Torna el ple estrella del Congrés set anys després: així serà el debat sobre l’estat de la nació

Aquesta espècie d’examen anual a l’estat del país i a la gestió del Govern el va instaurar Felipe González el 1983, en la segona legislatura. Tot i que res obliga a convocar-lo, la tradició parlamentària era fer-ho cada any, tret d’aquells en què hi hagi cita amb les urnes. Pedro Sánchez, després de quatre anys al Govern, era l’únic president que no s’havia sotmès a aquest gran debat parlamentari des que es va instaurar. Va arribar a la Moncloa el juny del 2018 després d’una moció de censura, el 2019 va ser un any amb dues eleccions i el 2020 va esclatar la pandèmia. Però el 2021 va acabar sense que el socialista el convoqués per voluntat pròpia. És el president que més temps ha deixat passar des de la seva investidura sense convocar aquest debat: hauran transcorregut 917 dies des de la seva presa de possessió, el 7 de gener del 2020. També Mariano Rajoy va estar gairebé dos anys en el càrrec sense sotmetre-s’hi: anava a celebrar-lo el dia de la moció de censura.

La Constitució no regula, ni tan sols esmenta, el debat sobre l’estat de la nació. Es registra com una comunicació del Govern, com va fer Felipe González al plantejar-lo per primera vegada i comptar amb el beneplàcit de Manuel Fraga, i es regeix conforme al que disposa en els articles 196 i 197 del reglament de la Cambra baixa. En la majoria d’ocasions s’ha celebrat la primera meitat d’any, i el seu transcurs s’ha anat conformant més aviat per usos i costums. José María Aznar i José Luis Rodríguez Zapatero són els dos presidents que mai han faltat a la cita amb aquest debat: el van convocar any a any, quan tocava i sense contratemps.

Intervencions eternes

El ple de dimarts arrencarà a les 12 del migdia amb l’exposició del president del Govern, sense límit de temps. En el primer debat, el de 1983, el llavors líder d’Aliança Popular, Manuel Fraga, va apuntar la que seria una queixa comuna en els que arribarien després. «Potser es pot trobar que hi hagi poc missatge per a tan llarg metratge», li va dir a Felipe González després que aquest exposés durant gairebé dues hores el balanç del seu govern. Aquella va ser la intervenció inaugural més llarga, tot i que seguida de prop per la de José Luis Rodríguez Zapatero el 2005, amb una hora i gairebé tres quarts. El president socialista ostenta també el rècord d’haver-lo despatxat més ràpid, amb tot just 50 minuts, el 2007. Els cara a cara d’Aznar amb els diferents líders de l’oposició a qui es va enfrontar en els seus dos governs –González, Borrell i Almunia– també van tenir fama de llargs, perquè les sessions van acabar sempre més enllà de mitjanit.

Després de l’aturada, a les quatre de la tarda es reprendrà el debat amb les intervencions dels grups parlamentaris, per ordre de més nombrós a menys, a excepció dels socialistes, que ho faran en últim lloc. Els portaveus tenen mitja hora per a les seves intervencions. Pedro Sánchez pot intervenir en qualsevol moment per respondre als diferents partits un a un o fer-ho de manera acumulada i sense límit de temps. I els portaveus tenen un torn de rèplica de 10 minuts cadascun. El previsible és que s’allargui fins dimecres, jornada en què hi intervindran els portaveus als quals no els hagi donat temps de fer-ho. Després, el ple continuarà amb altres assumptes inclosos en l’ordre del dia: la presa en consideració d’una proposició de llei del PSOE i l’acord per tramitar en mode exprés la reforma de la llei del Poder Judicial.

Les resolucions

Després dels duels dialèctics, els partits tindran 30 minuts per presentar les seves propostes de resolució –fins a 15 per grup parlamentari– que es votaran en la sessió de dijous. Són iniciatives de contingut polític, sense més transcendència pràctica, però amb molta càrrega simbòlica: perdre’n algunes o alguna amb importància és una derrota per a l’Executiu, i pot mostrar-lo debilitat.

Mitja hora abans de l’inici del debat, a les 9.30 del matí, la Junta de Portaveus decidirà l’ordre de debat d’aquestes propostes de resolució, que defensaran els seus autors per ordre de més a menys nombrós en torns de deu minuts. Es votaran individualment, amb les esmenes que acceptin els seus autors, i s’aprovaran aquelles que aconsegueixin la majoria simple. El Govern també ha volgut que aquest ple, l’últim del calendari de sessions, voti el dictamen de la llei de memòria democràtica, la reforma de la llei del poder judicial i els dos últims decrets, el de mesures anticrisi i el del personal sanitari.

Moments per al record

Notícies relacionades

Com més població, més recursos

L’Advocacia de l’Estat veu compatible la condemna del procés i l’amnistia

Malgrat l’avorriment, la cita parlamentària estrella ha sigut escenari d’alguns dels debats més recordats. Aznar va encunyar el seu cèlebre «¡Vagi-se’n, senyor González!» en el de 1994, i la dura acusació de Rajoy a Zapatero el 2005 d’haver «traït els morts» en mans d’ETA. Aquesta serà la primera vegada que el líder del principal partit de l’oposició no doni la rèplica al president del Govern: Alberto Núñez Feijóo serà a les files del grup parlamentari popular, però no hi pot intervenir perquè no és diputat. Ho farà la portaveu, Cuca Gamarra.

L’última vegada que es va celebrar, Rajoy i Sánchez es van llançar frases gruixudes. «Jo a vostè me’l prenc molt més seriosament que molts dels seus, i em costa», va dir el primer al segon. En aquella cita, corrupció i rescat a la banca van ser els temes estrella, Rosa Díez va ser una de les protagonistes, Alberto Garzón apuntava a Grècia i qui va posar sobre la taula la falta de propostes per al «problema polític de Catalunya» era Josep Antoni Duran Lleida. En temps d’inestabilitat política, set anys és tota una eternitat.