Àgora liberal i procés d’escolta: així pretén Ciutadans evitar la seva desaparició

A la vintena de tècnics coordinats pel cap de gabinet d’Inés Arrimadas, David Martínez, que ja plantejaven abans de la desaparició d’Andalusia un «pla d’atac» per salvar el partit, s’hi suma ara el que a la caserna taronja han batejat com el G-8, sota la batuta de la vicealcaldessa de Madrid, Begoña Villacís, que serà l’encarregada de la coordinació política. La representació i comunicació de la refundació queda en mans del diputat Guillermo Díaz; la coordinació executiva, de l’eurodiputat Adrián Vázquez; l’acció autonòmica i finances, de la portaveu a les Balears, Patricia Guasp; les idees i eixos de renovació, del regidor madrileny, Mariano Fuentes; l’acció institucional i reformes econòmiques, de la diputada María Muñoz; l’organització, mobilització i militància, del candidat a Santa Coloma de Gramenet, Dimas Gragera; i l’acció local i municipalisme, de l’alcaldessa de Ciudad Real, Eva Masías. Aquest grup es reunirà setmanalment per avaluar l’estat del procés de refundació.

L’objectiu taronja és que l’anomenat procés d’escolta reuneixi votants, simpatitzants, càrrecs orgànics i institucionals i dirigents històrics. Entre les cites més rellevants hi figuren les trobades amb tots els quadros del partit –amb especial atenció per als municipals– el 16 i el 23 de juliol a la seu de la formació a Madrid. Allà es pretén prendre nota de les seves idees per renovar Cs, que es combinarà amb la posició que expressin les joventuts i l’‘staff’ tècnic. Fonts del partit remarquen que les trobades seran periòdiques i que el G8 serà l’encarregat de recollir i unir les inquietuds i propostes.

La connexió amb el món civil es vehicularà en un fòrum concret que bategen com a ‘àgora liberal’. La pretensió és que aplegui intel·lectuals, científics i fins i tot persones vinculades històricament al partit, seguint aquella voluntat que va expressar Arrimadas després de la debacle catalana de ‘tornar a les essències’. Aquest tipus de conferències també seran periòdiques, tot i que la força política no vol revelar encara amb quines personalitats compta. La finalitat és dotar les sigles d’un assortiment d’idees per renovar-se que serveixi com a puntal de referència per erigir-se com a força liberal i equiparar-se als grups europeus.

La participació de la militància té especial interès, donat la batalla deslliurada pel sector crític, tot i que bona part d’ells ja se n’han donat de baixa. El partit preveu canalitzar les seves opinions a través de cinc grups de treball: funcionament orgànic i participació; llibertats, model territorial i regeneració; polítiques econòmiques, energia i digitalització; polítiques socials i medi ambient, i Europa i afers exteriors. Les conclusions es presentaran el 17 de setembre.

«No volem un canvi cosmètic, sinó un nou ideari, programa i ‘branding’», asseguren des de les files taronges. Fonts del partit assumeixen que dins de tots aquests debats caldrà dilucidar si Ciutadans com a marca passa a ser cosa del passat perquè la inauguració d’una nova nomenclatura pugui lluir els valors liberals a aquells pretenen associar-s’hi. Quant als lideratges, veus del partit apunten que el paper preponderant de Villacís en el procés de refundació pot ser un trampolí per al seu ascens a liderar el partit, atès el desgast que acumula Arrimadas després d’heretar l’època més dura que ha travessat la formació després de l’adeu d’Albert Rivera, tot i que altres fonts consideren que es tracta d’una maniobra de la direcció per frenar les seves aspiracions d’ascens. L’actual presidenta de Cs ja va deixar clar que sotmetria el seu càrrec a les bases en una votació que se celebrarà una vegada quedi liquidat el procés de refundació.