El Congrés convalida la reforma que farà fixos 67.000 sanitaris

El Congrés ha convalidat aquest dijous el reial decret per a la reforma de l’estatut dels sanitaris per tal d’«erradicar les bosses de temporalitat» i convocar, abans del 31 de desembre, més de 67.000 places per a interins, un procés que la ministra de Sanitat, Carolina Darias, ha definit com una qüestió «històrica, prioritària i de justícia».

El reial decret pretén iniciar una reforma «integral i en profunditat» que elimina els nomenaments eventuals per obrir dos grups de treballadors temporals, interins i substituts, i estableix, a més, un marc normatiu perquè no hi torni a haver altes taxes de temporalitat en el Sistema Nacional de Salut.

Ha sigut recolzat per una àmplia majoria dels grups de la Cambra (259 vots i 73 abstencions), tot i que amb recels per part d’alguns socis de coalició que dubten de la seva eficàcia final, ja que cada territori té unes necessitats, deixa en l’aire algunes qüestions sobre les places que no es cobreixen i no compta amb prou «calat i profunditat».

La nova normativa estableix, entre altres qüestions, que les comunitats podran continuar contractant interins «per raons expressament justificades de necessitat i urgència» en alguns supòsits.

📢 El Pleno del @Congreso_Es convalida el Real Decreto-ley sobre la reforma del Estatuto Marco del personal estatutario de los servicios de salud.

🎯 Su objetivo ➡️ Poner coto a las altas tasas de temporalidad en el SNS.#RDLEstatutoMarco pic.twitter.com/zhWEzVatlj

— Ministerio de Sanidad (@sanidadgob) 14 de julio de 2022

Una qüestió «històrica, prioritària i de justícia»

Durant la defensa del reial decret, Darias ha explicat que suposa només el començament de la reforma de l’estatut i per tant una «modificació puntual» perquè «en el termini de tres mesos» arrenqui novament una negociació amb els sindicats per a «una actualització en més amplitud», ha assenyalat.

Ha remarcat que el Govern considera la reforma com «una qüestió de país» que és «prioritària» i «de justícia» amb el personal sanitari i ha insistit que aspira a dotar d’«estabilitat laboral» els professionals, «que ens cuiden amb afany sempre, sempre, sempre».

Darias ha assegurat que «ja s’ha iniciat el procés» per reduir la temporalitat i que el Ministeri de Sanitat i les comunitats han acordat «criteris comuns» per a les ofertes d’ocupació que hauran d’estar publicades abans del 31 de desembre.

Sobre els interins i substituts, ha indicat que quan hi hagi una vacant que no pugui ser coberta per personal fix durant un màxim de tres anys, la plaça només podrà ser ocupada per personal fix.

Així mateix, la ministra ha afegit que els substituts atendran les funcions de personal fix o temporal de vacances, permisos, dispenses i altres absències que comportin la reserva de plaça i complementaran la jornada de personal estatuari que s’hagi reduït.

Pel PSOE, Ana Prieto ha destacat que es tracta d’iniciar «el procés d’estabilització» per reduir la temporalitat i crear un nou marc jurídic, mentre ha recriminat als populars que el Govern està resolent la precarietat generada pel PP en les legislatures de Mariano Rajoy amb el copagament sanitari i la congelació de les taxes de reposició del personal.

Crítiques del PP i Vox

Elvira Velas, diputada del PP, ha acusat l’Executiu de «jugar a la confusió» i utilitzar l’estabilització de més de 67.000 professionals «amb finalitats propagandístiques» quan aquest procés, ha afirmat, ja està «en marxa» a cada comunitat autònoma, que compleix amb la llei com dicten sentències de tribunals espanyols i europeus.

José María Figaredo (Vox) ha remarcat que el 47% dels sanitaris són temporals i ha dit que el reial decret només canvia termes com «interí» per «personal estatutari temporal», permet continuar contractant de forma fraudulenta i acomiadant amb «indemnitzacions ridícules», no tracta el concurs de trasllat entre territoris i tampoc aborda «el gran valor de la sanitat espanyola» que són els MIR.

Rosa María Medel (UP) ha afirmat que, malgrat que el text permetrà reduir la temporalitat, li falta «claredat» i no resol qüestions com què passa quan passats tres anys una plaça no es cobreix per concurs públic, per la qual cosa ha emplaçat que en tres mesos s’actualitzi el marc estatutari perquè s’obligui cada administració autonòmica a «complir escrupolosament» la llei.

Per Ciutadans, Guillermo Díaz, ha expressat que veu amb preocupació el decret, ha denunciat «el desmantellament» de la sanitat «amb la mal anomenada descentralització» i ha urgit a «l’aprovació de l’especialitat de medicina d’urgència i emergència».

Notícies relacionades

Pla per reduir la inestabilitat laboral dels sanitaris

Com més població, més recursos

Francesc Eritja (ERC) ha opinat que tot i que el decret reculli «mesures estructurals de pes» contra la temporalitat, no garanteix que això es materialitzi i pot contribuir que es continuï «cronificant», i ha posat com a exemple que hi ha sanitaris «que han sigut interins tota la vida».

EH-Bildu, el BNG i el PNB han posat de manifest els problemes dels sistemes sanitaris als seus respectius territoris i han apuntat que les mesures del reial decret són insuficients i podrien no aplicar-se de forma adequada.