Els governs necessiten, i volen, pressupostos

Pedro Sánchez arriba a la carpeta pressupostària després d’una dutxa escocesa durant el juny en què ha notat el fred de la derrota a Andalusia i la calor de la cimera de l’OTAN, que ha sigut un èxit fins i tot per a Feijóo. Però després de felicitar-se arriba el dramàtic dia a dia de la lluita contra la inflació per a la qual necessita aprovar uns pressupostos. ¿Amb qui? Per començar, el compromís adquirit amb Biden l’obliga a incrementar la despesa en defensa. I els seus socis de govern ja han dit que no. Amb ells només té una finestra d’oportunitat: incrementar el dèficit perquè aquest augment de despesa en armament provingui d’un creixement net de la despesa, no d’un canvi de partides. Si superés aquest primer escull, el segon seria recuperar Esquerra com a soci parlamentari. Per això és decisiu el que passi aquest juliol. La cúpula republicana va decidir a Suïssa donar-li una nova oportunitat sempre que faci algun gest de distensió més en el tema Pegasus i hi hagi algun avenç en la taula de diàleg. Hi ha poques possibilitats. Poden intentar recuperar per a l’agenda legislativa la reforma del delicte de sedició o endinsar-se en alguns aspectes de la derogació de la ‘llei mordassa’, però per aquesta via ja s’està veient amb la llei de memòria històrica que Esquerra ha perdut sensibilitat com tampoc la té per la transferència de competències. A més, el debat a la Moncloa és si la reconciliació s’ha d’escenificar abans o després del debat de l’Estat de la nació. És a dir, aquesta setmana o a finals de mes. La primera opció complica la dialèctica amb el PP, la segona pot ser que arribi tard. Atents als pròxims moviments i als gestos d’uns i altres. 

El conseller d’Economia, Jaume Giró, també ha manifestat aquesta setmana que la seva voluntat és aprovar uns Pressupostos per al 2023 i, d’entrada, no s’ha volgut tancar cap porta, inclosa la del PSC. Amb Puigdemont fora de la presidència de Junts i Laura Borràs debilitada, Giró vol encarnar aquest punt mitjà de pragmatisme i radicalitat que busca la formació després del seu congrés i no vol permetre que li passi com l’any passat, quan en el tram final de l’aprovació dels comptes amb els comuns va haver de quedar-se a la cuina pels brots d’activisme de la seva pròpia formació. El conseller sap que, segons el que passi als tribunals europeus, les relacions de Junts amb el socialisme poden canviar radicalment tant a Barcelona com a Madrid a la tardor, a temps de salvar-se recíprocament els comptes i baixar les cessions a Esquerra d’uns i d’altres. Adquirir aquest paper li obriria definitivament la porta del lideratge de Junts en el Govern i en unes futures eleccions una vegada ha declinat participar en la batalla electoral de Barcelona amb què l’havien temptat. Junts arrencarà una nova etapa el 17 de juliol després de la celebració de la segona part del seu congrés en la qual busca conjugar aquestes dues ànimes, però la realitat és que l’habilitat de Jordi Turull en el maneig de l’aparell del partit i l’oportunitat de l’obertura de judici oral a Laura Borràs per part del TSJC deixen lliure el camí a recuperar l’espai de la vella Convergència coincidint amb la lenta rehabilitació de Pujol.