Balanç de la reunió de l’OTAN a Madrid

Sánchez torna a la realitat de la inflació després de l’«èxit» de la cimera

  • A l’Executiu valoren la «influència» de Sánchez i els seus «vincles personals» amb dirigents d’altres països com un fet diferencial davant Feijóo

  • Ara ha de tornar a l’arena espanyola i a la pugna amb la inflació. Alerta que cal preparar-se «per a qualsevol escenari» per la incertesa mundial

Sánchez torna a la realitat de la inflació després de l’«èxit» de la cimera

EFE / BRAIS LORENZO

9
Es llegeix en minuts
Juanma Romero
Juanma Romero

Ubicada/t a Madrid

ver +
Marisol Hernández

Davant la impressionant galeria central del Museu del Prado, mentre ell i la seva dona, Begoña Gómez, exercien d’amfitrions i rebien els líders mundials, les càmeres captaven un Pedro Sánchez exultant. Eufòric. Relaxat i somrient. La primera jornada de la cimera de l’OTAN, la del dimecres 29 de juny, s’havia tancat a cor què vols per al Govern: els aliats havien creat un nou Concepte Estratègic, després de molts mesos de negociació, però sense tensions en el moment clau; s’havia desbloquejat l’adhesió de Suècia i Finlàndia, la logística havia anat com la seda. El mateix president havia atresorat un imponent arsenal d’imatges al llarg d’una trobada que estava aplegant a la capital d’Espanya 42 caps d’Estat i de Govern i que havia consagrat la «complementarietat» de l’OTAN i de la UE just en un moment de reordenació del món després de la invasió russa d’Ucraïna. Ja disposava fins i tot de l’anhelada foto amb Joe Biden a la Moncloa. I llavors, el Prado, una de les pinacoteques més importants del món, es convertia en un fabulós aparador internacional del patrimoni cultural del país. Els líders van recórrer les sales, van escoltar un petit recital de l’Orquestra Simfònica de Kíiv, es van fotografiar sols i amb els seus acompanyants davant la icònica obra mestra de Velázquez, ‘Las meninas’. Era l’aperitiu del sopar euroatlàntic, entre aliats i la UE, inèdit fins aquella nit. 

Aquest àlbum a El Prado segurament es converteix en el segell gràfic més potent de la 32a cimera de l’OTAN. Un esdeveniment que l’Executiu havia preparat amb molta cura i que li servia per sortir del forat en què el van posar les eleccions andaluses del 19-J. Tres dies per treure el cap i «reforçar la projecció» internacional i el lideratge del president, remarquen al Govern, atributs que no troben en Alberto Núñez Feijóo i que consideren que és un element diferencial clau i fins i tot útil de cara a les pròximes generals. Però l’eufòria que sent l’Executiu caduca i continua tenint sobre la taula el mateix problema «greu», com convé el mateix Sánchez, sobre la taula: la llosa d’una inflació desbocada i que ha arribat a la cota més alta en 37 anys, el 10,2%.

Sánchez es va emportar d’Ifema, el recinte firal madrileny que va acollir la «històrica» cimera de l’OTAN, la felicitació dels líders per una organització «perfecta, impecable i excel·lent», en paraules de Jens Stoltenberg, secretari general de l’Aliança. «Tots els aliats han expressat el seu agraïment a Espanya per acollir-nos a Madrid, una bonica ciutat, al Palau Reial i al Museu del Prado i en aquestes instal·lacions, on tot estava disponible. Les meves felicitacions al president del Govern espanyol, Pedro Sánchez, al seu Govern i als ciutadans de Madrid», que «ha sigut el millor marc possible per a una cimera històrica», va prosseguir el dirigent noruec aquest dijous. «Espanya és un aliat valorat i important».

«Èxit en forma i fons»

El president, exultant en la roda de premsa de balanç, va agrair la cooperació de totes les institucions (OTAN, Comunitat i Ajuntament de la capital, Casa Reial) i al «poble de Madrid» pel seu «comportament exemplar» i va parlar de «gran èxit en forma i fons» de la cimera, del resultat de la qual els espanyols poden sentir-se «orgullosos» perquè «augmenta el prestigi exterior del país». A la nit, en una entrevista a La Sexta, va incidir que es van complir tres objectius: s’ha aconseguit traslladar un «missatge d’unitat» davant Rússia, s’ha reconegut «la importància» del flanc sud i Espanya s’ha projectat com un país «sòlid, solvent i modern», que aporta «solucions» als problemes i que s’ha mostrat «compromès» amb els valors de l’OTAN, la defensa de la democràcia i un ordre basat en regles. Fins i tot Feijóo, des de Bilbao, es va felicitar de «la imatge positiva que ha donat Espanya en l’organització d’aquesta cimera».

En el Govern es felicitaven, doncs, dels resultats d’una cimera que s’havia desplegat sense contratemps i sense relliscades de seguretat. Perquè, a més, el Concepte Estratègic de Madrid —el que guiarà l’Aliança per a la pròxima dècada, el que torna a la política de blocs a l’identificar a Rússia com a amenaça i a la Xina com a desafiament— recull «totes» les preocupacions de l’Executiu, incloent-hi el reforç de la protecció de Ceuta i Melilla. La Moncloa suma a més la reunió de dimarts amb Biden, amb la qual es van ampliar les relacions bilaterals amb els EUA especialment en l’àmbit militar, que es concretarà en l’arribada de dos nous destructors a la base naval de Rota (Cadis). I també l’última cita, la que va mantenir aquest dijous, després de la cimera, amb el primer ministre canadenc, Justin Trudeau, soci i «amic».

