Sánchez gira a l’esquerra per activar a les seves bases a un any de les generals

La sortida, en un temps ple d’incerteses, amb la inflació, «malaltia greu» de l’economia, percudint severament en la vida de tots els ciutadans, serà per l’esquerra. Clarament per l’esquerra. Pedro Sánchez imprimeix un gir evident i sense matisos en la seva acció de Govern en un moment crucial de la legislatura, a tot just any i mig de les eleccions generals, com a fórmula magistral per rellançar l’Executiu i intentar treure de la depressió la seva base electoral. També per alleujar aquestes «classes mitjanes i treballadores» a les quals tant apel·la, la «majoria social», perseguint identificar el PP com el partit d’una casta «privilegiada». També per contrastar el seu model de gestió socialdemòcrata amb la dels populars. També per cohesionar el seu propi Gabinet, assumint com a pròpies propostes d’Unides Podem.

El president va combinar aquest dimarts tots aquests elements en l’arrencada del Debat de l’Estat de la Nació en el Congrés, el primer del seu mandat, el primer en més de set anys, el número 26 de la història del parlamentarisme a Espanya. Sánchez va voler marcar la jornada a la Cambra baixa, amb una bateria de mesures «d’impacte», com havien promès al seu equip. I com jutjaven ministres i diputats plenament eufòrics «ho va aconseguir». «Tant en el contingut com en la forma». Pel calat de les iniciatives i perquè va estrenar un to molt més «empàtic» i «pròxim», fent-se «càrrec» en primera persona del sofriment dels ciutadans. Posant-li «ànima» a la gestió de l’Executiu, una sensibilitat que precisament Yolanda Díaz deia trobar a faltar.

Sánchez va assegurar davant el Congrés que el seu Govern anirà «a totes» per combatre la inflació i les conseqüències econòmiques de la guerra d’Ucraïna. S’hi deixarà «la pell», va dir. I a partir d’allà va desgranar un rosari de mesures. Quatre d’aquestes, les més significatives. Un, l’anunciat impost a les grans elèctriques, gasistes i petroleres, per dos exercicis, que li permetrà recaptar 2.000 milions més a l’any. Dos, un nou impost a la banca, també per dos exercicis, i amb el qual l’Estat ingressarà 1.500 milions anuals. En total, pels dos recàrrecs, «excepcionals i temporals», Hisenda cobrarà 7.000 milions extra. Es tramitaran via proposició de llei firmada pel PSOE i Unides Podem perquè la tramitació sigui més àgil i discorri en paral·lel a la dels Pressupostos del 2023.

Tercera mesura. Gratuïtat dels abonaments de Renfe de Rodalies, Rodalies i Mitjana Distància, de l’1 de setembre al 31 de setembre del 2022. La bonificació ja no serà del 50% previst, sinó del 100%. I quarta: beca complementària de 100 euros mensuals per a tots els estudiants més grans de 16 anys que ja disfruten d’una beca, entorn d’un milió (per la qual cosa el cost per a l’Estat s’elevarà a uns 400 milions d’euros), perquè cap alumne abandoni els seus estudis per raons econòmiques. El Govern pretén, d’una banda, fomentar el transport públic per reduir la factura energètica, i de l’altra, erosionar el PP al remarcar la diferència amb les beques per a «classes mitjanes» de la presidenta madrilenya, Isabel Díaz Ayuso, dirigides a rendes familiars de més de 100.000 euros, una decisió del gust de Vox que ha revoltat l’esquerra i fins i tot l’escola concertada.

Bonificaciones, impuestos y becas: Estos han sido los anuncios de @sanchezcastejon pic.twitter.com/QB2FJO3l45

— Europa Press TV (@europapress_tv) 12 de julio de 2022

«No volen sentir-nos parlar del que va bé»

Sánchez en va sumar moltes altres de demanades per incidir en el missatge que al Govern li queda encara molta tasca per fer i no hi haurà avançament electoral. Lleis de mobilitat sostenible, d’indústria, de mecenatge, de protecció de l’informant en casos de corrupció, contra el tràfic, contra la discriminació racial, de regulació dels ‘lobbies’, de secrets oficials... També es crearà finalment el Centre Estatal de Salut Pública per atendre millor les emergències sanitàries, es llançarà el programa Codi Escola 4.0 per desenvolupar les competències en programació i robòtica dels nens d’Infantil, Primària i ESO i es desbloquejarà de manera «immediata» l’operació Campament a Madrid, per construir 12.000 vivendes (el 60%, públiques).

