dels jutges madrilenys, José Luis González Armengol. Però la Sala Penal de l’Audiència Nacional va obligar el jutge Ruz a investigar els fets.

En una anotació del 12 de gener, Martínez va comentar a Villarejo, segons reflecteix l’excomissari en una nota, les paraules «Salinas» i «jutge», «investigació matussera (segons fiscal)». I el 31 de gener de 2013 li va informar de la suposada pressió exercida per l’ara ministre de l’Interior, Fernando Grande-Marlaska, sobre Ruz. Li va comentar, segons reflecteix l’agenda, que en uns mesos deixaria l’Audiència Nacional, perquè al no ser titular no es podia mantenir al capdavant del jutjat central més de sis anys.

Policies de confiança

Ruz no va abandonar l’Audiència Nacional fins al 16 d’abril de 2015, una situació que li va permetre apartar els promotors del Projecte Barna o de l’operació Catalunya i investigar el cas Pujol amb els seus policies de confiança, amb qui també va aconseguir finalitzar la seva instrucció de la primera època del cas Gürtel, per les quals el PP va ser condemnat com a partícip a títol lucratiu de la trama liderada per Francisco Correa i que va motivar la moció de censura que va posar fi al Govern de Mariano Rajoy.

Notícies relacionades

L’Advocacia de l’Estat veu compatible la condemna del procés i l’amnistia

Trapero aposta per un increment dels Mossos per rebaixar el crim

El jutge que va substituir Ruz al capdavant del Jutjat Central d’Instrucció número 5, José de la Mata, també va sospitar de certs policies i va apartar de la causa el ‘pendrive’ amb informació sobre els comptes del primogènit de la família Pujol-Ferrusola que li van entregar. Va remetre les actuacions als jutjats de la plaça de Castella, on es va obrir un procediment que és el que ha acabat amb la condemna de Pino.

Des d’Anticorrupció s’assegura a aquest diari que van ser rebutjats tots els informes sense consistència que aquesta policia del Govern de Rajoy li va presentar. Com a mostra, l’escrit d’acusació contra la família Pujol en el qual es demanen 9 anys per a l’expresident i 29 per al seu fill gran i entre els dos centenars de testimonis sol·licitats per l’acusació pública per al judici no apareix Victoria Álvarez.