Dues reunions abans de final d’any i al·lusions vagues a l’espionatge

Malgrat que el ministre de Presidència, Félix Bolaños, ha evitat referir-se al «conflicte polític» en la seva compareixença posterior a la reunió que ha mantingut amb la consellera Laura Vilagrà, l’expressió sí que apareix en l’acord marc. El text recull que quan la taula es reuneixi perquè els dos executius «plantegin la seva visió i les seves propostes per a la resolució del conflicte polític», ho farà «públicament» i de manera alternativa a Madrid i Barcelona. «La voluntat de les parts és celebrar un mínim de dues reunions públiques de la taula en el que queda de l’any 2022, amb acords en cada una de les esmentades reunions. En tot cas, les parts aniran valorant i pactant el nombre de reunions que es considera necessari fer», diu el document.

Els dos executius es comprometen a «apostar per la via política», en contrast amb el sistemàtic recurs a la via judicial que va fer servir el PP per lluitar contra l’independentisme. A més, asseguren que buscaran l’aprovació de «mesures concretes que representin un avenç mesurable de les negociacions i que, al seu torn, augmentin el grau de confiança mútua necessària per continuar avançant».

En conseqüència, els dos executius es comprometen a «superar la judicialització» del conflicte, perquè «incrementa la polarització de posicions i dificulta la recerca de solucions». Tanmateix, a petició del Govern el document inclou també una al·lusió a la necessitat de garantir la «seguretat jurídica». Com succeeix en gairebé tots els passatges del text, ni és tan contundent com voldria la Generalitat –no parla de la «repressió» contra el sobiranisme– ni dona per superat el sot que ha suposat l’espionatge polític, com busca el Govern.

A falta d’acords de més presència, l’acord marc remarca que les converses entre governs es conduiran amb «absolut respecte» i amb l’acceptació prèvia que els punts de partida de les dues parts estan molt allunyats. «Els dos governs es comprometen a facilitar un bon clima per a la negociació de les propostes, amb la voluntat sincera d’arribar a acords parcials i, en el seu cas, a un acord final. Els esmentats acords han de partir del reconeixement de les diferents visions polítiques i socials i contribuir a superar les diferències», afegeix el text.

La Generalitat no ha aconseguit que el document reculli més que algunes vaguetats sobre l’espionatge a què es va sotmetre desenes de líders polítics, entre els quals Pere Aragonès. L’acord marc que s’ha presentat aquest dilluns no es refereix al ‘Catalangate’ en concret, ni explicita el compromís que no es repeteixi que exigeix la Generalitat, i amb prou feines al·ludeix a la necessitat de «garantir en tot moment els drets fonamentals, la privacitat i la llibertat política i ideològica de totes les persones que s’identifiquen amb les posicions polítiques i democràtiques presents a Catalunya, rebutjant actes, decisions o mecanismes il·legítims que vulnerin aquests drets per la mera adscripció a una ideologia o visió territorial».