La justícia europea dona la raó a Llarena i aclareix el camí d’una nova euroordre contra Puigdemont

L’Advocat General del Tribunal de Justícia de la Unió Europea, Jean Richard de la Tour, considera que un tribunal d’un estat membre no pot rebutjar l’execució d’una euroordre basant-se en el risc de vulneració del dret a un procés equitatiu de la persona reclamada si no es demostra l’existència de deficiències sistèmiques o generalitzades que afectin el sistema judicial del país emissor de l’ordre europea de detenció i entrega.

També entén que la normativa europea no permet a un país de la UE controlar si una autoritat judicial que reclama una extradició és competent, perquè el contrari aniria contra el «principi d’autonomia processal i el principi de reconeixement mutu».

Recomanació no vinculant

Són dos dels elements que figuren en el dictamen publicat aquest dijous per l’advocat general de la cort en resposta a la bateria de preguntes plantejades el març del 2021 pel jutge del Tribunal Suprem Pablo Llarena per aclarir l’abast de les ordres europees de detenció i entrega contra els polítics independentistes catalans.

El pronunciament és una recomanació no vinculant que encara haurà de ser confirmat en sentència en els pròxims mesos pel TJUE, tot i que si es confirmés el criteri obriria la porta al Suprem per tornar a emetre ordres europees de detenció i entrega contra l’expresident de la Generalitat Carles Puigdemont i els exconsellers Toni Comín i Clara Ponsatí, entre d’altres.

El dictamen mira de resoldre els dubtes plantejats per Llarena després de la decisió del Tribunal d’Apel·lació de Brussel·les, a principis del 2021, de rebutjar l’extradició de l’exconseller Lluís Puig –per presumpta malversació de fons públics en relació amb l’1-O– al·legant que el Suprem no era competent per investigar-lo i jutjar-lo. La sentència belga també va determinar l’existència d’un risc de vulneració del dret a la presumpció d’innocència del polític català, partint de l’informe que va publicar el 2019 el grup de treball de les Nacions Unides sobre detencions arbitràries.

Al no ser eurodiputat la seva euroordre va ser tramitada a Bèlgica amb més rapidesa mentre que la de Puigdemont i Comin va quedar suspesa al constatar les autoritats judicials belgues que tots dos polítics tenien immunitat com a eurodiputats. 

Altres parts de l’acusació

Diverses setmanes després del pronunciament a Bèlgica, Llarena va decidir acudir davant el TJUE perquè aclarís les raons per les quals una autoritat judicial pot rebutjar una extradició en vista a una eventual nova petició d’extradició. En la causa també es van presentar com a part de l’acusació en el procés el Ministeri Fiscal, l’Advocacia de l’Estat i el partit ultradretà Vox. Com a parts acusades, mentrestant, hi ha, a més de Lluís Puig, Carles Puigdemont, Toni Comín, Clara Ponsatí, Meritxell Serret, Marta Rovira i Anna Gabriel. 

En total, Llarena va plantejar set preguntes. També va demanar aclariments sobre si un tribunal pot rebutjar una euroordre perquè entén que el jutge que l’emet no és competent per fer-ho; si un informe d’un grup de treball presentat davant les autoritats nacionals que han d’executar l’entrega és un «element objectiu, fiable, precís i degudament actualitzat» per justificar la denegació de l’entrega, tal com va passar en el cas de Puig; quins elements han d’existir perquè un estat membre conclogui que al país que demana l’extradició d’una persona hi ha risc de violació dels drets fonamentals al·legats, i si la decisió marc de l’euroordre s’oposa al fet que el Suprem emeti una nova ordre contra la mateixa persona i davant el mateix estat membre.

Aval a Llarena

Totes les recomanacions s’inclinen per donar la raó a Llarena i a l’advocacia de l’Estat. En primer lloc, l’advocat general conclou que una autoritat judicial no pot denegar l’execució d’una ordre de detenció europea si no pot demostrar, «mitjançant una apreciació global basada en dades objectives, fiables, precises i degudament actualitzades», l’existència d’un risc real de vulneració del dret fonamental a un procés equitatiu per «deficiències sistèmiques o generalitzades que afectin el sistema judicial de l’Estat membre emissor». Quan no hi ha tals deficiències, remarca, no és possible que l’autoritat judicial d’execució dubti. És més, l’advocat general recorda que Puigdemont i la resta de polítics catalans tenen a la seva disposició vies de recurs a Espanya perquè es controli, fins al nivell del Tribunal Constitucional, el respecte del dret fonamental a un procés equitatiu. 

L’advocat general també fa recalcament que el dret a un procés equitatiu «no és absolut» i que el principi de «confiança mútua» entre els estats membre té una importància capital i ha d’aplicar-se plenament perquè és la «pedra angular» de la cooperació judicial i constitueix la regla mentre que la denegació de l’execució s’ha de concebre només «com una excepció» que ha de ser objecte d’interpretació estricta. 

Vulneració de dret fonamental

Notícies relacionades

Puigdemont perd la primera pugna judicial contra el Parlament Europeu

Nou revés a l’intent de Junqueras de recuperar l’escó al Parlament Europeu

«Una comprovació en profunditat, per part de l’autoritat judicial d’execució, de l’existència d’un risc de vulneració del dret fonamental a un procés equitatiu quan no hi hagi deficiències sistèmiques o generalitzades en el funcionament del sistema judicial de l’Estat membre emissor, no seria sinó l’expressió d’una desconfiança cap als tribunals d’aquest Estat membre, contrària als principis de confiança i reconeixement mutus».

Finalment el dictamen sembra claredat en un altre punt clau: la possibilitat que Llarena emeti noves euroordres contra els mateixos polítics i les dirigeixi al mateix país que les ha rebutjat prèviament com és Bèlgica. «L’objectiu de lluitar contra la impunitat advoca efectivament en favor de la possibilitat que s’emetin contra la mateixa persona diverses ordres de detenció i entrega dirigides a la mateixa autoritat judicial d’execució amb la finalitat de processar-la penalment o d’executar la pena que se li hagi imposat» perquè «imposar un límit al nombre d’euroordres que poden lliurar-se suposaria posar en entredit l’efectivitat del sistema de cooperació judicial i debilitar els esforços encaminats a sancionar de manera efectiva les infraccions dins de l’espai de llibertat, seguretat i justícia», conclou.