Sánchez dota d’èpica el seu discurs i centra l’acció en les classes mitjanes

Pedro Sánchez torna sobre els seus passos. Torna al seu propi ‘Manual de resistència’ per afrontar l’últim tram de la legislatura després del severíssim cop rebut pel seu partit a Andalusia diumenge passat. Reacciona. Proveeix el discurs i focalitza l’acció de l’Executiu en les «classes mitjanes i treballadores» del país. Es dirigeix a les grans majories, aquelles que decideixen les eleccions, però també llança un missatge rotund a «determinats sectors econòmics, amb terminals mediàtiques i polítiques» que intenten tombar-lo: no el doblegaran ni alteraran el seu full de ruta. «Aquest és un Govern molest», «incòmode», admet. «No ens trencaran».

El president ha volgut sortir ell mateix aquest dissabte a defensar el segon paquet de resposta a la guerra d’Ucraïna, que es prolongarà sis mesos (tres més del previst), fins al 31 de desembre, que costarà més de 9.000 milions d’euros i que busca retallar la inflació en uns 3,5 punts. Però aquesta compareixença a la Moncloa, després d’un Consell de Ministres extraordinari que no s’ha allargat més del compte tot i que sí que ha estat precedit de llargues negociacions i tensions amb els socis d’Unides Podem, obeïa a una raó, a una lògica. Sánchez, al presentar el nou reial decret llei anticrisi, ha visualitzat un gir estratègic claríssim. Una primera resposta als qui en el partit li reclamaven un «revulsiu» després de la patacada del 19-J per afrontar amb més garanties les autonòmiques i municipals del maig i les generals previstes per al desembre del 2023. Una sortida a aquells que veien amb angoixa que la gestió del Govern no cala, no es «rendibilitza».

El cap de l’Executiu ha recuperat en certa mesura l’essència de les primàries que va lluitar contra Susana Díaz el 2017, per mostrar-se com un líder resistent, capaç d’enfrontar-se al poder econòmic —identificat ara amb les empreses energètiques—, tot i que costi, perquè és sensible a les preocupacions dels ciutadans. En les seves paraules, un Executiu que «sap bé per a qui governa», «per a la classe mitjana i treballadora».

En realitat, va ser aquest divendres a Brussel·les quan Sánchez ja va anticipar els ancoratges del nou discurs polític. Llavors va avançar que aquest segon decret es prolongaria fins a finals d’any i va evitar concrecions, però sí que va reiterar, com ha fet aquest dissabte, que buscava ajudar les famílies més vulnerables, els sectors més afectats i les empreses, però sobretot les classes mitjanes.

#EnDirecto | El Gobierno aprueba medidas

- Reducción del 50% del precio de los abonos mensuales en empresas estatales, 30% de los de las autonómicas

- Subida del 15% las pensiones de jubilación e invalidez no contributivas

- Ayuda de 200 euros para personas con bajos ingresos pic.twitter.com/JNtt9pI2BM

— Europa Press (@europapress) 25 de junio de 2022

Per als «45 milions d’espanyols»

Els ministres socialistes, de fet, insistien en els últims dies davant els morats que era clau articular mesures generals, dirigides al gruix de la població. D’aquí ve l’anunci de la rebaixa de l’IVA de la llum del 10% al 5% (els gravàmens a la factura es redueixen el 80%) i la negativa a discriminar per renda en la bonificació de 20 cèntims per litre de combustible. I per això aquest 25 de juny el president ha posat més l’accent en la reducció del 50% del preu dels abonaments de transport mensuals expedits per l’Estat (com Renfe) i del 30% del cost dels abonaments emesos per comunitats autònomes i ajuntaments, que podran completar fins a arribar a una rebaixa del 50%, però amb «recursos propis».

Notícies relacionades

Sánchez rectifica: el paquet anticrisi es prorrogarà fins al 31 de desembre

El Govern força la renovació del TC a través d’una reforma legal

No en va, l’ala socialista de l’Executiu ha assumit aquesta mesura plantejada per Unides Podem sense tants problemes, però en canvi desconfiava d’un xec de 300 euros per a les famílies més vulnerables. Després de molta tensió pel mig, aquesta idea va ser matisada: serà una ajuda directa única de 200 euros per a treballadors, autònoms i aturats amb ingressos inferiors a 14.000 euros anuals. Però s’hi suma l’augment del 15% de les pensions de jubilació i invalidesa no contributives (pactat prèviament amb Bildu), i també de l’ingrés mínim vital. Aquestes mesures específiques per als ciutadans amb menys ingressos afecta quatre milions de persones, però el conjunt del paquet, ha incidit, «beneficia els 45 milions d’espanyols».

Unides Podem sí que va demanar apujar en 10 punts l’impost de societats a les elèctriques, i fer-ho ja. Sánchez accedeix al recàrrec fiscal, però no es farà de manera tan immediata. Serà un nou tribut que «gravarà els beneficis extraordinaris de les empreses energètiques» i que es tramitarà com a proposició de llei de socialistes i morats perquè entri en vigor l’1 de gener del 2023. La justificació d’aquest nou impost ha sigut purament política: «Les càrregues d’aquesta situació tan dolorosa s’han de distribuir amb justícia, han d’aportar més els qui estan en millors condicions i el que no es pot acceptar és que alguns resultin beneficiats a costa del perjudici de les majories».