ERC veu en els Pressupostos del 2023 l’última oportunitat d’arrencar èxits del PSOE

El 19 de juny, però, les eleccions a Andalusia, i la patacada socialista, van posar Pedro Sánchez en mode ‘on’ quant a la seva capacitat de resistència. I la primera pedra d’aquesta resistència o resiliència que el líder socialista vol oferir per prolongar tant com sigui possible la legislatura se sosté sobre la pedra clau d’uns Pressupostos Generals de l’Estat, els del 2023.

Inflació disparada

En condicions normals, Sánchez no tindria aquesta necessitat. Prorrogant els del 2022 en tindria prou. Però la inflació de dos dígits que s’està registrant, una cosa inèdita per als menors de 40 anys, provoca que sigui necessari actualitzar els comptes, si no es vol caure en la farragositat i nul·la ductilitat del canvi de partides i això sempre encotillat en el marc definit per al 2022. «Totes les administracions haurien d’aprovar nous comptes per anar bé», apunta un bon coneixedor de les finances públiques.

I Sánchez necessita agilitat en aquests últims 18 mesos que li queden, si les eleccions es retarden fins al gener del 2024 per allò de la presidència espanyola de la Unió Europea en el segon semestre de l’any que ve.

I per aprovar aquests comptes, Sánchez, el PSOE, el Govern roig-morat necessita ERC.

«El PSOE només cedeix sota pressió», apunten fonts de Palau, readaptant les paraules de Gabriel Rufián a la campanya del 2019 quan va assenyalar que «el PSOE no fa, se l’obliga a fer». I ara els republicans veuen una oportunitat d’‘obligar-los a fer’. L’última.

Municipals a la vista

Com ja va assenyalar aquest diari, ERC considera que el 2023 és absolutament inhàbil per al diàleg amb l’Estat. El cicle electoral de l’any vinent inclou gairebé tot el poder local espanyol, com són els municipis i la majoria de les autonomies. És a dir, al maig, els barons del PSOE s’hi juguen les garrofes. Difícil imaginar Emiliano García-Page i Javier Lambán, per escollir dos barons del PSOE a l’atzar, en plena campanya mentre Sánchez negocia amb el ‘separatisme’ i que la mescla no acabi malament.

Tampoc és que ERC es desfaci en desitjos d’abordar les municipals mentre els diaris obren amb imatges de republicans amb el Govern del PSOE tenint en compte que Junts, el seu gran rival al rere país, ha torpedinat fins a l’infinit el diàleg amb l’Executiu al crit que «els d’Esquerra són uns d’ingenus». O ‘pagafantes’.

Per tant, els PGE del 23 obren l’última finestra a un president que ho ha fiat tot al diàleg a tots els nivells. I Esquerra pretén estirar el xiclet. També ha fet passos per a això, com per exemple deixar d’exigir que la transferència d’informació secreta sobre el que va passar amb el ‘Catalangate’ era condició ‘sine qua non’ per a una reunió amb el president del Govern espanyol. En la segona reunió entre Laura Vilagrà i Fèlix Bolaños, a Madrid, just després de les andaluses, la petició ja va ser llançada amb molta menys intensitat.

L’enuig de Tardà

També l’abstenció que es promet en la votació del ple de la llei de la memòria històrica suposa un altre gest d’ERC, per a disgust de Joan Tardà, que ha estat lustres de la seva carrera política mirant d’acabar amb la impunitat dels botxins del franquisme.

La reunió d’aquest divendres, la tercera, entre Vilagrà i Bolaños servirà per fixar la data de la reunió entre presidents que s’abordarà en clau ‘Catalangate’ i recuperació de la confiança de la Generalitat envers l’Estat. I, al seu torn, aquest conclave desbloquejarà la celebració de la tercera reunió de la taula de negociació, que tindrà lloc, si res no es torça, la setmana posterior a la reunió de presidents.

Les dues parts són conscients que en aquesta tercera ocasió no n’hi haurà prou com resumeixen de la reunió amb la simple imatge de la taula amb els participants. Cal que tingui contingut. Però, ¿en tindrà? Fonts de Palau es neguen a donar detalls, però gairebé pel llenguatge no verbal es dedueix que un mínim de carn, al plat de la taula, hi haurà.

¿En quina clau? Sens dubte en matèria «antirepressiva», com qualifica l’independentisme les accions judicials empreses a compte de l’1-O i la DUI. 

L’esperit dels ‘marines’

«Abans d’emprendre qualsevol nou embat contra l’Estat cal haver salvat la situació a tots els que estan sent perseguits per l’anterior», comenta Pere Aragonès als seus pròxims en un pensament gairebé extret dels US Marines, del seu ‘semper fidelis’ i del seu «fins que arribi a casa, no deixarem ningú enrere». Tot i que l’explicació té lògica, raona un alt càrrec del Govern: «Si la gent percep que s’abandonen els perseguits a la seva sort, ¿qui agafarà el relleu?»

Ergo s’espera que es comencin a prendre mesures que permetin descomprimir aquesta pressió. I no només als ‘generals’, com Josep Maria Jové i Lluís Salvadó, per esmentar dos republicans, sinó a tots i de tots els partits.

Notícies relacionades

ERC suavitza la seva oposició a la llei de memòria històrica i s’absté en comissió

El procés també va venir amb tren

Després, o en paral·lel, arribarà la mateixa negociació pressupostària en la qual ERC es conjura que sigui pròpiament sobre els comptes. Fa un any, l’aparició per sorpresa de la llei de l’audiovisual en el Consell de Ministres va forçar ERC a intentar salvar els mobles d’una llei que estava a punt d’aprovar-se. I per a això va fer servir l’única palanca que tenia, els PGE. Per al 2023, l’objectiu d’Esquerra és clar. Més inversions, sobretot en ferrocarril, avançar en el traspàs de Rodalies i, sobretot, sobretot, crear un mecanisme de control sobre el grau d’execució de l’obra pública de l’Estat a Catalunya. ‘Catalangate’ a part, en els últims mesos, res ha sulfurat tant el Govern com aquest 35% d’execució el 2021.

Pressupostos catalans sense el PSC

¿I els Pressupostos de la Generalitat? ¿També han de ser refets de cara al 2023? «Sí», apunta una veu de l’Executiu, «però no amb els socialistes», sentencia. ERC identifica el PSC com l’enemic a batre i vol mantenir-lo lluny de les decisions estratègiques que marquen uns comptes. Els republicans ho intentaran amb la CUP i, quan rebin el seu ‘no’, buscaran els comuns. Una nova prova per a les costures d’un Govern en què el soci porta la batuta d’Economia, tot i que fins ara no es coneix cap gran baralla entre Aragonès i Jaume Giró. Al contrari.