Sánchez espera que el PP recolzi el canvi del conveni militar amb els EUA i demana a Podem una «reflexió»

Espanya i els EUA han posat al dia la seva relació estratègica amb un nou document que actualitza els compromisos adquirits fa dues dècades. La reunió a la Moncloa entre el president del Govern, Pedro Sánchez, i el president dels EUA, Joe Biden, va donar aquest resultat: un reforç de la col·laboració entre els dos països en totes les matèries i, singularment, en temes militars. La declaració conjunta de Sánchez i Biden inclou «l’enfortiment de la cooperació en l’àmbit de la defensa».

Els dos països van remarcar el seu compromís amb el Conveni de Cooperació per a la Defensa del 1988, que regula l’ús compartit de les bases de Rota i Morón (Sevilla). Però, ara, pretén estendre’s amb «l’estacionament permanent de vaixells de guerra nord-americans addicionals a Rota». La presència de dos nous destructors i de tot el personal militar addicional que comporta, suposa una esmena al conveni del 1988. El canvi haurà de ser aprovat primer pel Consell de Ministres i ratificat després per les Corts Generals. 

La modificació del conveni pot provocar al Govern friccions internes, entre el PSOE i Unides Podem, i amb alguns dels seus socis habituals com ERC i EH Bildu, que són formacions, com Unides Podem, de marcat caràcter antimilitarista. Però per aconseguir que tiri endavant al Congrés i al Senat, el PSOE compta amb el previsible aval del PP, segons confirmen a aquest diari fonts socialistes. «Sempre és el que han fet en matèria de defensa», recorden. El contrari seria «una novetat».

En la mateixa línia el president del Govern, Pedro Sánchez, ha assegurat aquest matí en una entrevista a la Ser: «Entenc que en aquesta qüestió no hi haurà problema» i que les Corts ho aprovaran. Però el missatge més rellevant d’aquest dimecres del cap de l’Executiu s’ha dirigit a Unides Podem, a qui ha demanat una «reflexió». «Ni Europa ni l’OTAN estan fetes amb vel·leïtats expansionistes. S’ha de fer aquesta reflexió i augmentar les capacitats de dissuasió». «Aquest és un territori on defensarem el nostre mode de vida, imperfecte, però en un ordre internacional amb regles», ha insistit. Segons la seva opinió és un assumpte sobre el qual «no hi ha debat».

Fonts de la Moncloa apuntaven ahir que fa mesos que treballen amb els EUA en aquesta ampliació de la potència militar americana a la base gaditana. En la compareixença davant els mitjans de Biden i Sánchez, que es va fer sense preguntes, el president nord-americà va assegurar que aquest increment «ajudarà la relació bilateral» amb Espanya i que espera que l’aprovació es produeixi «abans que després». Espanya és un «aliat indispensable» dins de l’OTAN, va remarcar.

18 punts

La declaració conjunta dels Estats Units i Espanya recull 18 punts en què les dues nacions aspiren estrènyer els llaços, en un moment en què el món s’ha dividit de nou en blocs. Els dos països es troben en el mateix costat per reforçar «les respostes militars davant els desafiaments transatlàntics i globals» i «defensar la democràcia, els drets humans i la igualtat de gènere». Però també per «intensificar la col·laboració en matèria de seguretat i de justícia».

Això significa més cooperació en la lluita contra el terrorisme, la ciberdelinqüència, el narcotràfic i el tràfic de persones. Un altre dels acords és la promoció d’una «migració segura, ordenada i regular», amb un enfocament «integral» de la gestió dels fluxos migratoris irregulars que garanteixi un «tracte just i humà».

Segons la Moncloa, Biden es va mostrar interessat durant la trobada pels acords de migració regular que Espanya firma amb altres països com Hondures i moltes nacions africanes. En aquest sentit el text al·ludeix a l’enfortiment de les vies legals, «amb especial èmfasi a Amèrica Llatina i el Carib», que és la immigració que rep els EUA, i a «la importància d’una cooperació permanent» pels «reptes de la migració irregular» a la regió del Nord de l’Àfrica, que és la que arriba a Espanya.

Menor dependència de Moscou

En un moment en què Rússia ha posat en perill el subministrament d’energia de la UE, la declaració conjunta de Sánchez i Biden va incloure també una menció d’«accions conjuntes» per «millorar la seguretat energètica d’Europa i reduir la dependència dels combustibles fòssils» de Moscou. S’aposta per col·laborar per «augmentar la diversificació geogràfica de les fonts d’energia, especialment el gas natural». Els EUA són en aquests moments el principal proveïdor d’Espanya de gas liquat, que arriba en barcos i després és regasificat a les plantes del nostre país.

Notícies relacionades

Cimera històrica de l’OTAN a Madrid: cinc grans claus

Com més població, més recursos

Sánchez i Biden es van reunir durant una hora a la Moncloa. A les 16.12 h, 12 minuts més tard de l’hora prevista, va arribar el mandatari nord-americà a bord del seu blindat, ‘la Bèstia’, i el cap de l’Executiu central el va rebre al peu de l’escala. Van pujar els cinc esglaons, van saludar davant els gràfics i van passar a la seva primera trobada formal. Després de despatxar junts, van comparèixer davant els mitjans cap a les cinc de la tarda. El president nord-americà va estar acompanyat pel secretari d’Estat, Anthony Blinken; el cap del Pentàgon, Lloyd Austin, i l’assessor de Seguretat Nacional de la Casa Blanca, Jake Sullivan. Amb el líder socialista, per la seva banda, hi va haver els ministres d’Exteriors i Defensa, José Manuel Albares i Margarita Robles, que juntament amb el Rei van rebre Biden a la pista, a la base aèria de Torrejón de Ardoz (Madrid), una vegada que va haver tocat terra l’‘Air Force One’ (a les 15.04 h). 

«Aliat indispensable»

Espanya és amfitriona d’una «cimera veritablement singular», històrica, potser la més important en 70 anys de vida de l’OTAN. És un «aliat indispensable», segons la va definir aquest dimarts el president dels Estats Units, Joe Biden. Unes paraules que suposen un reconeixement a l’Executiu de Pedro Sánchez, a qui, no obstant, també insta a aprovar «al més aviat possible» l’augment de destructors a la base de Rota (Cadis). I és que després de la proposta de Washington, ara és tasca del Govern i de les Corts materialitzar aquest reforç de la capacitat militar, i el líder socialista pot trobar-se amb la previsible resistència d’Unides Podem i dels seus socis parlamentaris habituals.