«El Pedro en surt absolutament reforçat, amb una magnífica projecció internacional i donant a Espanya molt prestigi. Ha sortit tot de manera excel·lent», valora una ministra. I és que el que ha passat aquests dies té un rèdit obvi a nivell internacional, però també pot tenir efectes en la política nacional, raonen al Govern. «En els temps incerts que vivim, no hi ha millor president possible», defensa un altre membre del Gabinet, amb referència a la inestabilitat a què és abocada Europa mentre segueixi la guerra a Ucraïna. «La seva influència a Europa i en la política internacional és una carta decisiva per a Espanya», afegeix. Altres fonts de l’Executiu destaquen també la seva contribució a situar el nostre país «com un actor clau». «S’ha posicionat com un líder en l’esfera mundial, que tan abandonada tenia Mariano Rajoy. I ho ha fet, prossegueixen, en un moment vital, «perquè les decisions ja són globals» i en «un món multipolar és més important tenir influència en l’àmbit internacional». 

Aquestes mateixes fonts ressalten que sense un «vincle personal» amb el president de la República francesa, Emmanuel Macron, o amb la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, «no hauria sigut possible» tirar endavant els fons de recuperació o el mecanisme de la denominada excepció ibèrica per topar el preu del gas i que no tingui tanta afectació en la factura de la llum. 

Líder «autònom», «sense hipoteques»

«¿Com s’hauria desenvolupat Feijóo, que ni tan sols parla anglès fluidament, a la cimera de l’OTAN?», apunten fonts de l’Executiu. «¿Quins assumptes podria haver tractat amb Biden?», reiteren. El cert és que en el sopar a El Prado es va visualitzar una cordialitat amb el líder nord-americà i amb molts altres mandataris, que van mostrar un Sánchez més sociable, més pròxim. Això és una cosa que les persones que viatgen habitualment amb ell sempre remarquen, la seva consideració entre les personalitats internacionals, però que a Espanya, amb un alt de grau de polarització política i el continu soroll en el si del Govern de coalició amb Unides Podem, no es percep.

Sánchez es reivindicava a La Sexta com un líder «autònom», sense «hipoteques» (al contrari que la dreta, va dir), que no es mou per interessos «personals». «El que em mou és defensar en el moment més crític en la història de la seguretat en aquests últims 40 anys, és consolidar Espanya i Europa, i que siguin protagonistes de l’enfortiment i del renaixement d’Europa després d’aquest embat tan tràgic i dramàtic de Putin. Em mou un projecte progressista, que em transcendeix a mi, i faré el que em toca fer: treballar, treballar i treballar», va remarcar, confirmant de nou que serà el candidat socialista el 2023.

Amb els llums de la cimera de Madrid, ja apagats, el president té al davant el combat d’una inflació altíssima que espera reduir amb les noves mesures adoptades dissabte passat. Sánchez, en l’entrevista amb Antonio García Ferreras, va ser contundent al pintar un panorama d’«extrema incertesa» i molt ombrívol: als espanyols, va apuntar, cal «dir-los la veritat, sense pal·liatius». «Hem de preparar-nos per a qualsevol escenari», perquè Vladímir Putin utilitza el gas i el petroli com «una arma més en la seva guerra contra Europa».

No nega una recessió

Així, «la futura escassetat de gas és un risc cert que ens hem de prendre molt seriosament», va alertar, anticipant, per tant, un hivern previsiblement dur si Moscou repeteix i aprofundeix en la seva estratègia de talls de gas. Per això va recomanar parlar més d’«estalvi energètic, d’eficiència energètica». El seu pronòstic, de fet, és que la guerra a Ucraïna serà «molt més llarga» del previst, ja que Putin no té «gaires ganes d’obrir una via diplomàtica», cosa que exigeix precisament «augmentar la capacitat de dissuasió» dels aliats. Argument que filava amb la seva determinació de creixement de la despesa militar fins a portar-lo al 2% el 2029, per a la qual cosa exigeix un «acord de país», a esquerra i dreta.

Notícies relacionades

El missatge polític que vol llançar el president, i que, de fet, ja va fer dissabte, quan va rearmar el seu discurs, és que el Govern, «en qualsevol dels escenaris», «defensarà la classe mitjana i treballadora» i posarà sobre de la taula «tots els recursos necessaris per protegir les famílies i les indústries». A la tele, el cap de l’Executiu ni tan sols va negar la possibilitat d’una recessió econòmica, just per la «incertesa pel futur de la guerra», i perquè «no és igual» que hi hagi talls de subministrament o que no.

Sánchez va recondicionant els seus arguments també de cara a la següent prova: el debat de l’estat de la nació, previsiblement la segona setmana de juliol. I allà no rebrà les felicitacions ni els aplaudiments a l’espatlla que l’acompanyen en els seus actes internacionals: l’arena domèstica és més agresta per al Govern, i més amb un escenari cada dia més tèrbol.