Sánchez esquiva Podem i no portarà al Congrés la pujada de la despesa en Defensa

Pedro Sánchez esquiva el Congrés dels Diputats per tirar endavant l’increment de la despesa en Defensa. El Consell de Ministres aprovarà aquest dimarts un crèdit extraordinari per ampliar pressupostàriament aquesta partida, malgrat el rebuig dels ministres d’Unides Podem i les crítiques de la vicepresidenta segona, Yolanda Díaz. En aquest escenari, la Moncloa ha apostat per una fórmula que no haurà de sotmetre’s a votació dels grups parlamentaris, de manera que l’ala socialista evitarà tant el rebuig frontal del soci minoritari, com haver de pagar el peatge de pactar amb el Partit Popular.

A la Moncloa han previst que els nous fons destinats a Defensa surtin del Fons de Contingència, que es fa servir per cobrir situacions no previstes, com podria ser el cas de la guerra a Ucraïna que va esclatar al febrer i que ha obligat molts països de la UE i de l’OTAN a augmentar la despesa militar per reforçar la seva seguretat. L’Executiu s’ha decidit per un tipus molt concret de modificació pressupostària, que no necessita el vistiplau de les Corts Generals. Així, la fórmula escollida és l’aprovació d’un crèdit extraordinari, una figura pressupostària prevista per cobrir unes despeses inajornables que no puguin demorar-se fins a l’exercici següent o quan la partida disponible és insuficient.

Se sol recórrer al Fons de Contingència, segons expliquen fonts parlamentàries, en el cas del Ministeri de Defensa per a operacions a l’exterior, però no és habitual que s’utilitzi per consolidar una escalada gradual de la despesa militar. De fet, la llei estableix que «en cap cas es pot utilitzar per finançar modificacions destinades a donar cobertura a despeses o actuacions que derivin de decisions discrecionals de l’Administració, que no tinguin cobertura pressupostària».

Evita Podem i el PP

A l’eludir el seu pas pel Congrés, la Moncloa esquiva un nou xoc en el Govern de coalició. Després de la treva pactada la setmana passada entre els dos socis, els morats es van aixecar en armes aquest dilluns, rebutjant de ple qualsevol increment de la despesa militar i oposant-se així al principal compromís aconseguit pel president del Govern en la cimera de l’OTAN. En aquesta trobada va corroborar la seva intenció d’elevar la despesa progressivament fins a arribar al 2% del PIB el 2029. 

L’oposició d’Unides Podem anticipava una negociació molt dura dels pròxims Pressupostos, però Sánchez ja avança en la seva empresa sense comptar amb els seus socis ni amb el principal partit de l’oposició. Es dona la circumstància que els socialistes tenien pràcticament assegurat el suport del PP, que s’ha mostrat favorable de l’increment de la inversió en Defensa, però busquen evitar el desgast que suposaria aprovar mesures d’aquest tipus amb partits de la dreta, com va succeir amb la llei audiovisual.

Així, la mesura s’acordarà en el Consell de Ministres, un òrgan col·legiat en què no hi ha votació. I s’aprovarà malgrat les últimes turbulències amb Unides Podem. La situació va esclatar pels aires aquest dilluns, quan va sortir a la llum l’increment de crèdit. La vicepresidenta segona, interpel·lada sobre la gestió comunicativa d’aquesta mesura per part dels socialistes i el fet que no se n’informés Unides Podem, va ser contundent dilluns a la tarda a l’assenyalar que «les formes en política són molt importants i, en matèries de tanta sensibilitat com és la defensa del nostre país, s’han de prendre de manera adequada, amb respecte als aliats i amb respecte democràtic a les Corts Generals, perquè les forces de l’oposició tenen dret a saber el que s’està fent».

La Moncloa diu que ho sabia

Tot i això, des de la Moncloa neguen que no s’hagi comunicat a Unides Podem. Després que Díaz validés les intencions del president en el Consell de Ministres d’aquest dimarts, van difondre un comunicat en què apuntaven que «tots els departaments ministerials van ser informats de la proposta en la reunió de la Comissió General de Secretaris d’Estat i Sotssecretaris que es va celebrar la setmana passada». «La proposta va ser estudiada i validada sense que es produís cap tipus d’intervenció en contra», assenyalen.

Des de l’equip de Sánchez mantenen que «tal com va anunciar el president del Govern, l’Executiu espanyol complirà la seva responsabilitat i solidaritat per enfortir la seguretat i la capacitat de dissuasió europees davant l’amenaça real que representa Vladímir Putin». «Ha sigut clar i diàfan en relació amb el compromís europeu d’assolir l’objectiu de despesa militar del 2% del PIB el 2029», reiteraven.

Però des de Vicepresidència segona insistien entrada la nit que no havien sigut advertits. El que explicaria aquestes diferències, segons apunten fonts coneixedores a aquest mitjà, és que la setmana passada es va presentar una proposta genèrica de despesa en Defensa amb càrrec al Fons de Contingència, en què no s’especificava l’import de 1.000 milions d’euros i que partia del Ministeri d’Hisenda.

Una «reflexió» a Podem

Notícies relacionades

Com més població, més recursos

L’Advocacia de l’Estat veu compatible la condemna del procés i l’amnistia

Durant tota la setmana passada, el cap de l’Executiu va reclamar de manera reiterada a Unides Podem una «reflexió» per acceptar elevar la inversió en Defensa, que ja s’havia promès el 2014 a l’OTAN, però que fins a la guerra d’Ucraïna Espanya no s’havia plantejat complir. Ho va fer amb la menció a canvis tan transcendentals com el final la política de neutralitat de Suècia i Finlàndia per temor d’un atac rus als seus territoris; el gir del canceller alemany, el socialdemòcrata Olaf Scholz, que tres dies després de la invasió d’Ucraïna va anunciar una injecció de 100.000 milions d’euros per millorar l’Exèrcit alemany i un increment de la inversió militar anual de més del 2%, i la decisió danesa, aprovada en referèndum, d’unir-se a la defensa comuna de la UE i acabar així amb l’excepció de mantenir la seva sobirania en temes de seguretat.

Els ministres de Defensa i d’Exteriors, Margarita Robles i José Manuel Albares, han utilitzat aquests dies altres arguments com la revitalització de la indústria militar espanyola. Sobre aquest punt, la vicepresidenta segona va contestar ahir que aquest nou crèdit pressupostari «no té res a veure amb la càrrega de treball de Ferrol ni de Cadis», i va detallar que està dirigit a ampliar el crèdit disponible de dos capítols: 337 milions d’euros –capítol 2–, que es destinaran a «despesa ordinària», i 660 milions d’euros al capítol 6, que és una «inversió per proveir de noves armes i serveis l’epi de protecció de les tropes arreu del món», segons va precisar la ministra de Treball.