Félix Bolaños: «Som partidaris de reformar la sedició, però avui no hi ha majoria per abordar-la»

Rep EL PERIÓDICO a la seu de la Delegació del Govern a Catalunya, a un pas de Gràcia, hores després de la seva trobada amb la consellera de Presidència, Laura Vilagrà, i es mostra satisfet del camí recorregut. Demana no precipitar-se amb els «terminis», no avançar passos, insisteix que es tracta d’anar acostant postures amb el diàleg com a «única via» per restablir confiances. La sortida, diu, seran solucions «transversals», acords «majoritaris» que superin la dinàmica de «blocs». Bolaños se sent còmode amb la seva comesa, aspira a ser el madrileny que va contribuir a apaivagar Catalunya.

Després d’haver fixat amb Vilagrà la reunió dels presidents Pedro Sánchez i Pere Aragonès el 15 de juliol a la Moncloa, ¿quan es reunirà la taula de diàleg? Han pactat que hi hagi dues cites en el que queda d’any. ¿N’hi haurà aquest mes?

No voldria condicionar la data, perquè l’important és el contingut. Farem el mateix que vam fer amb la reunió de divendres: treballar intensament i discretament i, quan hi hagi un acord, fer-lo públic als ciutadans, que és al que ens vam comprometre fa un any. La nostra voluntat és organitzar dues reunions de la taula en el que queda d’any, però no ens posem terminis; l’important és que continuem avançant, que hi hagi acords, que hi hagi diàleg i, quan tinguem contingut per a aquestes taules, les convocarem, les celebrarem i farem públics els acords perquè la ciutadania els conegui. És on poso l’accent. Hi havia una situació de tensió insuportable a Catalunya i avui estem superant-la gràcies al diàleg, que és l’única via perquè la relació de Catalunya i la resta d’Espanya vagi a poc a poc allà d’on mai hauria d’haver sortit.

¿Sobre quin contingut estan treballant? Estan intentant guanyar temps, però no sabem els continguts o matèries concretes.

Hem posat el focus en qüestions que impliquin solucions i acords transversals, que puguin recollir la voluntat i l’acord de la majoria de la societat catalana. Crec que aquesta és la clau del que estem fent.

Concreti’m, posi-me’n un exemple.

Estem sent discrets sobre els acords en què estem treballant perquè no volem introduir cap element de pressió a la negociació. Per descomptat que partim de posicions molt diferents en el Govern i en la Generalitat, però estem fent un esforç a través del diàleg per arribar a punts de trobada que han de representar acords que seran molt transversals, molt majoritaris en la societat catalana i que superin els blocs una vegada per sempre. Aquest és el futur de Catalunya, atendre les necessitats dels ciutadans de Catalunya. És estar en línia amb els fons europeus, amb el reforçament de l’Estat del benestar que estem fent a tot Espanya i que Catalunya sigui una regió, com ha sigut sempre, motor d’Espanya i motor de la UE.

Digui’m almenys si l’acord està molt madur.

S’hi ha de continuar treballant. Tot en el que estem treballant parteix de posicions molt diferents i no passa res, és normal que sigui així. L’important és anar acostant-se, que les postures acabin confluint i que acabem aconseguint punts d’equilibri, com l’acord que vam aconseguir divendres, que és important perquè enforteix l’aposta dels dos governs pel diàleg, per les solucions polítiques i transversals, molt majoritàries.

La Generalitat diu que s’està avançant en mesures antirepressives. En el document acordat [aquí en PDF] es parla de desjudicialització. ¿Què suposa això per al Govern?

Suposa apostar per la política. Quan la política es judicialitza, és veritat que només cronifica els conflictes.

¿I si hi ha una sospita de delicte? Aquesta setmana, Laura Borràs, presidenta del Parlament, va comptabilitzar verbalment el vot del diputat fugit Lluís Puig, contra el criteri del Tribunal Constitucional. ¿Miraran cap a una altra banda?

Per descomptat que la llei s’ha d’aplicar i la Constitució també, com està passant des que Pedro Sánchez és president del Govern. Ningú està parlant d’això. Molt al contrari: la desjudicialització també és que es compleixi la llei i la Constitució, però sobretot és fer política útil, que és la que els ciutadans mereixen, arribar a acords. La judicialització de la política ha condicionat la vida i la societat catalana durant anys. Ha cronificat els conflictes. Dues postures irreconciliables que no es miraven de cara per intentar buscar un punt de connexió. Ara el que estem fent és aparcar aquell moment per passar a una nova fase, que és la de la política de veritat, en la qual s’asseuen els diferents per intentar arribar a acords, i crec que és molt positiu per a Catalunya que estiguem obrint aquesta etapa amb una aposta claríssima pel diàleg. Nosaltres apostem per l’agenda del retrobament. Era molt trist que gairebé el 40% dels catalans el 2018 reconegués que havia deixat de parlar de política amb amics i familiars i el 2022, en canvi, segons alguns estudis molt recents, Catalunya és avui la comunitat amb menys polarització partidista. Hem avançat molt i hem de continuar avançant.

