El PSOE deixa via lliure per l’esquerra a Podem al tombar les seves propostes més ambicioses

Unides Podem es fa un lloc a l’esquerra del PSOE. El soci minoritari del Govern va començar dimarts el debat sobre l’estat de la nació amb un idil·li amb Pedro Sánchez després del seu anunci de crear nous impostos a la banca i a les elèctriques. Els morats es van arrogar el mèrit d’aquest «canvi de rumb», però des d’aleshores s’han esforçat per resituar-se al tauler amb propostes més ambicioses per mirar de marcar el camí dels socialistes. Aquesta estratègia també s’ha vist en la fase final del debat, amb les resolucions registrades en el Congrés amb què demanaven al Govern adoptar mesures marcadament d’esquerres, com la pujada d’impostos a grans supermercats, una reforma fiscal potent o la creació d’una empresa pública d’energia.

Els morats han aconseguit l’objectiu d’avançar per l’esquerra el PSOE, que dijous a la tarda només ha votat a favor de tres de les 15 iniciatives presentades pel seu soci de coalició, les relatives a feminisme, cultura i reforç de l’educació pública. Tot i que en un primer moment també es van comprometre a recolzar la iniciativa que demanava limitar la presència de cases d’apostes a prop de centres d’educació, finalment els socialistes es van tirar enrere d’aquest últim suport. Unides Podem, en canvi, sí que ha recolzat totes les propostes de resolució presentades pels socialistes, al considerar que eren textos més aviat genèrics en què «era difícil no estar-hi a favor», segons fonts morades.

Les votacions de dijous al Congrés, que s’han prolongat durant més d’hora i mitja, no obliguen el Govern a prendre mesures però sí que marquen posició política dels diferents partits i mostren una fotografia de la situació actual d’aliances. I és en aquest punt, en el de l’escenificació, on Podem busca resituar-se com el gran referent de l’esquerra amb l’objectiu d’arrogar-se el segell morat en cas que s’adoptin en el futur mesures d’aquest caire. I paradoxalment, la soledat que ha escenificat al Parlament, amb un allunyament dels socialistes en la major part de les seves propostes, li ha anat bé per reforçar la seva posició. Tot i que hagi comportat que només s’hagin aprovat 3 de les seves 15 iniciatives.

Molt diferent és la posició del PSOE, que ha aconseguit tirar endavant les seves 15 propostes de resolució amb el suport dels morats a totes i gràcies als acords amb ERC en quatre de les propostes, en què van acceptar esmenes dels republicans. A més, també van incloure una esmena del PP en una iniciativa relativa a la coordinació de la Presidència europea d’Espanya o de Ciutadans en una de ciència i innovació.

Les tres propostes d’Unides Podem aprovades gràcies als socialistes demanaven al Govern estendre la titularitat pública a les escoles de 0 a 3 anys o fomentar la Formació Professional (FP) pública en matèria d’educació. Quant a igualtat, estableix fixar el llenguatge inclusiu i la paritat als organismes públics o declarar les cures com a dret fonamental. I en matèria de reconeixement de la cultura, planteja incloure les llengües oficials i pròpies a l’Institut Cervantes, a més que tots els centres culturals estatals (museus o biblioteques) promoguin «la igualtat, els drets LTGBI, la memòria democràtica, la fiscalitat justa o la transició ecològica».

Notícies relacionades

L’Advocacia de l’Estat veu compatible la condemna del procés i l’amnistia

Trapero aposta per un increment dels Mossos per rebaixar el crim

Tanmateix, Unides Podem s’ha quedat en minoria en algunes de les propostes considerades més d’esquerres, com la creació d’una empresa pública d’energia. En matèria d’immigració, demanava condemnar el que va passar a la tanca de Melilla i regularitzar els migrants sense papers, a més d’establir canals segurs d’entrada. Sobre Sanitat, reclamava incrementar en els pressupostos la inversió sanitària al 7,5% del PIB, a més d’incloure els estrangers en el Sistema Nacional de Salut o incloure entre els serveis els bucodentals.

En matèria de fiscalitat, Podem demanava una important reforma fiscal, que incloïa la pujada de l’IRPF per als qui percebessin més de 10.000 euros mensuals o la pujada de 10 punts en l’impost de societats per a grans superfícies, així com la baixada d’impostos per a les pimes amb una facturació de menys d’un milió d’euros.