Laura Borràs s’enfronta a sis anys de presó per manipulació de contractes

La presidenta del Parlament, Laura Borràs, s’enfrontarà a sis anys de presó, 21 anys d’inhabilitació i una multa de 144.000 euros per la presumpta manipulació de contractes quan estava al capdavant de la Institució de les Lletres Catalanes (ILC) per afavorir un amic i col·laborador seu, Isaías Herrero. Tal com va avançar aquest dimarts EL PERIÓDICO, se li atribueix un delicte de prevaricació administrativa i un altre de falsedat en document públic, i se l’exculpa de malversació de fons i frau administratiu, infraccions penals que haurien incrementat la petició de pena de presó.

L’acusació pública afirma que Borràs «va abusar de les seves funcions» com a directora de l’esmentada institució, mentre que la líder de Junts defensa la seva innocència i exigeix als partits –especialment als independentistes– que no la condemnin abans de seure al banc dels acusats, això és, que no la suspenguin de les seves funcions com preveu el reglament del Parlament: «No he demanat mai que se m’absolgui. El que demano és que ningú em condemni abans de ser jutjada, que no hi hagi còmplices de la meva condemna política [...] No he comès cap delicte», va etzibar en una roda de premsa, i va assegurar que no se sent interpel·lada per la normativa de la Cambra acollint-se a un informe dels lletrats i traient-se de sobre les peticions d’ERC i la CUP, entre d’altres, que s’aparti.

La fiscalia també reclama els mateixos anys de presó i inhabilitació i una multa de 72.000 euros per a Herrero i tres anys de presó, inhabilitació per 10 anys i multa de 30.000 euros per a un altre implicat, Andreu Pujol Martín. A Borràs i Herrero se’ls reclama la màxima pena pel delicte de falsedat, una infracció penal castigada amb una condemna d’entre tres i sis anys de privació de llibertat.

En l’escrit d’acusació, les fiscals Assumpta Pujol i Teresa Duerto relaten que la junta de govern de l’ILC va acordar el 20 de març de 2013, quan Borràs ja ostentava la direcció, encarregar l’elaboració d’un portal web i el seu manteniment a Herrero, amb qui havia mantingut relacions professionals prèvies a la universitat i en un grup d’investigació. «Actuant de mutu acord i amb unitat de propòsit», tots dos van pactar que la retribució per aquests serveis informàtics es faria a través de la contractació administrativa, «fraccionant indegudament en diferents contractes menors» (d’import no superior als 18.000 euros, sense IVA), incideix l’acusació.

«De manera recurrent», la dirigent de Junts, en qualitat de directora de la ILC, va atorgar un total de 18 contractes a Herrero, «directament o indirectament a través d’altres persones físiques o jurídiques interposades». El propòsit, segons la fiscalia, era «vulnerar els principis de transparència i concurrència pública previstos legalment», sent conscients que amb «la seva manera d’actuar infringien obertament el compliment de la normativa en matèria de contractació administrativa» i impedien que «la gestió del servei pogués ser adjudicada a una altra persona». L’import d’aquests serveis informàtics encarregats a Herrero entre el 2013 i el 2017 ascendeix a 277.438,17 euros (336.700,29 euros amb IVA).

«Propostes comparses» i fal·laces

A fi d’«oferir una aparença fingida respecte dels principis de publicitat i pública concurrència», segons les fiscals, Borràs i Herrero van acordar que en cadascun dels expedients aportarien tres pressupostos a nom de diferents proveïdors, dos dels quals no eren ofertes reals, sinó propostes «comparsa» elaborades «fal·laçment» per ells i per l’altre imputat, Pujol Martín. La idea era «simular que l’adjudicació es feia al millor licitador, encobrir que l’adjudicatari real de tots ells» era Herrero i «emmascarar el fraccionament il·legal dels esmentats contractes».

Notícies relacionades

Com més població, més recursos

L’Advocacia de l’Estat veu compatible la condemna del procés i l’amnistia

Pujol Martín, coneixedor que Borràs havia encarregat a Herrero la creació de la pàgina web i que aquest últim havia de cobrar a través de diferents contractes menors, de «comú acord» amb els altres dos imputats i amb «idèntic propòsit d’infringir» la normativa, va acceptar elaborar pressupostos i factures al seu nom com a treballador autònom o a través de l’empresa APMG@CE, de la qual era administrador únic. Per això, «va confeccionar fal·laçment» els esmentats documents seguint les indicacions d’Herrero, detalla l’acusació. Les ofertes de licitació per compte de Pujol Martín o la seva empresa es presentaven als expedients de l’ILC en ocasions com a «pressupostos comparsa» i en altres com a propostes que havien de resultar adjudicatàries d’alguns contractes a fi que Herrero pogués cobrar pels serveis informàtics.

La fiscalia assenyala altres «proveïdors comparsa», com les societats Elit3,14, Lab Hermeneia, Xarxa Integral de Professionals i Usuàries, Freelance Sociedad Cooperativa Madrileña, Smartcooper i tres professionals autònoms. En aquest sentit, l’acusació precisa que alguns pressupostos a nom d’aquests tres autònoms van ser confeccionats per Herrero i «en algun cas» per la mateixa Borràs, i que van arribar a ser incorporats als diferents expedients de contractació «sense que ells en tinguessin coneixement o ho haguessin autoritzat». En altres pressupostos, com en els d’Hermeneia, no constava NIF, i en els de Smartcooper, aquesta firma «no va elaborar ni va autoritzar» la presentació de propostes al seu nom ni va donar permís a Herrero per poder confeccionar factures. Herrero era soci de les cooperatives de Xarxa Integral i Freelance.