El jutge imputa tres excaps d’ETA per l’assassinat de Miguel Ángel Blanco

El jutge de l’Audiència Nacional Manuel García-Castellón ha acordat citar com a imputats tres excaps d’ETA que van formar part del comitè executiu de la banda terrorista per la seva presumpta responsabilitat en el segrest i assassinat del regidor del PP d’Ermua Miguel Ángel Blanco fa just ara 25 anys.

En una interlocutòria, el magistrat dirigeix el procediment, iniciat arran d’una querella de l’Associació Dignidad y Justicia, basada en l’autoria mediata, contra José Javier Arizcuren Ruiz, ‘Kantauri’; Miguel Albisu Iriarte, ‘Mikel Antza’, i María Soledad Iparragirre, ‘Anboto’, per delictes de segrest terrorista i assassinat terrorista. El jutge també considera responsable dels fets Ignacio de Gracia Arregui, ‘Iñaki de Rentería’, però en el seu cas considera els delictes prescrits. Per poder interrogar el primer, el magistrat cursarà una euroordre, després del rebuig d’una anterior per França.

El titular del Jutjat Central d’Instrucció 6 pren aquesta decisió una vegada rebut l’informe de la Guàrdia Civil encarregat pel jutjat a fi de determinar els membres del comitè executiu d’ETA (‘Zuba’) i la seva possible participació en el segrest i assassinat del regidor d’Ermua, al no haver impedit l’assassinat de Blanco, que va estar segrestat 48 hores abans de ser assassinat. De totes les querelles interposades per Dignidad y Justicia per autoria mediata, basada en la jerarquia amb què actuava la banda terrorista, és la que té més punts de prosperar, pel temps que va estar retingut per intentar fer xantatge a l’Estat.

Posició de domini

García Castellón assenyala que la cúpula d’ETA, malgrat no ser els executors materials dels delictes, van tenir «una participació en comissió per omissió, atesa la posició de domini que ostentava l’òrgan executiu de l’organització terrorista, amb capacitat real durant les més de 48 hores en què es va allargar el segrest per poder aturar-lo, per tant, es pot deduir de la negativa a fer-ho una intenció manifesta a la producció del resultat». 

El jutge, que ja va ser l’instructor de la causa fa 25 anys, fa un repàs de la trajectòria d’ETA des de la caiguda de la cúpula d’ETA a Bidart, el 1992, quan l’organització terrorista va dissenyar una nova estratègia politicomilitar orientada que totes les formes de lluita provoquessin una confrontació constant amb el Govern d’Espanya a tots els nivells, de manera que el desestabilitzés amb més intensitat que la suportada fins aquell moment. 

Entre 1993 i 1994, el nou comitè executiu va planificar i va posar en marxa l’anomenada «estratègia de desestabilització», que incloïa l’assenyalament de càrrecs polítics del PP i del PSOE com a objectius d’ETA, així com la comissió d’altres atemptats o accions terroristes de gran poder desestabilitzador com el segrest, durant 532 dies, del funcionari de presons José Antonio Ortega Lara, o l’intent d’atemptat contra un membre de la família reial.

Segrest d’un regidor

En el marc d’aquesta «estratègia de desestabilització», el comitè executiu d’ETA, diu el jutge, va decidir la comissió d’accions terroristes contra membres del Partit Popular, que exercia tasques de Govern a Espanya, utilitzant un nou procediment: el segrest d’un militant d’aquesta formació sota l’amenaça de l’assassinat si el Govern no accedia a les exigències que li eren plantejades. 

«El segrest d’un regidor del PP era una prioritat absoluta per a la ‘direcció’ d’ETA, acció que calia portar a terme precisament a l’estiu i ‘al més aviat possible’» segons consta en les comunicacions orgàniques manuscrites pel responsable dels comandos d’ETA José Javier Arizkuren Ruiz, dirigides a uns dels seus comandos, l’anomenat ‘Biscaia’. I això convertia Blanco en «objectiu preferent d’ETA, no ja del comando Donosti, sinó de tota l’organització terrorista».

Poder evitar-ho

Notícies relacionades

Marimar Blanco denuncia que l’alcalde d’Ermua (PSOE) no la deixa parlar en l’homenatge al seu germà

El 60% dels joves no saben qui va ser Miguel Ángel Blanco

Pel magistrat, tenint en compte la manera d’actuar d’ETA, en què la seva principal estructura directiva, el seu comitè executiu, era l’òrgan on es decidien, es planificaven, es dirigien i s’autoritzaven les accions terroristes que cometien els comandos d’acció d’ETA, «és improbable que una acció terrorista com la portada a terme contra el regidor del PP fos realitzada per un comando sense que hi hagués una decisió i una planificació prèvia, així com unes ordres concretes i específiques, emanades de la principal estructura directiva d’ETA».

Per això haurien pogut haver-ho evitat i no ho van fer, malgrat les múltiples crides que, després del segrest de la víctima, es van produir per part de la gran majoria de la societat civil espanyola i de la classe política dirigent en aquell moment. Com que tenien una posició de comandament que els permetia evitar el crim, els en considera autors.