L’empresa que va ajudar Trump es va oferir a dirigents del procés

El directiu de l’empresa SCL Group Alexander Nix va remetre el setembre del 2016 una carta a Xavier Vinyals, excònsol honorari de Letònia a Barcelona i president de la Plataforma Proseleccions Catalanes, en la qual, després de mostrar la seva satisfacció per haver-lo conegut, l’informava sobre «les capacitats de l’empresa» com a «proveïdora de serveis de campanyes electorals a nivell mundial», amb «un historial de més de 300 campanyes».

«Tenim els coneixements i l’experiència necessària per ajudar-lo a aconseguir els seus objectius a Catalunya», indica la missiva, en la qual Nin s’oferia a mantenir una reunió. La companyia presentava com a credencials haver participat en la campanya de primàries de Trump i en la del Brexit. La carta va ser compartida per Vinyals al cap d’uns mesos. En concret, la va enviar a través del correu electrònic a Vendrell, a l’empresari i exdirigent de CDC David Madí i al també ex alt càrrec d’ERC Joan Puigcercós.

L’informe de la Guàrdia Civil recull que l’empresa SCL Group era una empresa britànica d’investigació especialitzada en proporcionar dades, anàlisi i estratègia a governs i organitzacions. En aquest sentit, els agents precisen que «pel que sembla» el seu objectiu era «canviar el sentiment de les masses i aplicar-ho en processos electorals». L’institut armat recorda que la seva filial americana és Cambridge Analytica, que hauria recopilat dades de més de 87 milions d’usuaris de Facebook per a, suposadament, ajudar la campanya de Trump per a la presidència dels Estats Units. Afegeix que, segons el propietari de Facebook, Mark Zuckerberg, «era possible que aquestes dades d’usuaris haguessin sigut utilitzades en una campanya de desinformació orquestrada des de Rússia». Al Regne Unit, sempre segons aquest informe, l’empresa prestava «serveis polítics opacs que, pel que sembla, incloïen suborns, enganys» i «investigacions per desprestigiar opositors», i la «disseminació anònima d’informació en campanyes polítiques».

La desobediència pel 155

Altres dels correus de Xavier Vendrell que destaca la Guàrdia Civil són una cadena d’‘e-mails’ de la dirigent d’ERC, Marta Rovira, de novembre del 2017, en què s’explicaven una sèrie de propostes de desobediència en diversos sectors davant l’aplicació de l’article 155 de la Constitució per la DUI. En el correu dirigit a Vendrell figurava una altra direcció: la d’Oriol Amorós March, que ha sigut diputat d’ERC i ha ocupat diversos càrrecs a la Generalitat. Actualment és secretari general de la Conselleria d’Interior.

Entre les propostes figurava «el col·lapse» ciutadà dels serveis de l’administració perifèrica de l’Estat, accions contra els sectors econòmics vinculats a l’Ibex i el «boicot a les forces de seguretat de l’Estat» i als «mitjans de comunicació contraris a les tesis independentistes». Els agents remarquen que «per a això Oriol Amorós considerava molt important tenir un equip separat de la resta que només es dediqués a les mobilitzacions i a la recollida de fons».

Depuració en els Mossos

Notícies relacionades

La Guàrdia Civil deté l'estat major de Puigdemont

Com més població, més recursos

A l’informe de la Guàrdia Civil també es fa una anàlisi del material trobat en els registres efectuats a Vendrell i exposa un missatge de Hotmail de febrer del 2004 –per tant, de l’etapa del primer tripartit, molt anterior al procés–, del qual «no és possible determinar el remitent», en el qual s’adverteix que els Mossos d’Esquadra «estan controlats per determinades forces polítiques amb connivència d’alts caps del cos policial i els alts càrrecs» d’Interior, «que no estava permetent garantir la seguretat ni del Govern, ni de les institucions». El remitent conclou que «no es difongui la seva identitat ni tan sols als mossos afins».

Un altre dels documents inclosos pels investigadors és una breu història del cos català de 13 folis, de la qual se’n desconeix l’autoria, en el qual s’exposa que els Mossos van ser creats per l’extinta CiU com a «servei d’informació per controlar les altres forces polítiques sense interès que treballessin directament amb jutges i fiscals». En aquest sentit, es proposa una «depuració» del cos policial, amb cessaments d’alts càrrecs.