¿Com pot afectar l’operació Catalunya al cas Pujol?

L’operació Catalunya, com es coneix popularment, o projecte Barna, com la definia Villarejo a les agendes en les quals resumia les reunions i opinions dels seus interlocutors, reflecteixen com des de l’Executiu de Rajoy es va voler investigar l’independentisme per neutralitzar aquesta proposta política i, a més, renovar la imatge del PP.

Dit així semblaria clar que tot el que procedís d’aquestes trobades significaria poc menys que una investigació prospectiva, vetada per la llei i, per tant, amb la qual seria impossible investigar i molt menys condemnar. Però les coses poques vegades no són blanques o negres i haurà de ser el tribunal que jutgi el cas qui decideixi.  

Anticorrupció

El cas Pujol correspon a la Fiscalia Anticorrupció, que el separa de l’operació Catalunya, que no veu necessari investigar la seva existència en qualsevol cas perquè va descartar tots els informes policials contra polítics catalans o qualsevol altra persona que no reunien les condicions necessàries per iniciar una investigació al no apreciar-hi indicis de delicte.

De totes les referències aparegudes en premsa o a les agendes de Villarejo, com els suposats comptes a l’estranger de l’exalcalde de Barcelona Xavier Trias i de l’expresident català Artur Mas, només es va judicialitzar amb èxit el cas Pujol. Va ser a partir de la denúncia que Victoria Álvarez, exparella de Jordi Pujol Ferrusola, va presentar per portar efectiu en bosses a Andorra.

Fonts fiscals destaquen a aquest diari que aquesta dada no s’ha tingut en compte per realitzar l’acusació i que per això no sol·liciten el testimoni d’Álvarez en el seu escrit, en el qual demanen 9 anys de presó per a l’expresident, 29 per al seu primogènit, 14 per a Josep i vuit per a la resta dels seus fills.

Els Pujol

Tanmateix, l’operació Catalunya està molt present en els escrits de defensa de tots ells. En aquests escrits s’afirma que la «causa troba origen i impuls en la iniciativa al marge de tota legalitat processal i control judicial protagonitzada per un grup de funcionaris del Cos Nacional de Policia que van auspiciar i van activar relat de denúncia enfilada a la seva incoació».

Amb les últimes notícies que han sorgit, es plantegen ampliar les proves propostes per al judici, entre les quals hi ha el testimoni de diversos policies dels que estaven imputats en peces del cas Tàndem, en el qual s’investiguen les ‘clavegueres’ policials, amb Villarejo al capdavant. Argumenten que agents afegits en l’Ambaixada espanyola a Andorra van coaccionar els accionistes majoritaris de BPA perquè incomplissin la reserva que mereixen les dades bancàries i facilitessin la captura de pantalla amb els comptes que els Pujol tenien a Andorra.

Un dels policies implicats, l’exdirector adjunt operatiu Eugenio Pino, quan va declarar com a imputat davant la justícia andorrana, va assegurar que no havia fet res amb la captura de pantalla fins que l’expresident català va admetre públicament que aquests diners eren una herència que havia deixat el seu pare a la seva dona i els seus fills. Fonts jurídiques consultades per aquest diari apunten que va ser en aquell moment quan es va dotar de legalitat el document, malgrat que el seu origen era qüestionable.

Els jutges

Notícies relacionades

Com més població, més recursos

L’Advocacia de l’Estat veu compatible la condemna del procés i l’amnistia

Sigui quin sigui el futur del cas Pujol, el que és segur és que no hauria arribat fins a l’espera de judici si no hagués sigut per la cura amb la qual van treballar els instructors de la causa. El primer, el jutge Pablo Ruz, no va admetre inicialment la denúncia d’Álvarez, per a disgust de la camarilla de Villarejo, i quan la Sala Penal de l’Audiència Nacional el va obligar a admetre-la, va aconseguir que la investigació anés a càrrec de policies de la seva confiança que també es van ocupar del cas Gürtel.

El segon, José de la Mata, va sospitar de l’origen del contingut del ‘pendrive’ que li va ser aportat i el va separar de la resta de la causa per evitar contaminar-la. Va remetre les actuacions als jutjats d’instrucció madrilenys, ubicats a la plaça de Castilla, i gràcies a això Pino es va convertir en el primer condemnat de les ‘clavegueres’ policials.