La despesa extra de Defensa, per pagar armes donades a Kíiv i més militars al Bàltic

L’Executiu emmarca la despesa entre les que fan els altres països de la Unió Europea i aliats de l’OTAN compromesos en l’ajuda a Ucraïna. En roda de premsa després del Consell de Ministres d’aquest dimarts, la ministra portaveu, Isabel Rodríguez, l’ha presentat com a mostra del «compromís del Govern de resposta clara i determinada a la invasió d’Ucraïna» i com a part de l’esforç «de la resta dels països de la Unió».

Aquest pressupost extraordinari –que no es consolida en el pressupost anual de Defensa– tapa només en part els buits originats en arsenals i magatzems dels exèrcits a causa de la guerra d’Ucraïna. O sigui, no es pot descartar que l’Executiu hagi de tramitar més derrames pròximament, segons les mateixes fonts militars.

Reposar l’arsenal

Segons va especificar aquest dilluns la vicepresidenta i titular de Treball, Yolanda Díaz, la partida destina la seva major part, 660 milions d’euros, a reposar armament i equips de protecció per als militars. Aquí hi ha el gruix de reposicions per donacions de material lleuger que van formar part dels primers enviaments d’ajuda militar espanyola per a Ucraïna, que anaven a la panxa dels avions de càrrega A400M de l’Exèrcit de l’Aire.

Es tracta de recuperar part dels milions de cartutxos d’armes lleugeres, així com rifles d’assalt i metralladores, que es van enviar com a ajuda. Només en el primer carregament hi anaven 700.000 cartutxos, segons va confirmar Defensa el 2 de març. L’integraven també 1.370 llançagranades contracarro de la firma espanyola Instalaza, amb què hi ha hagut contactes de Defensa per a noves comandes d’exemplars modernitzats del seu llançagranades C90.

En aquesta part de la despesa també hi ha una càrrega no descrita de forma pública en el seu volum, de cascos de Kevlar, armilles antifragments, armilles antibales, guants, genolleres, uniformitat bàsica, material de camuflatge, material de visió nocturna, material quirúrgic, equips d’endoscòpia i rajos x, instal·lacions d’hospitalització de campanya, analgèsics i fàrmacs antihemostàtics, per combatre hemorràgies, entre altres béns que han sortit de les lleixes, principalment, de l’Exèrcit de Terra.

Més soldats al Bàltic

La ministra portaveu també ha volgut presentar aquesta despesa extraordinària com una cosa ja avançada per l’Executiu, i s’ha remès a la primera compareixença del president, Pedro Sánchez, després del començament de l’agressió russa contra Ucraïna. «Aquesta guerra continua sent allà», ha dit, i Sánchez ja va advertir que «tindria conseqüències econòmiques per a tothom».

Els exèrcits de països de la UE, i també els dels Estats Units i el Canadà, han hagut de reposar equips i armament per mantenir un element bàsic de qualsevol força armada: l’anomenat ‘estoc de seguretat’. En aquest sentit han sigut orientades recents partides extraordinàries de la defensa britànica, per exemple, per reposar míssils de defensa antiaèria i antitancs enviats al teatre d’operacions ucraïnès.

Notícies relacionades

Un xoc i moltes espines

Recaptar tots els impostos

Hi ha a més en el crèdit pressupostari per a defensa 337 milions d’euros destinats al que de forma genèrica es diu ‘despesa ordinària’. Aquest capítol no només es veu mossegat per les necessitats logístiques sobrevingudes –per exemple, l’enviament del barco ‘Ysabel’ a l’abril, i 200 camions militars i una gran quantitat de municions d’artilleria a la seva bodega– de la guerra a Ucraïna. Està també condicionat per l’augment en 250 militars de la dotació espanyola del Grup de Batalla Letònia de la missió OTAN Presència Avançada Reforçada, que tampoc es pot separar de la situació creada per Rússia.

Aquesta missió canviarà creixent notablement, quan, segons el que es va acordar en la cimera de l’Aliança a Madrid, els seus actuals grups de batalla passin a tenir les característiques de brigades, amb dotacions multinacionals de 5.000 soldats.