Ciutadans treballa en el relleu de Marín per no allargar el buit de poder a Andalusia

En les tertúlies del partit liberal s’estudien amb certa força els noms de dues dones com les qui estarien millor situades per ocupar el timó orgànic deixat per Marín. Una d’elles seria la fins ara consellera d’Igualtat, de Huelva Rocío Ruiz, qui per ‘imposició’ d’Inés Arrimadas hauria liderat la candidatura per Cadis i va estar a prop de disputar les primàries a Marín per optar a la presidència de la Junta. 

L’altre perfil en lliça remet al nucli dur del ‘marinisme’ i es tractaria de qui ha exercit com a presidenta del Parlament d’Andalusia aquesta última legislatura, Marta Bosquet, que va acompanyar Marín com a número 2 en la llista de Sevilla.

Ara bé, les opcions de Bosquet i Ruiz tindrien valor sempre que Inés Arrimadas no decidís encomanar la direcció regional al polític andalús en qui més confia en aquests moments: el diputat Guillermo Díaz, coordinador de Cs Málaga i secretari de Comunicació de Cs Andalusia.

Al ser preguntat per aquesta possibilitat, Guillermo Díaz es desmarca assegurant que està centrant en prioritats com la de «continuar representant Màlaga» i, sobretot, en la missió que li ha encarregat Arrimadas com a portaveu de l’equip polític per a la refundació del partit. Això sí, no tanca al cent per cent la porta i ve a admetre que, si això fos el que li demanés la direcció nacional, hauria de sospesar-ho.     

Un camí convuls

La dimissió de Juan Marín com a ‘baró andalús’ de Ciutadans va executar una promesa prèvia del polític de Sanlúcar, encaminada a abandonar els seus càrrecs en el partit si el seu projecte no obtenia suport electoral. 

A l’anunciar la seva marxa la mateixa nit del 19-J en què el partit liberal va perdre la totalitat dels seus 21 escons en el Parlament d’Andalusia, Juan Marín posava fi a un periple com a líder orgànic del sud que, en els últims temps, no havia sigut tranquil.  

Enrere deixava un camí convuls en el si del Comitè Autonòmic que ell liderava. Des que l’executiva regional vigent fos acabada de constituir el gener del 2021, s’havien comptabilitzat mitja dotzena de dimissions entre els seus membres. 

Altres integrants dels sectors crítics del partit liberal retreien a Marín que no reunia amb freqüència la direcció regional o que havia estat fins i tot diversos mesos sense cobrir les vacants que generaven les dimissions. 

A mitjans d’abril, va reunir el Comitè Autonòmic a Màlaga i va cobrir finalment les quatre places existents amb les incorporacions dels malaguenys Teresa Pardo i Carlos Hernández White, el sevillà Manuel Benjumea i el d’Almeria Vicente García Egea. 

Notícies relacionades

Marín nega que continuï com a director d’un port: «Fora de la política hi ha molta vida»

Com més població, més recursos

Només un mes després, va dimitir de l’executiva Mar Hormigo al sentir-se relegada en la confecció de les llistes per a les eleccions andaluses. 

I no va ser l’única renúncia que va viure Marín en dates pròximes als comicis regionals. També va dimitir la direcció provincial cordovesa, amb el seu contrincant en les primàries Fran Carrillo al capdavant.