El PSOE porta al Consell de Ministres un crèdit extra a Defensa sense pactar amb Unides Podem

Yolanda Díaz retreu a l’ala socialista del Govern el crèdit extra de 1.000 milions d’euros en matèria de Defensa, que s’emportarà aquest dimarts per a la seva aprovació al Consell de Ministres. Un paquet que no estava pactat amb el soci minoritari de la coalició, segons ha confirmat la vicepresidenta segona. El seu visible malestar ha permès confirmar que l’Executiu acordarà demà una ampliació de la despesa militar, una cosa que també va admetre després la Moncloa. Però les versions sobre si Díaz ho coneixia o no són totalment contradictòries. L’equip de Pedro Sánchez ha desmentit que Unides Podem no n’estigués al corrent. Des de l’entorn de Díaz s’insisteix a negar-ho. «Cap ministre estava avisat».

L’augment de la inversió en Defensa és un compromís del president del Govern. El va anunciar molt poc després de la invasió russa d’Ucraïna, d’acord amb les decisions d’altres països europeus, i el va ratificar la setmana passada, en la cimera de l’OTAN celebrada a Madrid. En aquesta trobada va corroborar la seva intenció d’elevar la despesa progressivament fins a arribar al 2% del PIB el 2029. Unides Podem sempre s’hi ha oposat, cosa que anticipava una negociació molt dura dels pròxims pressupostos.

Però aquesta via, l’ampliació de crèdit, salva el xoc perquè ho autoritzarà el Consell de Ministres –és un òrgan col·legiat, hi ha debat però no es vota– amb càrrec al Fons de Contingència. Així doncs, ni tan sols passa pel Congrés, segons confirmen fonts governamentals. Tot i que no s’hagués optat per aquesta fórmula, els socialistes tenien pràcticament assegurat el suport del PP, que s’hi ha mostrat favorable, cosa que restava rellevància al sentit del vot d’Unides Podem i la resta de formacions del bloc d’investidura. Per això, Díaz va criticar la tarda d’aquest dilluns als socialistes que «les formes en política són importants», va demanar «respecte als aliats» parlamentaris i es va mostrar contrària a aquest increment pressupostari.

Se sol recórrer al Fons de Contingència, segons expliquen fonts parlamentàries, en el cas del Ministeri de Defensa per a operacions a l’exterior, però no és habitual que s’utilitzi per consolidar una escalada gradual de la despesa militar. De fet, la llei estableix que «en cap cas es pot utilitzar per finançar modificacions destinades a donar cobertura a despeses o actuacions que derivin de decisions discrecionals de l’Administració, que no tinguin cobertura pressupostària».

La vicepresidenta segona, interpel·lada sobre la gestió comunicativa d’aquesta mesura per part dels socialistes i el fet que no se n’informés Unides Podem, ha sigut contundent aquesta tarda a l’assenyalar que «les formes en política són molt importants i, en matèries de tanta sensibilitat com és la defensa del nostre país, s’han de prendre de manera adequada, amb respecte als aliats, i amb respecte democràtic a les Corts Generals, perquè les forces de l’oposició tenen dret a saber el que s’està fent».

La Moncloa diu que ho sabien

Tot i això, des de Moncloa neguen que no s’hagi comunicat a Unides Podem. Després que Díaz validés les intencions del president en el Consell de Ministres d’aquest dimarts, han difós un comunicat en què apunten que «tots els departaments ministerials van ser informats de la proposta en la reunió de la Comissió General de Secretaris d’Estat i Sotssecretaris que es va celebrar la setmana passada». «La proposta va ser estudiada i validada sense que es produís cap tipus d’intervenció en contra», assenyalen.

Des de l’equip de Sánchez mantenen que «tal com va anunciar el president del Govern, l’Executiu espanyol complirà la seva responsabilitat i solidaritat per enfortir la seguretat i la capacitat de dissuasió europees davant l’amenaça real que representa Vladímir Putin». «Ha sigut clar i diàfan en relació amb el compromís europeu d’assolir l’objectiu de despesa militar del 2% del PIB el 2029», reiteren.

Durant tota la setmana passada, el cap de l’Executiu va reclamar de manera reiterada a Unides Podem una «reflexió» per acceptar elevar la inversió en Defensa, que ja s’havia promès el 2014 a l’OTAN, però que fins a la guerra a Ucraïna Espanya no s’havia plantejat complir. Ho va fer amb la menció a canvis tan transcendentals com el final la política de neutralitat de Suècia i Finlàndia per temor a un atac rus als seus territoris, el gir del canceller alemany, el socialdemòcrata Olaf Scholz, que tres dies després de la invasió d’Ucraïna va anunciar una injecció de 100.000 milions d’euros per millorar l’Exèrcit alemany i un increment de la inversió militar anual de més del 2%, i la decisió danesa, aprovada en referèndum, d’unir-se a la defensa comuna de la UE i acabar així amb l’excepció de mantenir la seva sobirania en temes de seguretat.

Els ministres de Defensa i d’Exteriors, Margarita Robles i José Manuel Albares, han utilitzat aquests dies altres arguments com la revitalització de la indústria militar espanyola. Sobre això, la vicepresidenta segona va contestar que aquest nou crèdit pressupostari «no té a veure res amb la càrrega de treball de Ferrol ni de Cadis», i va detallar que està dirigit a ampliar el crèdit disponible de dos capítols: 337 milions d’euros –capítol 2–, que es destinaran a «despesa ordinària», i 660 milions d’euros al capítol 6, que és una «inversió per proveir de noves armes i serveis l’epi de protecció de les tropes arreu del món», segons va precisar la ministra de Treball. 

Els dos destructors de Rota

Notícies relacionades

L’Advocacia de l’Estat veu compatible la condemna del procés i l’amnistia

Trapero aposta per un increment dels Mossos per rebaixar el crim

La celebració de la reunió de l’Aliança Atlàntica a Madrid va fer possible l’anhelada trobada entre Sánchez i el president nord-americà, Joe Biden. En aquesta cita a la Moncloa, els EUA van oficialitzar la seva petició d’enviar dos nous vaixells de guerra a la base naval de Rota, passar de quatre a sis. Aquesta decisió suposa modificar el Conveni de Cooperació per a la Defensa entre els dos països, firmat el 1988. Per fer-ho, primer ho ha d’aprovar el Consell de Ministres i després avalar-ho les Corts Generals.

Unides Podem havia expressat també les seves reticències a aquest aprofundiment en les relacions amb els EUA i a un augment de la cooperació militar. Però els dos socis van firmar una treva per evitar dissonàncies durant la cimera. Una vegada va concloure, la formació morada ha deixat clara la seva oposició a aquest canvi del conveni amb els EUA. I, de fet, aquest mateix dilluns ho va recordar en l’assemblea de Podem. No hi haurà fissures en el Consell de Ministres, se sobreentén perquè no es vota, però al Congrés el grup parlamentari d’Unides Podem s’hi oposarà, cosa que deixa la seva aprovació en mans del PP.