El Govern assumeix el repte de fer pedagogia de la guerra i dels seus costos

Ni l’instant de felicitat que suposa contemplar ‘Las meninas’ de Velázquez ni sopar en un lloc com el Museu del Prado pot ocultar la realitat del moment tan decisiu que travessa Europa, des que el 24 de febrer Rússia va envair Ucraïna. L’OTAN s’ha enfortit aquesta setmana a Madrid amb l’adhesió de Suècia i Finlàndia i el missatge dels aliats que treballaran junts per fer front a Vladímir Putin. 

L’Aliança ha elevat el seu pressupost i els països han reforçat el seu compromís amb l’increment de la despesa militar perquè la seguretat del continent, que fins fa molt poc semblava garantida, ja no ho està. La UE ha adoptat sis paquets de sancions econòmiques que també empobreixen Europa i encareixen el cost del petroli, mentre Putin continua fent pujar l’electricitat per l’impacte en la fixació del preu del gas i els talls de subministrament. Ha escalat la inflació i fa mesos que es nota a la cistella de la compra. I el bloqueig dels cereals a Ucraïna posa en risc l’alimentació a l’Àfrica. Una pandèmia mundial del coronavirus només podia concebre’s com un argument cinematogràfic en la ment dels europeus. Amb la invasió russa d’Ucraïna i les conseqüències que ha provocat passa una cosa similar. 

Els 42 caps d’Estat i de Govern que es van citar dimecres i dijous a Madrid són totalment conscients d’aquesta nova realitat. El president dels EUA, Joe Biden, en la reunió que va mantenir dimarts a la Moncloa amb Pedro Sánchez, va transmetre aquesta sensació que el món es troba en un «moment crític de la història» que va dir, segons fonts governamentals, que només passa «cada quatre o cinc generacions». I sobre això, sobre la necessitat que els ciutadans en siguin conscients, també s’ha parlat en la cimera.

A la Moncloa asseguren que en la cita de Madrid es va abordar que cada país ha «de conscienciar» la seva opinió pública que la situació «no s’arreglarà en tres mesos» i que requerirà «esforços». Que la bombolla de seguretat en la qual vivim s’ha trencat i això obliga a actuar amb «determinació». Tot aquest canvi, mantenen, cal «explicar-lo a la gent», perquè «no podem tenir prosperitat si no tenim seguretat».

De fet, en l’ala socialista de l’Executiu repeteixen constantment la importància de canvis tan transcendentals com el final de la política de neutralitat de Suècia i Finlàndia per temor a un atac rus als seus territoris, el gir del canceller alemany, el socialdemòcrata Olaf Scholz, que tres dies després de la invasió d’Ucraïna va anunciar una injecció de 100.000 milions d’euros per millorar l’Exèrcit alemany i un increment de la inversió militar anual de més del 2%, i la decisió danesa, aprovada en referèndum, d’unir-se a la defensa comuna de la UE per acabar amb l’excepció de mantenir la seva sobirania en temes de seguretat. Tot són símptomes que estem immersos en una «gran batalla mundial». 

Los líderes de la OTAN advierten que un ataque contra uno es un ataque "contra todos" https://t.co/5Y68Vv0RE9 pic.twitter.com/lKFkWhsugH

— Europa Press TV (@europapress_tv) 30 de junio de 2022

Els altres factors que pesen en Sánchez

Tot aquest debat obert, la coincidència dels líders internacionals que van assistir a la cimera de Madrid que han d’explicar a les seves societats a què ens exposem, ja s’ha vist reflectit en el missatge del president del Govern. En l’entrevista amb La Sexta de dijous, Sánchez va avisar que, «si la guerra s’allarga», els ciutadans hauran de «ser solidaris, responsables i conscients que el preu de la defensa de la llibertat i la democràcia és alt, però el de no fer res i deixar que Putin continuï la seva deriva imperialista pot ser, a la llarga, pitjor». 

Cal dir la veritat, va defensar, «sense embuts»: «Hem de preparar-nos per a qualsevol escenari» perquè Putin està utilitzant el gas i el petroli com una arma més de guerra. L’escassetat d’energia, va dir, és «un risc cert que ens hem de prendre molt seriosament». Fonts governamentals ressalten que aquest canvi en el discurs del cap de l’Executiu, fins ara més contingut, obeeix que «no amaga la realitat». Es dirigeix als ciutadans i la seva conversa «no és estàtica, és dinàmica» i «s’adapta a les circumstàncies». 

Però en les paraules de Sánchez no pesen únicament les reflexions expressades pels aliats en la cimera, com complementen altres fonts del seu equip immediat: «Tots ells comparteixen informació, per això les sessions de treball són a porta tancada. Però l’evolució de la guerra és la que és i sempre opera un conjunt de factors: no només la informació que es comparteix, sinó la que el Govern té. El que diuen i fan els líders és producte, doncs, del que parlen entre si i de les seves pròpies anàlisis individuals: tots els governs són, al cap i a la fi, autors de la seva estratègia».

Notícies relacionades

L’OTAN protegirà la «integritat territorial dels aliats» com volia el Govern

ERC busca la via per recuperar militants

A la Moncloa assenyalen una expressió molt quotidiana de Sánchez: els «canvis tectònics» que està provocant l’agressió de Moscou. «I el president en aquesta cimera ha fet un esforç molt gran per explicar-los i per comentar la reunió de l’Aliança», afegeixen, donant compte, per tant, de les tres entrevistes que ha donat en dos dies (a la SER, a La 1 de TVE i a La Sexta), una sobreexposició molt infreqüent en ell si es descompten les campanyes electorals. «Cal lideratge en aquests temps i jo crec que a Pedro li influeix també el seu emprenyament amb l’oposició i el seu cansament amb Podem, a més de les lectures compartides amb els aliats», afirmen, per la seva part, des de la cúpula parlamentària socialista.

Molt poc després de l’agressió russa a Ucraïna, tant a Europa com a Espanya es va estendre la impressió que estàvem davant una guerra llarga per la valenta resistència dels ucraïnesos i l’entrega d’armes per part de la UE i dels EUA. I fins i tot al PSOE es van fer càlculs sobre la possibilitat d’elevar la despesa en defensa, sense esperar al pròxim Pressupost, per la por d’una escalada del conflicte. Fa la sensació que encara queda lluny la via de sortida d’aquesta guerra i que pot ser molt més llarga del que es pensava inicialment perquè Putin no sembla disposat a una solució diplomàtica, com va advertir Sánchez a La Sexta. En aquest context, encara té més sentit explicar a l’opinió pública les dificultats que comporta aquesta situació.