Sánchez posa en guàrdia el PSOE davant la previsió de canvis

Les posicions han migrat en les últimes setmanes de manera ostensible. Abans dels comicis autonòmics andalusos, i en vista del mal resultat que s’anticipava (i que van confirmar les urnes), al PSOE, com informava aquest diari, sí que s’estenia la sensació que faria falta un «cop de timó», un revulsiu. Una crisi de Govern, fins i tot. Però en el nucli dur del president, a Ferraz i a la Moncloa, es negava aquesta possibilitat amb vehemència. Ja no. La patacada del 19-J i la dura digestió posterior han anat assentant al partit i l’Executiu que Sánchez pot moure fitxes, perquè «així no es pot seguir». I és que el temor que l’onada favorable al PP, que reflecteixen els sondejos, acabi arrossegant els socialistes ha fet convèncer els comandaments que és necessari canviar de dinàmiques, i potser també de cares. En definitiva, els pretorians del líder ja no descarten una renovació.

Aquest dilluns, sens dubte, no hi va haver ni entrades ni sortides en la direcció. El secretari general i president va reunir la seva executiva i no va dir «ni mitja paraula» sobre hipotètics relleus, segons van ratificar diferents integrants a aquest diari. Tampoc es van convocar les ‘matines’, la cita dels dilluns a la Moncloa en la qual Sánchez asseu el seu nucli dur al Govern, partit i grup per definir l’estratègia i prendre les decisions clau, així que continua sense haver-hi pistes. El cap de l’Executiu es va desplaçar a Ferraz després de protagonitzar un col·loqui amb el premi Nobel d’Economia Abhijit Banerjee, i va marxar de seguida que es va acabar per a un acte d’agraïment al seu equip a la Moncloa per l’organització de la cimera de l’OTAN, la passada setmana.

Sánchez no va parlar de canvis en la seva executiva, però sí que els va demanar «centrar-se en el que és important», «no distreure’s en qüestions» que no siguin rellevants, els va insistir que és clau mobilitzar l’organització –l’anàlisi primera del 19-J és que no es va aconseguir il·lusionar els votants progressistes– i els va reclamar convèncer-se de la força del PSOE, «no abaixar els braços perquè les batalles que es perden segur que són les que no es fan», com resumia una responsable de la cúpula. En definitiva, els va instar a no atendre a «tonteries», una expressió que els presents van lligar a les «especulacions» de possibles relleus. La reunió de la direcció va servir per llançar la campanya ‘Governar per transformar: protegir la classe mitjana i treballadora’, a les xarxes socials i als territoris, precisament per posar en valor les mesures de resposta de la coalició a la guerra d’Ucraïna, tal com va explicar Sicilia als periodistes.

«Nerviosisme»

El cert és que el PSOE és ara una olla a pressió. La incertesa, el temps que s’està prenent Sánchez per executar els seus moviments, aviva les tensions, el «nerviosisme» dels dirigents. El president, en l’executiva que va seguir les andaluses, el 19-J, només en va donar una vaga pista: que no funcionava la comunicació, que les mesures del Govern no calen, que als mitjans no s’hi va «a no dir res».

Alguns en la cúpula socialista van interpretar que podria referir-se a Héctor Gómez, el portaveu al Congrés, amb molta presència davant els periodistes, però amb un perfil pla. Però d’altres miraven al portaveu de l’executiva, Felipe Sicilia –un home de la confiança d’Adriana Lastra, la vicesecretària general–, i d’altres a la portaveu del Govern, Isabel Rodríguez, tots dos amb poca popularitat i molt alineats també amb l’argumentari.

«Hem de ser capaços d’explicar el que fem. La immensa majoria és favorable a les nostres mesures, així que ¿com és possible que la suma de mesures no doni resultat? S’ha de fer pedagogia», apuntava a aquest diari un membre de l’Executiu molt pròxim al líder, que tanmateix assumeix el «soroll» constant que acompanya l’acció de la coalició, com s’ha tornat a manifestar ara amb les discrepàncies per l’augment de la despesa militar. La vaguetat de les indicacions de Sánchez ha disparat el foc creuat entre el Govern central, Ferraz i el grup. Per a uns, el problema és a l’Executiu, el principal aparador del PSOE, perquè troben a faltar un «escuder» del president, algú que el defensi, funció que abans exercien Carmen Calvo i José Luis Ábalos, caiguts en la remodelació del 10 de juliol. Per a d’altres, s’ha de «revitalitzar» el partit, preparar-lo i reforçar-lo de cara a la duríssima competició de les autonòmiques i municipals de maig i de les generals de final d’any. I per a d’altres falla el grup parlamentari.

