Espanya i els EUA amplien la seva relació bilateral amb més col·laboració en Defensa

Espanya i els EUA han posat al dia la seva relació estratègica amb un nou document que actualitza els compromisos adquirits fa dues dècades. La reunió a la Moncloa entre el president del Govern, Pedro Sánchez, i el president dels EUA, Joe Biden, dona aquest resultat: un reforç de la col·laboració entre els dos països en totes les matèries i, singularment, en temes militars. La declaració conjunta de Sánchez i Biden [aquí en PDF], que posa al dia la subscrita el 2001 entre les dues administracions, inclou «l’enfortiment de la cooperació en l’àmbit de la defensa». Una prova, segons la Moncloa, que no era «una trobada més».

L’assessor de Seguretat Nacional de la Casa Blanca, Jake Sullivan, que forma part de la delegació americana, ja va avançar als periodistes que els acompanyen a l’avió, que transmetrien a Sánchez la seva petició d’augmentar de quatre a sis els vaixells destructors a Rota (Cadis). Els EUA van avançar al març que volia elevar la seva presència marítima i la de l’OTAN en tots els dominis marítims rellevants, inclòs el Mediterrani, com a conseqüència de la invasió russa d’Ucraïna.

Aquest interès apareix ara recollit en la declaració conjunta subscrita aquest dimarts. Els dos països remarquen el seu compromís amb el Conveni de Cooperació per a la Defensa del 1988, que regula l’ús compartit de les bases de Rota i Morón. Però, ara, pretén estendre’s amb «l’estacionament permanent de vaixells de guerra nord-americans addicionals a Rota». La presència de dos nous destructors i de tot el personal militar addicional que comporta, suposa una esmena al conveni del 1988. El canvi haurà de ser aprovat primer pel Consell de Ministres i ratificat després pel Congrés i el Senat.

Fonts de la Moncloa asseguren que fa mesos que treballen amb els EUA en l’ampliació de la potència militar americana d’aquesta base. En la compareixença davant els mitjans de Biden i Sánchez, que es va realitzar sense preguntes, el president nord-americà va assegurar que aquest increment «ajudarà la relació bilateral» amb Espanya i que espera que l’aprovació es produeixi «abans que després». Aquesta sol·licitud pot anticipar un problema en el si del Govern de coalició ja que Unides Podem és contrari a l’Aliança Atlàntica i fins i tot ha censurat la celebració de la cimera a Madrid.

18 punts

El comunicat subscrit pels Estats Units i Espanya [aquí també en anglès] recull 18 punts en els quals les dues nacions aspiren a estrènyer els seus llaços, en un moment en què el món s’ha dividit de nou en blocs. Els dos països es troben en el mateix costat per reforçar «les respostes militars davant els desafiaments transatlàntics i globals» i «defensar la democràcia, els drets humans i la igualtat de gènere». Però també per «intensificar la col·laboració en matèria de seguretat i de justícia».

Això significa més cooperació en la lluita contra el terrorisme, la ciberdelinqüència, el narcotràfic i el tràfic de persones. Un altre dels acords és la promoció d’una «migració segura, ordenada i regular», amb un enfocament «integral» de la gestió dels fluxos migratoris irregulars que garanteixi un «tracte just i humà».

Segons la Moncloa, en la trobada, Biden es va mostrar interessat pels acords de migració regular que Espanya firma amb altres països com Hondures i moltes nacions africanes. En aquest sentit, el text fa menció a enfortir les vies legals «amb especial èmfasi a Amèrica Llatina i el Carib», que és la immigració que rep els EUA, i a «la importància d’una cooperació permanent» «als reptes de la migració irregular» a la regió del nord de l’Àfrica, que és la que arriba a Espanya.

Menor dependència de Moscou

Notícies relacionades

Erdogan retreu als socis de l’OTAN la falta de recolzament en la lluita contra l’Estat Islàmic

La fractura dels EUA sagna en l’aniversari de l’assalt al Capitoli

En un moment en què Rússia ha posat en perill el subministrament d’energia de la UE, la declaració conjunta de Sánchez i Biden inclou també una menció d’«accions conjuntes» per «millorar la seguretat energètica d’Europa i reduir la dependència dels combustibles fòssils» de Moscou. En aquest sentit, s’aposta per col·laborar per «augmentar la diversificació geogràfica de les fonts d’energia, especialment el gas natural». Els EUA són en aquests moments el principal proveïdor d’Espanya de gas liquat, que arriba en barcos i després és regasificat a les plantes del nostre país.

Sánchez i Biden es van reunir per espai d’una hora a la Moncloa. A les 16.12, 12 minuts més tard de l’hora prevista, va arribar el mandatari nord-americà a bord del seu blindat, la Bèstia, i el cap de l’Executiu central el va rebre al peu de l’escala. Van pujar els cinc esglaons, van saludar davant els gràfics i van passar a la seva primera trobada formal. Després de despatxar junts, van comparèixer davant els mitjans, sense preguntes, cap a les cinc de la tarda. El president nord-americà va estar acompanyat pel secretari d’Estat, Anthony Blinken; el cap del Pentàgon, Lloyd Austin, i l’assessor de Seguretat Nacional de la Casa Blanca, Jake Sullivan. Amb el líder socialista, per la seva banda, hi va haver els ministres d’Exteriors i Defensa, José Manuel Albares i Margarita Robles, que junt amb el Rei van rebre Biden a la pista, a la base aèria de Torrejón de Ardoz (Madrid), una vegada que va haver tocat terra l’Air Force One (a les 15.04).