L’OTAN protegirà la «integritat territorial dels aliats» com volia el Govern

L’OTAN defensarà la «integritat territorial de tots els aliats». És a dir, que empararà el territori que els membres de l’Aliança considerin com a seu en els seus respectius ordenaments jurídics. I aquesta precisió, que el Concepte Estratègic de Madrid [aquí en PDF], aprovat aquest dimecres tot just arrencada la cimera, parli de protegir la «integritat territorial dels aliats», és considerat pel Govern de Pedro Sánchez com una victòria, com un reforç de les seves posicions, ja que deixa més clar encara que Ceuta i Melilla seran defensades en cas de ser atacades.

El Concepte Estratègic és el segon text més important de l’Aliança, després del fundacional Tractat de Washington del 1949, i el que descriu el full de ruta, la missió de l’organització de cara a la pròxima dècada, la que actualitza el catàleg d’amenaces i desafiaments. Per això és molt rellevant, indicaven fonts de l’Executiu, que el document emanat d’aquesta cimera, d’11 pàgines, reflecteixi la preocupació espanyola, que per cert el proveeix millor davant les acusacions del PP de descuidar la defensa de les dues ciutats autònomes. A més, la Moncloa celebra que l’Aliança atengui el veïnat sud (i no només el flanc oriental) i entengui com a amenaces híbrides la «instrumentalització de la immigració» i la «manipulació de les fonts d’energia». És a dir, que l’OTAN consagra la perspectiva de 360 graus (una mirada en totes les direccions), en la qual tant havia posat èmfasi l’Executiu.

Els conceptes de «sobirania» i «integritat territorial», recordaven en l’equip de Sánchez, «pràcticament van desaparèixer» en el Concepte Estratègic anterior, el del 2010, que els aliats van llançar a Lisboa. Però en el text del 2022 «es recuperen» aquestes referències fins i tot en dues ocasions, a iniciativa d’Espanya, que va introduir aquesta petició de canvi. El més rotund és el punt 20, que remarca que tot i que l’OTAN és una organització defensiva, «ningú» hauria «de dubtar» de la seva «força i determinació» per «defensar cada centímetre del territori aliat, preservar la sobirania i la integritat territorial de tots els aliats i imposar-se sobre qualsevol agressor». El text recull una expressió molt utilitzada per Jens Stoltenberg, el secretari general de l’OTAN: la defensa de «cada polzada», cada centímetre de territori aliat («every inch», en anglès) i que l’Executiu espanyol comparteix.

En el punt 6 es recorda que la zona euroatlàntica «no està en pau» perquè Rússia ha «violat les normes i principis que van contribuir a un ordre europeu estable i predictible». «No podem descomptar la possibilitat d’un atac contra la sobirania i integritat territorial dels aliats». En el punt 41 s’insisteix en el fet que la seguretat dels països que aspiren a ser membres de l’Aliança (Suècia i Finlàndia ara mateix) està «entrellaçada» amb la d’aquells que ja en formen part. «Defensem la seva independència, sobirania i integritat territorial», proclama.

#NATO leaders have just agreed our new Strategic Concept, the blueprint for our Alliance in a more competitive world. #NATOSummit #Madrid https://t.co/asolkHK5I8

— Jens Stoltenberg (@jensstoltenberg) 29 de junio de 2022

El que diu el Tractat de Washington

Per a Espanya, indicaven fonts de la Moncloa, era «important» que a l’hora de referir-se a la «integritat territorial», no es parlés de la «integritat territorial aliada», sinó de la «integritat territorial dels aliats», perquè aquesta «la defineix cada ordenament constitucional de cadascun dels membres de l’OTAN». Si en canvi s’hagués mantingut la redacció dels esborranys inicials, l’al·lusió a la «integritat territorial aliada», s’hauria apuntat, de facto, a l’article 6 del Tractat de Washington.

