Sánchez no condemna l’actuació de Rabat i demana empatia també amb els gendarmes marroquins

És evident que Pedro Sánchez no vol reobrir cap conflicte nou amb el Marroc després d’haver firmat la recomposició de relacions amb Mohamed VI. I la tragèdia a Nador, quan el salt «violent» a la tanca de Melilla divendres passat va acabar amb la mort d’almenys 23 persones (37, segons les organitzacions humanitàries), no ho canviarà. El president ha anat ajustant el seu discurs, posant èmfasi en el lament pels ferits i morts, però sense retirar el suport a Rabat. Aquest dimecres, en la SER, pocs minuts abans de l’obertura oficial de la cimera de l’OTAN al madrileny recinte firal d’Ifema, Sánchez ha introduït en la seva argumentació l’apunt que fa falta posar-se «en la pell» de tots els actors implicats, també de la gendarmeria marroquina, que va patir baixes i ferits. Però no hi ha hagut cap condemna a la seva actuació, molt censurada per les oenagés i motiu d’investigació en diversos fronts.

El cap de l’Executiu sí que s’ha corregit respecte a les seves paraules de divendres passat, quan a Brussel·les li van preguntar pel que havia passat a Melilla. En aquell moment va aplaudir sense embuts l’actuació de Rabat («la gendarmeria marroquina s’ha esforçat molt per intentar evitar aquest assalt violent, ben organitzat, ben perpetrat i ben resolt per part dels dos cossos de seguretat»).

«Vaig conèixer aquelles informacions i aquelles imatges després d’haver fet aquestes declaracions. És evident que lamento les morts que s’han produït a Nador», s’ha justificat. Els vídeos en els quals es va poder captar la profunditat de la tragèdia –els cops dels gendarmes als migrants, a qui no van prestar ajuda, i els cossos amuntegats després del xoc amb la policia marroquina– van anar transcendint les hores següents.

Sánchez ha insistit que el que va passar divendres és «l’últim acte d’una tragèdia que comença molts mesos abans en països com el Sudan, del qual procedien molts dels subsaharians que van intentar creuar a Espanya, de manera que el seu Govern manté que cal continuar «treballant» amb els països d’origen i també de trànsit [com ho és el Marroc] per donar una resposta «omnicomprensiva» al fenomen migratori.

🎥 Pedro Sánchez reconoce que no había visto las imágenes cuando declaró que el asalto masivo a la valla de Melilla se había resuelto "razonablemente bien": "Es evidente que yo lamento las muertes que se han producido en Nador"https://t.co/LLL68NcGvp pic.twitter.com/EhYE382eXr

— Hoy por Hoy (@HoyPorHoy) 29 de junio de 2022

Preguntat en diverses ocasions per Àngels Barceló si condemnava l’actuació d’aquells responsables de seguretat que es van extralimitar en l’ús de la força, el president s’ha aferrat al seu argument que «cal posar-se en la pell de tots i cadascun dels actors d’aquesta tragèdia» viscuda a Melilla. Després de recordar que Espanya és l’únic país de la UE que té frontera terrestre amb l’Àfrica i que la desigualtat en tots els indicadors als dos costats de la frontera empeny els fluxos migratoris, ha reconegut que és obligat solidaritzar-se amb els emigrants. Però cal «posar-se també a les sabates de les Forces i Cossos de Seguretat de l’Estat: 40 guàrdies civils van ser ferits a conseqüència d’aquest atac violent i més de 100 gendarmes marroquins van resultar ferits, alguns d’ells, morts». Gendarmes, ha afegit, que van ajudar els agents espanyols a «defensar» les fronteres.

