Aragonès vincula el seu espionatge amb la negociació per la investidura de Pedro Sánchez

El president Pere Aragonès vincula directament l’espionatge sofert via el seu terminal de telefonia mòbil i el programa Pegasus a la negociació entre el seu partit, ERC, i el PSOE a compte de la investidura de Pedro Sánchez, a l’hivern del 2020. Els serveis jurídics de la Generalitat han presentat aquest dimecres la denúncia davant el jutjat. La querella es dirigeix, com ja s’havia informat dimarts, contra la ja exdirectora del CNI, Paz Esteban, i contra l’empresa que ha desenvolupat el 'software’, és a dir, la israeliana NSO, fins als servidors de la qual, manté la denúncia, arriba el rastre dels missatges maliciosos (de moment comptabilitzats n’hi ha 200, només sobre Aragonès) propiciats per ser clicats i, així, infectar el mòbil, en aquest cas, del president.

Aragonès afirma que les infeccions fins ara revelades es van produir quan era vicepresident del Govern i coordinador d’ERC, però que no descarta que s’hagin pogut produir nous espionatges a partir «de l’assumpció» de la presidència de la Generalitat, el maig del 2021.

La querella es presenta pels possibles delictes d’intrusió no autoritzada en equips informàtics, d’intercepció il·legal de comunicacions, d’espionatge informàtic, i de producció i adquisició per a l’ús de programari espia i altres possibles delictes contra els drets fonamentals.

El cap del Govern argumenta, acollint-se a l’informe de Citizen Lab, que «les característiques de l’atac apunten clarament un espionatge de clara orientació política per la tipologia de les víctimes i el moment en què es van produir les infiltracions». Aragonès assegura que va patir quatre intervencions –tres per via SMS el 2020– i una per la via 0-click, la data de la qual no pot precisar. «Les infeccions atempten evidentment contra els drets individuals del querellant, però, alhora, tenen una projecció que s’estén als drets vinculats a l’exercici de les seves responsabilitats polítiques i representatives».

I és que en les dates en què va ser ‘infectat’, Aragonès recorda que estava negociant, no només la investidura del president del Govern, Pedro Sánchez, sinó també s’estava estudiant què s’havia de fer amb la inhabilitació del llavors president Quim Torra, quan el republicà era vicepresident del Govern de la Generalitat i conseller d’Economia.

Notícies relacionades

Admesa judicialment la primera denúncia pel ‘Catalangate’

El jutge de Pegasus apunta que pot haver-se robat informació que afecta la defensa nacional

Quant a l’empresa NSO Group, Aragonès apunta que comercialitza un producte destinat exclusivament a l’espionatge i sol·licita que es comprovi l’existència de sistemes de comprovació de la legalitat de l’ús de les seves eines tecnològiques.

El president assenyala directament el CNI perquè afirma que «existeixen evidències més que sòlides»: «És una obvietat i, en el cas del querellant, va ser un fet reconegut per la mateixa agència», assegura després de conèixer-se els detalls de la llavors directora en la comissió secreta al Congrés dels Diputats.