El president va fugir de triomfalisme durant el seu discurs, d’una mica menys d’hora i mitja. Es va decantar per un diagnòstic «realista», fins i tot amb petites dosis d’autocrítica. «Els espanyols no volen sentir-nos parlar del que va bé ni del que hem fet bé. Volen que ens centrem en el que està malament i que els expliquem quines mesures estem adoptant per solucionar-ho», va assenyalar, un exercici de contrició tributari del pèssim resultat del PSOE (i del conjunt de l’esquerra) en les eleccions andaluses del 19-J que han impulsat el gir definitiu de l’Executiu. Sánchez va insistir que coneix el sofriment dels ciutadans, que no li posa atenuants, que se’n fa «càrrec». «I no em desviaré del tema. El gran repte que avui té Espanya es diu inflació».

Claredat i mesures «eficaces» i «fàcils d’entendre» és el que perseguia la Moncloa a l’hora de dissenyar aquest debat. Que un ciutadà (i l’oposició) comprengués a la primera què persegueix el Govern i a qui mira per repartir les càrregues. «Estarem del costat dels que més necessiten l’auxili dels poders públics tot i que al fer-ho incomodem els més poderosos. Aquest és el meu afany, anirem a totes», va verbalitzar Sánchez, filant amb aquest discurs més a l’esquerra que va fer sortir a penes uns dies després del 19-J i que aquest debat de la nació va consagrar com a marca de final de legislatura.

La primera reacció tangible va venir de la borsa: els bancs van caure aquest dimarts un 8,6% després de l’anunci de l’impost extraordinari. «Alguns han captat el missatge», assenyalaven a la Moncloa, «i les coses es resituaran». «¿La gent no entendrà que recaptem 1.500 milions quan el 2021 la gran banca va tenir 20.000 milions de benefici?», es preguntava una ministra.

Rifirrafe de la oposición con Sánchez en la réplica del Debate del Estado de la Nación https://t.co/nysHPgE1Dg pic.twitter.com/uAYWlEJ9Ss

— Europa Press TV (@europapress_tv) 12 de julio de 2022

Un PP «desarborat»

El discurs de Sánchez va servir per aixecar l’ànim als seus (ho provava la celebració immediata del grup socialista), aquietar el soroll en la coalició i amansir els socis. Unides Podem no va tenir objeccions a qualificar de «valents» les mesures anunciades (la crítica a l’Executiu va venir per la tràgica mort de 37 immigrants a la tanca de Melilla), i ERC fins i tot va aplaudir que el president s’hagués «aixecat d’esquerres». El cert és que la Moncloa va pilotar amb total reserva el contingut de la intervenció de Sánchez: els morats tenien nocions de la filosofia del discurs, però desconeixien les iniciatives concretes que el president anunciaria en tribuna. Però en aquest cas amb prou feines va importar perquè els van agradar. Havien servit per «cohesionar» l’Executiu, insistien en l’equip del líder.

A la Moncloa sentien que havien guanyat el debat ja des del matí. Però aquesta sensació es va reforçar, segons el seu parer, a l’escoltar un PP, advertien, al qual van agafar amb el peu canviat. Cuca Gamarra, amb un Alberto Núñez Feijóo a la seva vora de convidat de pedra (no hi podia intervenir, al ser senador i no diputat) es va enredar una vegada més amb ETA i amb les víctimes del terrorisme, prova per al Govern que els populars «tenen poc a aportar», poca «alternativa» i «pocs arguments».

.@ionebelarra aplaude el "cambio de rumbo" en el Gobierno https://t.co/TyIG5PYda4 pic.twitter.com/EFOoreM8Xu

— Europa Press TV (@europapress_tv) 12 de julio de 2022

Notícies relacionades

Podem celebra el «canvi de rumb del Govern» després dels anuncis de Sánchez

Rufián irrita Sánchez mostrant les suposades bales de l’assalt de Melilla

Sánchez va pressionar perquè Gamarra revelés l’opinió del seu partit sobre els dos nous impostos. Sense èxit, i això li va valer, juntament amb el record d’Ayuso, per acusar-lo de defensar «no el 95% dels ciutadans, sinó un 5% de privilegiats». I de passada, en el curs d’una dúplica més vibrant que en la primera resposta, va posar dret al seu grup al retreure al PP que utilitzés el difunt Alfredo Pérez Rubalcaba per treure «rèdit» del terrorisme, com ja va fer fa anys quan ETA encara matava. La segona enganxada de la tarda va arribar amb el republicà Gabriel Rufián, quan va exhibir tres bales per la crisi de Melilla. Gest que va irritar enormement el president: «s’ha equivocat greument. És un error imperdonable».

«Aquest dimarts ho hem guanyat tot. Després qui sap si perdrem a les urnes. Però no hem deixat flancs oberts. Els nostres estan eufòrics», deia un diputat socialista, retratant una impressió que molts compartien. Després d’acumular setmanes de depressió, sobresortia l’esperança. El xut d’energia que necessitava el partit per afrontar la recta final de la legislatura.