🎥 Sánchez, sobre el intento de salto a la valla de Melilla: "Tenemos que ser empáticos y ponernos en la piel de los migrantes que han sufrido, sus familias, pero también pido que nos pongamos en la piel de las Fuerzas y Cuerpos de Seguridad de España y los gendarmes" pic.twitter.com/B99fg9zes4

— Hoy por Hoy (@HoyPorHoy) 29 de junio de 2022

«Confiar en les institucions»

Sánchez ha aportat una altra raó: el dret dels «compatriotes» de Ceuta i Melila a «una migració regular ordenada», a tenir les seves «fronteres segures» i a poder «viure amb tranquil·litat», no a mercè d’atacs violents a les seves ciutats. En aquest sentit, ha assenyalat que l’últim any s’han produït «almenys vuit atacs violents, organitzats per màfies».

La ministra de Drets Socials i Agenda 2030 i líder de Podem, Ione Belarra, ja ha sol·licitat al Govern (del qual forma part) que obri una «investigació independent» sobre les morts de Melilla. Sánchez, quan se li ha preguntat per això, ha recordat que ja hi ha tres investigacions obertes. Una, per part de la Fiscalia de Nador, que imputa a 30 persones delictes de col·laboració i tràfic d’éssers humans. Una altra, per part de la Fiscalia General de l’Estat, i l’última, per part del Defensor del Poble. Ha apel·lat a «confiar en les institucions» i ha ofert la «total col·laboració» del seu Executiu per aclarir els fets.

🎥 Pedro Sánchez, sobre el intento de salto masivo a la valla de Melilla: "Para evitar tragedias como la de Nador, debemos trabajar en Sudán, el país del que provienen muchísimos de esos migrantes (...) Lo que hemos visto en Nador es una tragedia"https://t.co/LLL68NcGvp pic.twitter.com/QiYLklf3kd

— Hoy por Hoy (@HoyPorHoy) 29 de junio de 2022

El president s’ha mostrat disposat a donar explicacions del que va passar al Congrés i ha recordat que al juliol se celebrarà el debat de l’estat de la nació, i allà aquest assumpte «sortirà» i ell defensarà la política migratòria de l’Executiu, que advoca per una «visió progressista» i una «migració ordenada». Els governs, ha dit, han de «retre comptes», però els responsables són les «màfies que trafiquen amb els éssers humans».

L’entrevista se celebrava a penes hores després de la reunió amb Joe Biden a la Moncloa, en la qual es va formalitzar la proposta dels EUA d’augmentar el nombre de destructors (de quatre a sis) a la base de Rota (Cadis). Ara haurà d’aprovar-ho el Consell de Ministres i ratificar-ho el Congrés i el Senat. Sánchez s’ha mostrat convençut que el Govern aconseguirà «tirar» endavant aquest reforç de la capacitat militar. El president entén que «no hi haurà problemes» perquè els populars ofereixin el seu suport malgrat la seva oposició «destructiva i negacionista», no diferent de la que exercia Pablo Casado.

🎥 Pedro Sánchez justifica el gasto en defensa: "Necesitamos aumentar nuestra capacidad de disuasión"

El presidente defiende el papel de la OTAN ante las voces críticas a su izquierda: "Suecia y Finlandia no piensan en atacar a nadie"https://t.co/t4oVitKQkl pic.twitter.com/5eNnAYMBgD

— Hoy por Hoy (@HoyPorHoy) 29 de junio de 2022

Sí que ha demanat una «reflexió» també als partits a l’esquerra del PSOE (inclòs Unides Podem) sobre la conveniència d’augmentar la capacitat de dissuasió de l’Aliança. «Ni Europa ni l’OTAN són organitzacions amb vel·leïtats expansionistes», ha esgrimit, després de destacar el desbloqueig per a l’adhesió de Suècia i Finlàndia. «Crec que no hi ha debat», ha conclòs, per afirmar que es tracta de defensar «el mode de vida» occidental, consolidat en la democràcia.

