Espanya fa un salt en memòria històrica: les claus de la nova llei

La norma del 2007 tan sols reconeix el dret a obtenir «una declaració de reparació i reconeixement personal» als qui van patir els efectes dels tribunals de la dictadura, però deixava clar que no donaria lloc a cap «reparació o indemnització d’índole econòmica». En el nou text, després d’una àrdua negociació, s’ha inclòs el dret «al reconeixement i la reparació integral per part de l’Estat».

En aquest sentit, s’introdueix el «rescabalament dels béns confiscats i les sancions econòmiques produïdes [...] durant la guerra i la dictadura», com demandava ERC. Aquest punt no només afecta les persones físiques, sinó també els partits polítics i, concretament, les «institucions d’autogovern català i basc», que podran reclamar els béns que els van ser confiscats.

«Es declara il·legal el règim sorgit de la contesa militar», sentencia la nova llei de memòria democràtica, que esmenan l’anterior text, en el qual no es feia cap menció a aquest punt. A més, aquesta il·legalitat s’aplica també als tribunals o jurats sorgits durant la dictadura –fins al moment només eren qualificat d’«il·legítims»– i s’estableix la «nul·litat» de les seves sentències, una altra de les demandes que va plantejar ERC a l’inici de la negociació amb el PSOE i Unides Podem. S’anul·larà, per tant, el judici a l’expresident de la Generalitat Lluís Companys, afusellat pel franquisme el 15 d’octubre de 1940.

La norma que va aprovar Zapatero el 31 d’octubre del 2007 no fa cap referència a la persecució i maltractament que van patir llengües com el català i el basc. En els últims dies, el Govern ha acordat catalogar com a víctimes «les comunitats, llengües i cultures basca, catalana i gallega, en els seus àmbits territorials lingüístics» i, a més, reconèixer la «política de persecució i repressió» que van patir per part del règim franquista. Una vegada més, es tracta d’una altra de les reivindicacions d’ERC.

Amb prou feines tractat en la llei del 2007, la futura norma s’endinsa especialment en la prohibició de simbologia del règim franquista. S’endureix l’article en el qual s’estableix que els símbols d’exaltació a la dictadura són contraris a la memòria històrica i per primera vegada es prohibeixen els actes en públic que humiliïn les víctimes o enalteixin el cop d’Estat de 1936 o el règim franquista. També es prohibeix donar subvencions als que vagin en contra de la memòria democràtica.

En aquest sentit, també estableix l’extinció de totes aquelles fundacions i associacions que facin «apologia del franquisme», amb la qual cosa es pretén acabar amb la Fundació Francisco Franco. D’altra banda, se suprimiran més de 30 títols nobiliaris, s’obrirà un procediment per revisar les medalles concedides a policies durant la dictadura i es donarà nova identitat al Valle de los Caídos, que es convertirà en un cementiri civil i s’anomenarà Valle de Cuelgamuros. També es traslladaran les restes mortals del fundador de la Falange, José Antonio Primo de Rivera, i s’extingirà la Fundació de la Santa Cruz del Valle de los Caídos.

La norma crea una Fiscalia de Sala de Memòria Democràtica i Drets Humans per a la investigació dels fets esdevinguts en la Guerra Civil i en la dictadura. A més, promou la creació d’una comissió «d’àmbit estatal, de caràcter acadèmic, temporal i no judicial, independent» que ajudi en l’esclariment de les violacions dels drets humans durant aquell període.

Tanmateix, a través d’una esmena pactada amb EH Bildu, es planteja la creació d’una altra comissió tècnica que elabori un estudi sobre els «supòsits de vulneració de drets humans a persones per la seva lluita per la consolidació de la democràcia, els drets fonamentals i els valors democràtics» fins al 31 de desembre de 1983. Això suposa obrir la porta a investigar les actuacions dels governs d’Adolfo Suárez, Leopoldo Calvo Sotelo i el primer any de Felipe González com a president. La intenció d’EH Bildu, per tant, podria ser la investigació d’acció dels GAL. 

De manera més clara que el 2007, s’estableix que correspondrà a l’Estat «la recerca de persones desaparegudes durant la guerra i la dictadura». És a dir, ja no seran les associacions de familiars les que hauran de llluitar per obrir les fosses comunes, sinó que serà l’Estat qui es posarà al capdavant per a la recuperació dels represaliats pel règim. S’impulsarà, a més, el mapa de fosses, el protocol d’exhumacions i la creació d’un banc nacional de l’ADN de víctimes «per a la seva identificació mitjançant la recepció de les seves mostres biològiques i les dels seus familiars». També es posarà en marxa un cens oficial de víctimes.