Brussel·les insta de nou Espanya a renovar amb caràcter «prioritari» el CGPJ

La Comissió Europea fa tres anys que avalua el sistema judicial, els mecanismes de lluita contra la corrupció, la llibertat de premsa i el pluralisme o els mecanisme de control en els Vint-i-set països de la Unió Europea però la conclusió i la recomanació quant a la renovació del Consell General del Poder Judicial (CGPJ) espanyol és la mateixa: «Continua sent causa de preocupació» que segueixi bloquejada des del desembre del 2018». «Espanya ha de renovar aquest òrgan judicial amb caràcter prioritari i iniciar, immediatament després de la renovació, un procés per adaptar el nomenament dels seus membres, tenint en compte les normes europees», afegeix l’informe. 

És una de les principals conclusions del tercer informe sobre l’estat de dret adoptat aquest dimecres per l’Executiu comunitari, que avalua la situació des de l’1 de gener del 2021 i inclou per primera vegada recomanacions per identificar les llacunes existents i redoblar la pressió sobre els estats membre. Com ja va fer l’any passat, Brussel·les torna a donar una estirada d’orelles a Espanya i l’insta a modificar una vegada per sempre el sistema de nomenament del CGPJ, per alinear-lo amb els estàndards europeus, de manera que «no menys de la meitat dels jutges siguin elegits pels seus parells». 

A més, tot i que reconeix que hi ha hagut canvis per millorar i augmentar la transparència en les relacions entre el Govern i el Fiscal general –esmenta per exemple el dictamen del comitè d’ètica judicial sobre els deures ètics dels jutges que es reincorporen a les seves funcions judicials després d’haver ocupat un càrrec polític–, retreu a Espanya la coincidència dels mandats.

Sí que considera, en canvi, que hi ha hagut «progressos» en quan a la digitalització de la justícia i la qualitat d’aquesta –gràcies per exemple a l’aplicació de mesures per facilitar l’accés a les persones amb discapacitat– i que Espanya avança per bon camí amb la reforma del codi processal penal i la llei de dret de defensa, però encara no ha aconseguit resoldre els problemes relacionats amb els recursos del poder judicial i la durada dels procediments continua sent un repte.

Lluita contra la corrupció

Quant al balanç sobre la lluita contra la corrupció, l’anàlisi torna a estar envoltada d’ombres. Tot i que Espanya estudia l’adopció d’un Pla Nacional de Lluita contra la Corrupció i han augmentat els recursos de la Fiscalia, «la investigació i l’enjudiciament de la corrupció d’alt nivell continuen sent preocupants, ja que els procediments continuen sent llargs i complexos». També hi ha hagut millores quant a la prevenció, gràcies al desenvolupament d’un marc «sòlid» d’integritat per a l’Administració pública que inclou la prevenció de conflictes d’interessos i normes d’incompatibilitat.

I, tot i que el Govern està ultimant un projecte de llei de transparència i integritat dels grups d’interès i un projecte de llei de prevenció de conflictes d’interessos en el sector públic, ha «de prosseguir els esforços per presentar la legislació sobre els grups de pressió, inclosa la creació d’un registre públic obligatori de grups de pressió» –estava previst per a aquest any 2022– així com «abordar els reptes relacionats amb la durada de les investigacions i els enjudiciaments per augmentar l’eficàcia en la tramitació dels casos de corrupció d’alt nivell», recomana l’Executiu en l’informe dedicat a Espanya.

Propietat dels mitjans

Notícies relacionades

Brussel·les critica de nou Espanya per la falta de reforma del CGPJ

Brussel·les adverteix a Espanya que ha de garantir «la independència judicial»

Tot i que s’ha aprovat una llei destinada a traslladar la revisió de la Directiva de Serveis de Mitjans Audiovisuals del 2018 que inclourà noves disposicions legals sobre la transparència de la propietat dels mitjans audiovisuals, Brussel·les torna a lamentar –ja ho va fer a l’informe de l’any passat– que «continuen existint reptes en relació amb la transparència de la propietat dels mitjans escrits i l’autonomia operativa i els recursos del regulador audiovisual. En aquest terreny, Brussel·les insta Espanya a garantir «recursos adequats» perquè l’autoritat nacional reguladora dels mitjans de comunicació audiovisuals reforci les seves operacions, tenint en compte les normes europees sobre la independència dels reguladors dels mitjans de comunicació.

Sí que hi ha hagut avenços quant a determinats òrgans constitucionals importants per al sistema de controls i equilibris, com el Defensor del Poble europeu, que han vist com els seus membres eren nomenats pel Parlament i han posat fi a importants retards. També s’estan portant a terme iniciatives per augmentar la participació pública en l’elaboració de polítiques i reforçar la cooperació entre l’administració pública i la societat civil però la Comissió Europea considera que Espanya ha de reforçar l’accés a la informació, particularment mitjançant la revisió de la llei de secrets oficials.