🎥 Pedro Sánchez: "Hay tres investigaciones abiertas sobre lo que pasó en Nador"https://t.co/LLL68NcGvp pic.twitter.com/ZfAGO3mA4y

— Hoy por Hoy (@HoyPorHoy) 29 de junio de 2022

«Poders ocults amb interessos foscos»

Al final de l’entrevista, s’ha conegut la dada de l’IPC avançada del juny, que ha escalat fins al 10,2%, el seu nivell més alt en 37 anys (des de l’abril del 1985). El president no s’ha mostrat en absolut sorprès i ha atribuït la xifra al tall de gas rus a diversos països europeus, que ha empès a l’alça els costos energètics i els aliments. Constatada la «gravetat de la situació», el president ha defensat la «idoneïtat» de les mesures adoptades pel seu Executiu, com el límit al preu del gas i les aprovades dissabte passat en el Consell de Ministres extraordinari. Mesures amb què el Govern espera contenir la inflació en 3,5 punts.

No obstant, el líder socialista creu que continua fent falta una resposta estructural en l’àmbit europeu, en concret del mercat elèctric, i continuar apostant per les renovables, l’autoconsum i les fonts d’energia que té Espanya (l’eòlica i la solar).

Sánchez va rearmar el seu discurs dissabte passat, al parlar de «poders econòmics, amb terminals polítiques i mediàtiques», que busquen fer caure el seu Govern. En la SER, s’ha reafirmat: ha insistit que el seu Executiu és «molt incòmode i molest» per a alguns «poders ocults» amb interessos «foscos» que no es presenten a les eleccions. ¿Quins són? «No estic descobrint Amèrica», ha respost. A la «dreta política, econòmica i mediàtica» els socialistes els «van canviar el pas» amb la moció de censura del 2018 i les victòries electorals del 2019, i hi ha dos partits, el PP i Vox, que «no són autònoms».

🎥 Pedro Sánchez: "Cuando anunciamos el impuesto a las energéticas, había una minoría poderosa que no estaba de acuerdo o cuando plantemos la subida del FMI (...) Quieren volver a un viejo orden donde 3 o 4 se repartían todo"https://t.co/LLL68NcGvp pic.twitter.com/TGPjFmYeEM

— Hoy por Hoy (@HoyPorHoy) 29 de junio de 2022

Igual que González i Zapatero

Barceló li ha repreguntat a qui assenyala, a quins «poders». «Quan el Govern anuncia un impost a les empreses energètiques, hi ha una minoria poderosa que no està d’acord» amb aquesta decisió. I quan l’Executiu va apujar el salari mínim, «la dreta política es manifestar en contra», perquè està representant interessos «d’una minoria molt particular». La dreta, ha continuat, no representa els «interessos d’una majoria, sinó d’una minoria molt particular» que vol «tornar a un vell ordre», el que hi havia abans de la moció de censura del 2018.

Notícies relacionades

La Moncloa impedeix a Podem fixar posició sobre la tragèdia a Melilla després de la reunió del Govern

Tragèdia a la tanca de Melilla: 18 migrants morts i centenars de ferits

Sánchez no ha atribuït el gir a la clatellada del PSOE en les eleccions andaluses del 19-J: els cops, ha dit, els «pateix» des que era líder del partit el 2015 (després va ser defenestrat pels seus i va ressuscitar), i de manera «més contundent» es van visibilitzar a partir del 2018, però els dos anteriors presidents socialistes, Felipe González i José Luis Rodríguez Zapatero, també «van patir» el que entén com un assetjament. «No ens faran enfonsar», ha reiterat, i el Govern continuarà amb el seu «full de ruta».

🎥 Pedro Sánchez: "Somos un Gobierno muy incómodo y molesto para una serie de poderes ocultos en nuestro país que tienen intereses oscuros"https://t.co/LLL68NcGvp pic.twitter.com/VZkEiT5n1b

— Hoy por Hoy (@HoyPorHoy) 29 de junio de 2022

Quan se li ha preguntat per la dimissió del president de l’Institut Nacional d’Estadística (INE), Juan Rodríguez Poo, el president ha negat que hi hagués cap purga ni cap «conspiració judeomaçònica». L’únic que ha passat, ha justificat, és la voluntat de l’Executiu de «reforçar i actualitzar» l’INE perquè la llei que el regula data de fa 30 anys.