Marta Rovira: «No hi haurà desglaç sense resultats a la taula de negociació. ERC ha acabat el crèdit polític i ja no fia»

¿La negociació dels Pressupostos de l’Estat per al 2023 suposen l’última oportunitat d’ERC per aconseguir cap de les seves reivindicacions?

No hi haurà desglaç fins que no hi hagi resultats a sobre de la taula, ERC ha acabat el crèdit polític i ja no fia. Ve una tardor complicada i estem disposats a negociar, però volem resultats visibles a la taula de negociació. Perquè aquest és el motiu pel qual vam recolzar la investidura de Pedro Sánchez.

¿Ha rebaixat el to ERC en l’exigència d’informació sobre el Catalangate?

No. Però per més que cridem, les nostres demandes no es compliran. Nosaltres podem pressionar, políticament i judicialment. Nosaltres farem del Catalangate una qüestió internacional.

 ¿A ERC li interessa, pensant també en el Govern, que Pedro Sánchez aguanti fins al gener del 2024?

ERC no ha firmat un xec en blanc amb Sánchez. No ens serveix l’excusa que si no governa ell, vindran el PP i Vox. El Govern de PSOE-UP no lidera allò a què es va comprometre en l’inici de la legislatura. No vull fer populisme, però si el Govern més progressista de la història no avança en les qüestions socials i en el conflicte català, ¿quina diferència hi ha entre un Govern d’esquerres i un de PP-Vox?

Però es fa difícil pensar que amb el PP hi haurà una taula de negociació amb la Generalitat...

Per això invertim en aquesta legislatura, perquè, probablement, se’ns acaba el temps.

«El PSOE no fa, al PSOE se l’obliga a fer», va dir al seu dia Rufián. ¿Tenen esperança que en aquesta etapa que s’obre ara hi hagi un canvi?

Ens agradaria un Govern, no només del PSOE, també d’UP, amb convicció política. I només veiem un acomplexament absolut davant el PP i el nacionalisme espanyol que els gela. Veiem molt de càlcul electoralista. No combaten la catalanofòbia, van a eleccions avergonyits per asseure’s a una taula amb la Generalitat.

 Entre l’autodeterminació i el final de la ‘repressió’ sembla més factible avançar en aquest últim camp.

Necessitem igualtat de condicions per poder entrar a la part substantiva de la negociació, que és política i que ha de donar resposta a aquesta majoria de catalans que volen votar en un referèndum sobre la independència de Catalunya. La negociació ara és asimètrica.

 ¿Cal recuperar tots els perseguits per l’1-O abans d’encarar un nou embat a l’Estat?

No és una condició prèvia, és una condició que ha de complir l’Estat si vol respectar els drets humans i la democràcia.

¿Tenen ja un pla b?

Ens estem preparant per a tots els escenaris, especialment per als pitjors. Que no hi hagi resultats, que hi hagi una majoria PP-Vox...

 ¿Què opina la comunitat internacional sobre com es desenvolupa la taula de diàleg?

Quan el Govern va reconèixer que existia un conflicte entre Catalunya i Espanya automàticament ens va habilitar com a interlocutor i molts que abans no s’atrevien ara s’adrecen a nosaltres. Perquè els ha obert la porta a parlar amb tots dos bàndols. La repressió política està molt mal vista en la comunitat internacional, cosa que no valorem. Crec que la internacionalització de la negociació i de la repressió ens ajudarà a resoldre el conflicte polític.

¿L’esquema d’ERC de separar la negociació autonòmica (traspassos, inversions) de la taula política ha caducat?

El procés de negociació és entre governs. La negociació dels PGE és d’ERC. I sí que és veritat que ERC, per donar suport als PGE exigeix resultats a la taula. Perquè és el centre de tota la nostra política en política espanyola. Sabem que el PSOE va dient que no som uns socis fiables. I ho diu perquè funcionen amb vells esquemes mentals: nosaltres no som Convergència, ni volem ser-ho. Jo soc d’ERC perquè la manera de governar de CiU no m’ha convençut. Tot i que puguem compartir alguns objectius polítics. Per a ERC, el peix al cove no ha sigut mai una opció. Per això no ens entenen.  Per això veiem en els PGE una oportunitat de pressionar per a la prioritat, la taula. Nosaltres no utilitzarem els nostres vots al Congrés per rebaixar l’agenda política, per tornar al peix al cove, per un plat de llenties.

 Pregunta en abstracte. ¿En quin moment un president del Parlament amb causa judicial oberta hauria de dimitir?

Com a secretària general d’ERC, si em trobés en aquesta situació d’una causa de presumpta corrupció, jo li demanaria a aquest abstracte president de la Cambra que fes un pas al costat mentre durés el procés judicial.

I ara en concret, ¿Laura Borràs ja va tard per al pas al costat?

¿La secretària general d’ERC pot demanar-li a Borràs que faci a, b o c? No. Això sí, ells tampoc ens poden exigir que, arribat el moment, fem a, b o c. Tenim tota la legitimitat de posicionar-nos sobre el que ells decideixin.

 ¿Es pot pactar la renovació de la CCMA o la llei del català amb el PSC, però no els Pressupostos?

Són coses diferents. En la CCMA era obligatori entendre’s amb el PSC. En el català, sense el PSC el consens hauria fet un pas enrere. El problema, amb tot, no és aquest. És que es mantenen velles dinàmiques en les elits, perquè a Catalunya hi ha hagut el bipartidisme (CiU-PSC). Per això estratègicament busquem el suport de la CUP i dels comuns, per trencar amb aquest bipartidisme. I sobre els Pressupostos... ¿ens entendríem amb el PSC? ¿Quins són els seus dos grans projectes? Els Jocs Olímpics, sense haver-lo treballat prèviament amb altres comunitats i l’ampliació de l’aeroport del Prat. Dos projectes unilaterals del Govern, amb el PSC d’adulador

Notícies relacionades

ERC es planteja ara fer caure Laura Borràs quan se li obri judici oral

ERC suavitza la seva oposició a la llei de memòria històrica i s’absté en comissió

Som molt lluny d’un Govern interblocs, a favor i en contra del referèndum.

No veig que hi hagi blocs perquè el referèndum inclou els del sí i els del no. Perquè el PSC formi part d’aquesta governança ha de voler representar aquest 70-80% de la societat catalana que creu que el conflicte es resol votant.