Cada un mira al de davant buscant responsables, però tots reconeixen complicat anticipar què passa pel cap del president, molt gelós dels seus moviments i procliu a la sorpresa. «No hi ha interpretació possible. Qui pensi que pot interpretar Pedro s’equivoca. Ell ens va demanar fer la campanya que presentem aquest dilluns i això ens va demanar que fem, treballar», assegurava un alt cap de la direcció.

Sondejos, «una foto fixa»

Les trucades i l’intercanvi d’impressions s’han succeït en les últimes setmanes, en els últims dies, sense que per ara hi hagi respostes. És més, així com l’any passat des de la Moncloa i des de Ferraz es reconeixia que el líder estava fent «prospeccions», sondejant dirigents i càrrecs per als canvis que va acabar emprenent, ara no ha entrat en aquesta fase. Al desassossec s’hi sumen les tensions ja existents zigzaguejants entre els números dos i tres, Adriana Lastra i Santos Cerdán, que van passar pel seu pitjor moment fa uns mesos, entre finals del 2021 i l’arrencada del 2022, i que ara semblaven més mitigades, segons indicaven fonts governamentals i de la direcció del partit. Els protagonistes neguen friccions. De qualsevol manera, el cercle de més confiança de Sánchez orbita a la Moncloa, i el conformen el seu cap de Gabinet, Óscar López, i el seu adjunt, Antonio Hernando –amics tots tres des de l’època en què treballaven a Ferraz a les ordres de Pepe Blanco i recuperats tots dos l’any passat–, i el ministre de la Presidència, Félix Bolaños.

«No parlarem d’especulacions. L’executiva és un òrgan que no hi és per parlar d’especulacions, sinó un òrgan per parlar dels problemes que tenen els ciutadans i posar-hi solucions», va afirmar Sicilia en roda de premsa a Ferraz aquest dilluns. Ell mateix remarcava que això era l’important, més enllà que ell ocupés «un càrrec o un altre» al PSOE. Des de la cúpula insistien que «el Govern segueix i els portaveus en el dia d’avui també», tot i que reconeixien que de canvis pot haver-n’hi sempre perquè tots depenen de l’única decisió del secretari general i president del Govern. Fonts pròximes a Sicilia i a Gómez confessaven «tranquil·litat» i sense la indicació del líder que hi hagués pròxima una destitució.

El portaveu de la cúpula va treure ferro a les enquestes que ja col·loquen el PP d’Alberto Núñez Feijóo en vots i escons. L’última, la de 40dB per a ‘El País’ i la SER: els sondejos són «una foto fixa en un moment concret», que Ferraz «respecta» però amb la qual no hiperventila, perquè és a les dades: les bones, com les de l’atur, o les dolentes, com la inflació, va seguir Sicilia.

Notícies relacionades

L’OTAN protegirà la «integritat territorial dels aliats» com volia el Govern

Biden qualifica Espanya d’«aliat indispensable» i l’apressa a aprovar al més aviat possible el reforç militar

Les «especulacions» (expressió del diputat jaenès) no pararan, probablement, fins que Sánchez decideixi i comuniqui els relleus, si és que finalment n’hi ha, cosa que tampoc és segura. El president, preguntat en una entrevista a ‘El País’ publicada aquest diumenge, va manifestar el seu «suport a tots els ministres del Govern d’Espanya i la direcció federal del PSOE». Però ja se sap que aquestes paraules estan dotades de la provisionalitat del moment: el que avui és suport demà pot deixar de ser-ho, com va demostrar amb la remodelació profunda del Gabinet del juliol, i que es va prolongar amb el 40è Congrés Federal del partit, a l’octubre, a València.

Però aquells canvis, a jutjar per l’opinió molt estesa a les files socialistes, no han quallat. Per això la urgència d’un «revulsiu» se sent més, sense que es tingui gaire clar si n’hi ha prou de llançar noves cares o el problema és més estructural. La resposta, tanmateix, la té només una persona: Sánchez.