Les novetats de l’‘operació Catalunya’ porten la defensa del cas Pujol a replantejar la seva estratègia

L’‘operació Catalunya’ no ha sorgit ara. Es va parlar per primera vegada el 2015, gràcies a la investigació que va obrir Afers Interns contra el comissari jubilat José Manuel Villarejo en relació amb el cas del Petit Nicolás. Per això, els escrits de defensa del cas Pujol ja l’esmenten. No obstant, les novetats que s’estan produint aquests dies, amb nous àudios o el coneixement detallat de les anotacions del principal imputat de les clavegueres policials, farà que els seus advocats es plantegin sol·licitar la incorporació al procediment d’aquelles proves que no es coneixien i el testimoni dels seus protagonistes, van informar a aquest diari fonts jurídiques.

Això pot incloure l’exministre de l’Interior Jorge Fernández Díaz, després de sentir-lo reunit amb Villarejo a ‘El País’ i el digital ‘Fuentes informadas’. El mateix Villarejo i els altres policies implicats en l’‘operació Catalunya’ ja havien sigut proposats com a testimonis, com l’exresponsable d’Afers Interns Marcelino Martín-Blas o l’ex número dos de la Policia Eugenio Pino, primer condemnat de les clavegueres policials per mirar d’introduir un ‘pen drive’ d’origen dubtós en el mateix cas Pujol.

Al començar el judici

Al començament del judici, a les qüestions prèvies, és l’únic moment en què les parts poden plantejar la inclusió de noves proves, per això serà en aquell moment quan sol·licitin la inclusió dels testimonis que no apareixien originalment en els escrits de defensa, presentats l’octubre de l’any passat, i que considerin rellevants.

Tant el de Jordi Pujol Ferrusola, com el de la resta de la seva família, començaven amb l’‘operació Catalunya’: «Aquesta causa troba origen i impuls en la iniciativa al marge de tota legalitat processal i control judicial protagonitzada per un grup de funcionaris del Cos Nacional de Policia que van auspiciar i van activar relat de denúncia enfilada a la incoació d’aquesta», amb referència a la interposada per Victoria Álvarez, exparella del primogènit del matrimoni Pujol Ferrusola. La seva declaració i la de l’expresidenta del PP català Alicia Sánchez-Camacho va ser ja sol·licitada per l’exdona de Jordi Pujol júnior, Mercè Gironès.

Entre els testimonis ja proposats figuren Villarejo, el seu soci, Rafael Redondo, Pino i Martín-Blas, però també Bonifacio Diez Sevillano, inspector en cap adjunt a la Direcció Adjunta Operativa amb destí a Andorra, i Celestino Barroso, agregat de seguretat a l’ambaixada d’Espanya a Andorra», dels quals els escrits diuen que «van desplegar una operativa d’assetjament coactiu sobre la propietat i executius i empleats de la Banca Privada d’Andorra (BPA) a fi de trencar la seva voluntat i deures professionals i obtenir informació sobre la família Pujol Ferrusola».

Per la captura de pantalla

Notícies relacionades

Les ‘clavegueres’ de Rajoy després de denunciar els Pujol: «Molt decebut per la resolució de Ruz de no admetre la denúncia»

Fernández Díaz nega «rotundament» els «contactes» amb Villarejo

Afegeix que van aconseguir les seves finalitats a través d’«una còpia d’una captura de pantalla que seria filtrada a ‘El Mundo’ el 07/07/2014 en què apareixien els moviments de comptes del traspàs/ingrés inicial des d’Andbank a BPA per diferents membres de la família» de l’expresident de la Generalitat. El dia 25 d’aquest mateix mes Jordi Pujol va emetre un comunicat en què admet l’existència d’«un llegat del seu pare a favor de la seva dona i fills ubicat a l’estranger».

Els escrits de defensa també recorden que «aquesta activitat exorbitant i il·legal ha donat lloc a dos procediments criminals al Principat d’Andorra», un per revelació de secrets bancaris i un altre per coaccions i amenaces, en què apareixen com a querellats, entre altres persones, l’expresident del Govern Mariano Rajoy i els seus ministres Cristóbal Montoro i Jorge Fernández Díaz.