¿Reprendrà el Govern la reforma dels delictes de sedició i rebel·lió o està definitivament aparcada?

La posició del Govern no ha canviat en això. El president ho va dir fa poc. Som absolutament partidaris que en la nostra legislació penal estigui homogeneïtzada amb la resta de legislacions penals de països del nostre entorn, que són democràcies avançades, consolidades, però el cert és que l’aritmètica parlamentària és la que és: no hi ha una majoria ara mateix per abordar aquesta reforma.

¿Per quan estaran les dues lleis que va prometre el president, la nova de secrets oficials i la reforma de la llei reguladora del CNI?

Estem treballant molt en la llei de secrets oficials. Crec que podrem tenir un avantprojecte molt avançat en les pròximes setmanes

¿Abans de l’aturada d’estiu?

És possible. Són dos compromisos del president i es compliran. Estem intensificant el treball en la llei de secrets oficials, que és la que depèn directament del meu ministeri, per poder tenir un text ben aviat.

¿I la del CNI?

S’està treballant també en el Ministeri de Defensa i, per tant, es complirà el compromís del president d’emprendre una reforma d’aquesta llei.

¿Quina serà la proposta política del Govern, més enllà de l’agenda del retrobament? Els independentistes plantegen amnistia i referèndum i els pregunten a vostès quin és la seva, no els val l’agenda. ¿Hi haurà una proposta en ferm del Govern, una reforma estatutària per a la qual no hi hauria majoria? ¿Quina és la sortida política al conflicte?

Crec que és important que anem pas a pas, que en un conflicte que s’ha generat en una dècada en la qual hi ha hagut molta tensió i moltes diferències, moltes decisions que van acabar tensant la societat, ara no podem posar-nos terminis. Si en una dècada es van trencar vincles i es va tensar la societat catalana, necessitem temps per anar treballant i s’ha d’anar generant confiança. Durant el camí hi ha d’haver acords com el que vam aconseguir divendres i hi ha d’haver diàleg. És clar que hi haurà dificultats, no només derivades de les posicions tan diferents entre el Govern i la Gerneralitat. Però no avancem esdeveniments. La posició de l’independentisme és coneguda i nosaltres creiem que un referèndum només cronificaria el conflicte. El que volem són solucions transversals en les quals es pugui sentir còmoda una amplíssima majoria de la societat catalana.

¿Aquest desglaç ha servit perquè s’hagi pogut reconduir la relació amb ERC en el Congrés i que torni a ser un soci clau de legislatura?

El Govern i ERC compartim una agenda progressista per a Espanya i crec que les dificultats que puguin sorgir no haurien d’afectar.

Però han afectat.

No haurien d’afectar en el futur, d’ara endavant. L’agenda progressista és protegir les classes mitjanes, els treballadors. Tenim una inflació molt alta, provocada per la guerra de Vladímir Putin. El que hem de fer des del Govern és adoptar mesures per protegir i ajudar la ciutadania, sobretot les classes mitjanes. Estem abaixant el litre de la gasolina, estem congelant la bombona de butà, estem elevant l’ingrés mínim vital, les pensions no contributives, donant ajudes directes, estem abaixant la factura de la llum reduint l’IVA, anunciant que hi haurà un impost a les elèctriques perquè no paguin els de sempre, perquè paguin les elèctriques, que estan tenint beneficis derivats dels preus del gas i de les matèries primeres. Aquestes polítiques, que són progressistes i que milloren la vida de la majoria de la gent, són polítiques en les quals coincidim, perquè això és una agenda progressista de govern.

Notícies relacionades

Sánchez confirma les dates de l’últim examen del curs: el debat de la nació serà el 12, 13 i 14 de juliol

Govern i Generalitat emprenen el desglaç malgrat el xoc per Pegasus

¿És ERC, de nou, soci preferent de legislatura, també de cara als Pressupostos del 2023? Aquesta posició ha sigut reemplaçada en els últims mesos per altres grups i fins i tot per Bildu.

Jo no voldria qualificar de cap manera les relacions amb els grups. Crec que el Govern té la responsabilitat de prendre les decisions i de parlar amb els diferents grups per aconseguir vots. Per millorar la vida de la gent, busquem suports sota les pedres, és clar que sí. Amb tots els grups, també amb ERC. Especialment amb ERC, amb qui coincidim en aquesta visió progressista. No té cap sentit que no es voti a favor de mesures que milloren les condicions laborals o econòmiques dels nostres conciutadans, per això estem disposats a col·laborar, com hem fet en altres èpoques, per aconseguir protegir la vida dels nostres ciutadans.