Unides Podem pressiona el PSOE i demana debatre la despesa militar

Ningú va dubtar mai que un Govern del PSOE i Unides Podem tindria els seus alts i baixos. I encara menys els seus propis protagonistes, que, abans que l’aliança comencés a caminar, es van conjurar contra les futures crisis amb un protocol per evitar les topades o, almenys, resoldre-les a posteriori, com ha acabat passant. Entre els mecanismes que van acordar hi ha la comissió permanent de seguiment de l’acord, invocada cinc vegades i que ha acabat convertint-se en la zona de frenada d’emergència de la coalició, on dirigir-se quan les discrepàncies es desboquen. A aquest òrgan va apel·lar aquest dimarts la vicepresidenta segona del Govern, Yolanda Díaz, en plena polèmica per l’aprovació d’un crèdit de gairebé mil milions d’euros per a despesa militar. La líder d’Unides Podem vol abaixar la pilota a terra i debatre «serenament» l’augment del pressupost de Defensa. L’ala socialista del Govern es mostra disposada, almenys, a evitar el xoc frontal, tot i que deixa molt clar que la determinació del president és ferma perquè la «seguretat no està garantida». 

La tensió creixent en el si de l’Executiu en les últimes setmanes pel compromís de Sánchez amb l’OTAN d’elevar la despesa en Defensa fins al 2% del PIB va acabar explotant aquest dimarts per l’aprovació en el Consell de Ministres d’un crèdit extraordinari de 999.793.477 euros per sufragar béns i equips militars. Unides Podem va denunciar que no van ser informats pels seus socis i que van rebre la informació per la premsa: «Tota la cura i tot el carinyo a la coalició progressista, però, hi insisteixo, com en el dret, les formes són importants. Crec que ni la vicepresidenta segona ni els grups de l’oposició han d’assabentar-se de raons tan importants per vostès [els periodistes]», va dir Díaz. 

I tot seguit va anunciar que Unides Podem havia reclamat una reunió de la taula de seguiment per parlar amb «serietat», «serenitat» i «assossec». Una «parada en el camí», va resumir Díaz. «Aquest és un debat que la societat ha de donar amb tranquil·litat», va recalcar després d’assenyalar que l’augment del pressupost de Defensa fins al 2% del PIB suposaria col·locar la despesa militar entorn dels 22.000 milions d’euros, una xifra molt pròxima als 30.000 milions que maneja el Ministeri de Treball (per fer front als ertos, les polítiques d’ocupació, formació...). 

Tots els dirigents de Unides Podem en bloc –tret del ministre d’Universitats, Joan Subirats– han mostrat la seva unitat en els últims dies rebutjant conjuntament l’increment de la despesa en Defensa i, fins i tot, a l’ampliació del nombre de destructors nord-americans a Rota (Cadis), sobre el que votaran que no al seu pas pel Congrés. Tanmateix, Díaz es va esforçar a deixar clar que l’aliança no corre perill: «Continuarà cuidant aquesta coalició perquè no hi ha alternativa a aquest Govern». Fonts pròximes a la cúpula morada apunten que la intenció amb la reunió amb el PSOE és rebaixar la polèmica per començar a parlar de les mesures socials que s’hauran d’incloure en els Pressupostos Generals de l’Estat per al 2023.

.@Yolanda_Diaz_ urge a convocar la comisión de seguimiento de la coalición ante las diferencias sobre el gasto militar https://t.co/HgGaGJ3Wvv pic.twitter.com/WTM4Y4Syc9

— Europa Press TV (@europapress_tv) 5 de julio de 2022

Els partits, no el Govern

També l’ala socialista, que havia estat informada de la petició de Díaz abans que aquesta la publicités, vol apaivagar l’última crisi. La portaveu de l’Executiu, Isabel Rodríguez, va ser molt eloqüent en la compareixença posterior al Consell de Ministres: cal veure les reunions de la comissió de seguiment, a les quals participen, va recordar, «els partits» (i no l’Executiu), amb «normalitat», sense alarma. Va al·legar que són «habituals» aquest tipus de cites (no ho són, perquè n’hi ha hagut cinc en dos anys i mig de legislatura) i que ja el Govern esbomba les seves diferències en òrgans col·legiats com el Consell de Ministres o la Comissió General de Secretaris d’Estat i Sotssecretaris (CGSEyS).

Precisament, en l’última convocatòria d’aquest últim òrgan, dijous passat, es va abordar el crèdit extraordinari de gairebé mil milions. Segons incidien aquest dimarts fonts de la Moncloa i d’Hisenda, va ser la secretària d’Estat de Pressupostos, María José Gualda, qui va exposar aquest punt en la reunió i «ningú hi va fer cap observació», ningú va manifestar la seva oposició. Tampoc els ministeris d’UP. I com que no hi va haver objeccions, l’assumpte va passar a l’anomenat índex verd del Consell de Ministres, el que formen els acords que no són sotmesos «a consideració», a debat, pels membres del Gabinet, com va indicar Rodríguez. El dubte ara és quan es veurà la taula de seguiment: a última hora d’aquest dimarts, ni tan sols estava clar si es produiria la trobada abans del debat de l’estat de la nació, programat per a la setmana vinent. 

El Gobierno responde a la petición de @Yolanda_Diaz_ sobre la comisión de seguimiento de la coalición https://t.co/yJTnZ6dFA6 pic.twitter.com/UjYufDXt9g

— Europa Press TV (@europapress_tv) 5 de julio de 2022

Notícies relacionades

El Govern, Feijóo i les ‘beques per a rics’ d’Ayuso

El Govern assumeix el repte de fer pedagogia de la guerra i dels seus costos

La portaveu va remarcar que la coalició surt «reforçada» de cada crisi, perquè és més el que els uneix que el que els separa. Però també va llançar una advertència als morats: no pot «abstreure’s» del context, una guerra a les portes d’Europa que ha canviat el món. I, davant la pregunta de si aquest és el moment més crític entre els socis, va remarcar que la coalició «no és un final en si mateix», perquè l’«essència i valor» del Govern són les seves mesures dirigides als ciutadans «que més ho necessiten». «Interessa deixar de parlar de nosaltres», dels embolics entre els socis, va concloure, «per continuar parlant dels espanyols, a qui ens dediquem en cos i ànima». 

Rodríguez no va voler respondre a les acusacions de «deslleialtat» del president del grup parlamentari, Jaume Asens, ni escalfar el xoc. «Cal normalitzar les diferències, hi ha mecanismes per encarrilar els desacords i estan reglats», insistien a la Moncloa, emfatitzant alhora que «hi ha compromisos adquirits i responsabilitats assumides» per Sánchez amb l’OTAN i amb la UE, i hi ha un «clar lideratge del president en política exterior i de defensa». «És ell qui marca les directrius, i aquestes dues matèries són exclusives del PSOE», advertien.