Els indults, una victòria òrfena | Videoanàlisi de Verónica Fumanal

Poques mesures hi ha més polítiques i amb menys efectes secundaris que la concessió dels indults. Es pot recordar que, des de 2015, el desafiament territorial secessionista era el principal problema a Catalunya, un dels principals problemes del conjunt d’Espanya i un dels temes amb més projecció en els mitjans de comunicació a nivell internacional. Les conseqüències socials, polítiques i econòmiques van devastar la comunitat i sobretot la vida dels catalans. Durant el més profund de la crisi, les reclamacions de diàleg dins d’una via política van ser constants des de diferents sectors polítics, econòmics i institucionals. Els indults van ser un pas polític per part del Govern d’Espanya que va permetre l’inici del desglaç. 

Notícies relacionades

L’Advocacia de l’Estat veu compatible la condemna del procés i l’amnistia

Trapero aposta per un increment dels Mossos per rebaixar el crim

Ara ja en fa un any i podria sorprendre que en l’aniversari d’un pas polític que tant bé ha portat al país no hagi sigut reivindicat pel Govern; tanmateix, no sorprèn, ja que la percepció social per part de l’electorat del PSOE fora de Catalunya sobre aquesta mesura de gràcia és negativa, fins i tot en algunes enquestes apareix identificada com la pitjor decisió del Govern. Per tant, es podria concloure que els indults van ser una decisió política que el Govern va prendre tot i saber la seva impopularitat entre alguns sectors del seu partit. També resulta curiós que la majoria de l’oposició ha deixat d’utilitzar-los com a arma llancívola contra el Govern, ja que l’evidència de la seva bondat i la seva utilitat pública ha quedat acreditada per la via dels fets. 

El Govern va prendre la decisió dels indults amb l’oposició frontal de partits com el PP i sent conscient que la impopularitat de la mesura entre part de la població la podria pagar a les urnes. Tanmateix, s’ha demostrat positiva per a l’inici de la resolució, si és que això té solució, o conseqüència del desafiament independentista català. Amb el temps, crec que aquesta mesura de gràcia serà valorada en tota la seva magnitud. Tanmateix, en aquest primer aniversari ningú l’ha reclamat com a pròpia; segons la meva opinió, una orfandat injusta.