El matís és rellevant, perquè l’article 6 del tractat del 1949 considera que s’activa la clàusula de defensa col·lectiva quan s’ataca el territori de qualsevol dels membres de l’Aliança «a Europa o a Amèrica del Nord», contra Turquia o «contra les illes sota la jurisdicció de qualsevol de les parts a la zona de l’Atlàntic Nord al nord del Tròpic de Càncer». Aquesta redacció del 1949 protegeix les illes Canàries, però no Ceuta i Melilla, les dues ciutats en territori africà, com tampoc protegeix Hawaii (que pertany als EUA) o a algunes possessions franceses d’ultramar, com Reunión o la Polinèsia. El Tractat de Washington no es modifica, però el Concepte Estratègic sí que orienta políticament la seva interpretació.

El Govern continua defensant que aquesta referència a la «integritat territorial dels aliats» no hagués de pesar tant, perquè no té «el menor dubte» que la integritat d’Espanya està «coberta» per complet a l’article 5 del Tractat de Washington –el que descriu el mecanisme de la defensa col·lectiva: si s’ataca un aliat és com si s’ataqués als altres i aquests estan obligats a defensar-lo–, com ho ha demostrat la invasió d’Ucraïna. Si Kíiv, que no és part de l’OTAN, ha sigut ajudat per l’organització, «¿com no serà defensada Espanya si és atacada?», es pregunten. A més, l’article 4 del Tractat sí que assenyala que els membres seran consultats quan, segons el parer de «qualsevol d’ells», la seva «integritat territorial», la seva «independència política» o la seva «seguretat» es veiés amenaçada, però aquesta és una via menys directa que la del cinquè precepte.

«Tres mesos» discutint esborranys

Així, per evitar qualsevol dubte, Espanya va introduir aquesta esmena, perquè considerava que era «més precís parlar de la integritat territorial dels aliats», una expressió que no figurava de la mateixa manera que en el Concepte Estratègic de Lisboa del 2010. Fa una dècada, Rússia no era considerada una amenaça i es parlava, en aquest context de la relació OTAN-Moscou, del respecte «als principis democràtics i la sobirania, independència i integritat territorial de tots els estats a la regió euroatlàntica».

Notícies relacionades

Cimera de l’OTAN a Madrid: últimes notícies en directe

Biden anuncia que els EUA reforçaran la seva presència militar a Europa

Ara, per tant, es fila més fi. «No existeix com a concepte polític o jurídic la integritat territorial aliada. Per a nosaltres, la integritat territorial la defineix cada país conforme al seu ordenament constitucional, i jurídicament aquesta fórmula és més precisa», explicaven. L’esmena espanyola va ser acceptada fa temps en les negociacions i no hi va haver «cap problema» per part dels aliats. Els membres de l’OTAN treballen en esborranys del Concepte Estratègic des de fa «tres mesos», discutint cada paràgraf, cada lletra, cada coma del text, i la redacció final es va tancar dimarts a la nit, de manera que ja estava preparada perquè els caps d’Estat i de Govern podrien aprovar-la en la primera sessió d’aquesta cimera, en el matí d’aquest 29 de juny.

En el Concepte Estratègic no apareixen citades Ceuta i Melilla. El Govern remarca que no tenia «dubte, des de cap punt de vista, que la integritat territorial d’Espanya està protegida», tot i que sí que ha donat la batalla jurídica. «Aquest matís, que pot semblar petit, era per a nosaltres rellevant, perquè l’anterior redacció quedava difusa», explicaven. Aquí no es van despertar tensions, «no va costar» acceptar la proposta espanyola. Les diferències més grans es van trobar, segons el relat de l’equip de negociadors de l’Executiu, en la definició de la Xina (al final apareix descrita com un «desafiament sistèmic», tot i que l’Aliança s’obre a la cooperació «constructiva» amb ella) i a incrementar el finançament de l’OTAN per fer front a un desplegament més gran i un reforç de la seva capacitat operativa.